Moneda catalana

De Viquipèdia

L'origen de la moneda catalana podria començar amb les monedes emporitanes dels segles V-IV aC. Més endavant ens trobem la moneda catalana en el període carolingi i comtal: el florí català i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.

El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212. També se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.

L'any 1346 Pere III el Cerimoniós crea una nova moneda: el florí d'or d'Aragó, i estableix una seca a Perpinyà per a les encunyacions de monedes reials d'or. Es va encunyar a imitació dels de Florència. A més de Perpinyà, també es va encunyar a Barcelona, Girona, València i Mallorca, però mai a Aragó.

El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'època de Pere II fins a Felip V. També s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.

A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714.

L'escut va ser la moneda vigent des de l'any de la reforma de Salaverría (1864). Fins llavors hi havia més de 90 monedes legals entre els habitants de l'Estat espanyol, com ara els diners, els doblers, els escuts, els maravedís, els rals de billó, les lliures mallorquines i, fins i tot, sestercis romans.

Els Decrets de Nova Planta (1714) suposaran la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l’autoritat real, per damunt de la legal.^[1]

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents de la moneda en vigor aleshores a Espanya, la pesseta.^[2]

Taula de continguts 1 Diferents monedes vigents a Catalunya 1.1 Sistema grec 1.2 Sistema romà 1.3 Sistema visigot 1.4 Sistema carolingi 1.5 Ocupació francesa de 1808 a 1814 1.6 Sistema espanyol 2 Imatges 3 Referències 4 Vegeu també 5 Enllaços externs

[edita] Diferents monedes vigents a Catalunya

[edita] Sistema grec

• Dracma emporitana o d'Empúries.^[3][4]
• Unça, antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes.
• Talent, unitat de pes grega, equivalent a 60 dracmes.
• As d'Empúries.^[5]. Més tard, l'as va ser la base del sistema monetari romà. Comprenia dotze unces, com la lliura.

[edita] Sistema romà

Vegeu l'article «Moneda romana»

• Marc de coure.
• Marc d'argent, equivalent a 2 marcs de coure.
• Quatern de billó, equivalent a 4 marcs d'argent.
• Sesterci
• Denari equivalent a 4 sestercis, i a un dracma.^[6]

[edita] Sistema visigot

• Tremís de Barcelona^[7]
• Tremissis^[8][9]

[edita] Sistema carolingi

• Lliura mallorquina (o lliura carolíngia) que era una unitat de compte, equivalent a 20 sous, i no era pas moneda.^[10]
• Sou que era una unitat de compte, equivalent a 12 diners de tern, i no era pas moneda.
• Malla barcelonina, també anomenat óbol, moneda equivalent a 10 sous, és a dir a mig diner. Moneda d'argent, utilitzada els segles IX i X, o de billó, a partir del segle X.^[11][12]
• Pugesa, moneda de billó, equivalent a 5 sous, o un quart de diner.^[13]
• Pellofa, peça sense valor monetari, utilitzada en algunes comunitats religioses.^[14]
• Croat de Barcelona o Reial d'argent, creat el 1285 pel rei Pere II, equivalia a dotze diners de tern i tingué el seu origen en el pirral d'argent.^[15][16]
• Ducat d'or, també anomenat Principat^[17]
• Diner de billó, moneda equivalent a 20 sous.^[18]
• Sisè d'argent inicialment, equivalent a sis diners, i a un terç de croat. Més tard de coure.^[19]
• Florí d'or Moneda d'or a l'homònima de Florència, encunyada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca el 1342, i per Pere III el 1346.^[20]
• Ardit Moneda de billó, utilitzada dels segles XVI al XVIII.
• Menut de Banyoles diner de billó, encunyat a Banyoles entre l'any 1600 i el 1605.^[21]
• Dobler de billó també anomenat doblenc, moneda de Mallorca, equivalent a 2 diners.
• Pes dur, (peso duro en castellà) també anomenat duro d'argent, o simplement duro.^[22]
• Reial d'or de Mallorca, també anomenar real o ral equivalent a 10 reials d'argent.
• Reial d'argent equivalent a 2 sous. 8 reials d'argent equivalent a 1 duro.
• Reials de billó, 20 reials de billó equivalent a 1 duro.
• Coronat (moneda), moneda on el rei duu una corona.

[edita] Ocupació francesa de 1808 a 1814

El 1809 la Junta Superior del Principat va crear la Casa de Moneda de Catalunya.^[23]

• Napoleó que equival a 5 pecetes. Solia portar inscrita la abreviació Nap.^[24]
• Quart. El seu plural quartos donà origen a diverses expresions com ara tenir molts quartos.
• Peceta de Barcelona. Moneda d'argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d'Armament i Defensa del Principat.^[25]

[edita] Sistema espanyol

• Escut establert l'any 1864, 10 escuts equivalent a 1 reial de billó.^[26]
• Pesseta establerta l'any 1869, 40 escuts equivalent a 1 pesseta.^[27]
• Ecu, establert l'any 1999, que era una unitat de compte, valorat segons les divises europees i va ser substituït per l'euro.^[28]
• Euro establert l'any 2002, 166,386 pessetes equivalent a 1 euro.

