Ral
De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Ral (desambiguació)». |
Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús. A l'època medieval, designava la moneda reial, en contraposició a la moneda episcopal, comtal o local, i podia ser feta de metalls diversos (or, argent o billó).
També s'anomenaven popularment "rals" les monedes espanyoles de 25 cèntims. Així, el ral era la quarta part de la pesseta i la vintena part del duro.
[edita] Rals històrics
- els cinc rals, moneda d'argent encunyada durant la guerra dels Segadors en diferents poblacions de Catalunya, amb un valor de 10 sous
- el ral d'ardits, unitat de compte usada a Catalunya a partir del segle XVII, amb un valor de 24 diners
- el ral d'argent, moneda d'argent de 3 grams, encunyada a Mallorca i al Regne de València des del segle XV fins al XVII, i a Barcelona al segle XVII
- el ral d'argent de València, moneda d'argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners, és a dir, un sou i mig; popularment era coneguda com a divuitè
- el ral de billó, moneda reial feta amb un aliatge d'argent i de coure
- el ral de Castella, moneda d'argent introduïda per Pere I al segle XIV, que es va demostrar com la més estable d'aquell regne; va circular pels Països Catalans i des dels decrets de Nova Planta va ser la moneda única dels regnes hispànics
- el ral de Mallorca, moneda d'argent del Regne de Mallorca, creada per Jaume II el 1300, amb un valor de 24 rals senars o menuts
- el ral de València, moneda de billó, creada per Jaume I el 1246, amb un valor d'1 diner, que es va establir com a moneda única per als regnes de València i Mallorca; popularment era coneguda com a diners del ramet o ramillets de València
- el ral d'or, moneda d'or francesa, molt imitada durant l'Edat Mitjana, amb un valor de 25 sous parisencs
- el ral d'or de Mallorca, moneda d'or creada per Jaume II el 1310
- el ral d'or de València, moneda d'or creada per Alfons el Magnànim el 1426, amb un valor de 10 sous de diners valencians o rals menuts