Sou (moneda)
De Viquipèdia
El sou era una unitat de compte del sistema carolingi que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles. D'aquí es van derivar els posteriors sous catalans i francesos, hereus directes del sou carolingi. El nom prové del solidus llatí, una moneda romana d'or, l'abreviació del qual, s, fou la que va adoptar el xíling.
[edita] Sous catalans
- El sou barceloní, sou de plata o, simplement, sou era una moneda d'argent que Pere III va encunyar per primer cop l'any 1285. El seu valor era de 12 diners de tern. Pel fet de ser una moneda d'alt valor el seu nom es va fossilitzar en expressions del tipus "tenir molts sous" o "costar molts sous", en el sentit d'un dineral, fins i tot quan ja fa molt de temps que han deixat d'existir com a tals.
- El sou de Perpinyà, també d'argent, era una moneda rossellonesa del temps de Carles I.
- El sou d'Eivissa era una moneda eivissenca de billó encunyada també des de Carles I.
- Els cinc sous eren una moneda d'argent que es va batre a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors. Valia la meitat de la moneda de cinc rals.
[edita] Sous francesos
- El sou (pronunciat [su]), abans anomenat solt (al segle XI) i sol (a partir del segle XII), era una moneda de l'Antic Règim que equivalia a la vintena part de la lliura tornesa i se subdividia en 12 deniers (o diners). El 1787, el poder adquisitiu d'un sol era aproximadament el d'un euro del 2005.
- Més endavant, el sou va passar a designar la vintena part del franc i valia 5 cèntims.