[edita] Imatges

Moneda de Carles II d'Anjou, rei de Nàpols, compte d'Anjou i de Provença, 1285-1309.	Denari de Ferran de Mallorca, 1315-1316.	Moneda de Sardenya, de Pere III, rei de Sardenya, 1336-1387, amb les quatre barres catalanes.	Ral de 1360, de Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377.
Carlí d'Alfons el Magnànim, 1435/42-1458.	Ral d'Alfons el Magnànim, 1442-1458.	Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí.	Moneda de Ferran el Catòlic, 1458-1494.
Cavall de Ferran el Catòlic, 1458-1494.	Corona de 1452, de Ferran el Catòlic, 1458-1494	Corona de 1462, de Ferran el Catòlic, 1458-1494	Corona de 1488, de Ferran el Catòlic, 1458-1494.
Tarí de Ferran el Catòlic, rei d'Espanya i Sicília, 1479-1516.	Moneda de Guillem II, el Paleolèg, 1494-1518.	Sisè de Frederic III de Nàpols 1496-1501.	Escut de Joana I i Carles I, 1504-1555.

[edita] Referències

En les següents referències, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numismàtic de Catalunya, que conté una col·lecció de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enllaços que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicació més àmplia.

1. ↑ Francesc Ferrer, del manifest que l’any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
2. ↑ Consell Municipal d'Arenys de Mar, pesseta, MNAC
3. ↑ Villaronga i Garriga, Leandre, "Dracmes emporitanes d'arracada singular", Revista Acta numismàtica, Volum 31, 2001, pàgines 31-47
4. ↑ Dracma d'Emporion, MNAC
5. ↑ As d'Emporiae amb contramarques DD i dofí, MNAC
6. ↑ Denari d'Iltirta, MNAC
7. ↑ Leovigild (573-586), tremís de Barcelona, MNAC
8. ↑ Tremissis visigot d'imitació a nom de Justinià I, MNAC
9. ↑ http://commons.wikimedia.org/wiki/Tremissis
10. ↑ Les monedes i les paraules, Gabriel Bibiloni, Diari de Balears, 25 de febrer de 2002
11. ↑ Domingo i Sellart, F., "La malla coronada, tipus inèdit, probablement de Joan I", Revista Acta numismàtica, Volum 32, 2002, pàgines 75-77
12. ↑ Sanahuja i Anguera, Xavier, "Les Malles barcelonines de Joana i Carles", Revista Acta numismàtica, Volum 31, Any 2001, pàgines 105-110.
13. ↑ Pugesa de Lleida al MNAC
14. ↑ Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monetàries", Revista Acta Numismàtica, Volum 36, 2006, pàgines 175-189
15. ↑ Vall-Llosera i Tarrés, J. "Noves aportacions al Catàleg dels croats de Barcelona 1285 - 1706", Revista Acta Numismàtica Volum 35, any 2005, pàgines 67 - 71
16. ↑ Felip III, mig croat de Barcelona, MNAC
17. ↑ Mig principat d'or, o mig ducat, moneda d'or, de Barcelona, de Ferran II (1493)., GREC.
18. ↑ Diner de billó. Jaume I, Lleida medieval. 1236-1243, a La Paeria de Lleida.
19. ↑ Sisé de coure
20. ↑ Revers d´un Florí del rei Joan I d´Aragó, GREC
21. ↑ Els Menuts de Banyoles
22. ↑ Felip IV, 5 rals de Barcelona de 1641 amb contramarques 20 rals i 1652, MNAC
23. ↑ L'ocupació francesa, MNAC
24. ↑ Anvers d'un nap: moneda de 5 pesetes de la segona meitat del segle XIX, GREC
25. ↑ Anvers d'una peceta, moneda d'argent del Principat, encunyada a Barcelona durant la Guerra del Francès (1810), GREC
26. ↑ Escut d'or de Barcelona, MNAC
27. ↑ Isabel II, pesseta de Barcelona, MNAC
28. ↑ Glossari del Banc d'Espanya

• Crusafont i Sabater, Miquel, Història de la moneda catalana: interpretació i criteris metodològics; pròleg de Josep Fontana, Barcelona, Crítica, 1996
• Balaguer, A. M. Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999

[edita] Vegeu també

• Millarès, imitació del dirhem almohade encunyat a Catalunya.
• Ardit, moneda catalana encunyada a diferents localitats catalanes durant els segles XVI i XVII.
• Barbot
• Pesseta, moneda catalana des del 1868 fins al 2001.
• Euro, moneda catalana des del 2002.

[edita] Enllaços externs

• MNAC - Gabinet Numismàtic de Catalunya Col·lecció de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat.
• GREC - Monedes catalanes A la fototeca del GREC.
• Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, filial del IEC.
• Monedes de la Guerra de la independència
• El paper moneda català
• Monedes d'Isabel I d'Aragó
• Antigues monedes espanyoles
• Forex real time

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moneda catalana