Constitucions catalanes
De Viquipèdia
Originàriament les constitucions eren les lleis promulgades pels emperadors romans. A Catalunya va persistir el concepte romà i s'anomenaven constitucions de Catalunya a les normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort» pel fet d'aparèixer com a iniciativa del comte, sotmesa a l'aprovació dels braços en les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades en les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Origen: Les Corts de Barcelona
Les primeres constitucions catalanes són de les corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser promulgades per les corts del 1702. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del Còdex. La primera compilació fou prescrita per Ferran I, a suggeriment de les corts de Barcelona del 1413. A les Corts de Barcelona (1493), amb Ferran II, es fa una nova recopilació acabada el 14 de febrer de 1493[1]. Posteriorment, es va divulgar en edició del 1495, junt amb els Usatges de Barcelona:
- Usatges de Barcelona, constitucions, capítols i actes de cort i altres lleis de Catalunya.
Les compilacions acordades en les corts del 1585 i del 1702 foren publicades dividides en tres volums:
- Constitucions i altres drets de Catalunya
- Pragmàtiques i altres drets de Catalunya
- Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits.
[edita] Abolició fàctica: Els Decrets de Nova Planta
El Rei Felip V abolí els drets històrics dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjançant el dret de conquesta i després d’una derrota militar. La derogació de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es féu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinó amb els Decrets de Nova Planta, llarguíssima col·lecció de disposicions que a la pràctica les va convertir en inaplicables[2].
Segons les pròpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
- ...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52)
Tot i així cal afegir, que al menys en el cas de Catalunya, el Decret de Nova Planta conté reformes gairebé exclusivament del sistema judicial, deixant intacte el Dret Civil, de les Constitucions Catalanes, en virtut de l'artícle 56 del Decret per al Principat de Catalunya que diu textualment: "En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él." També respecta altres institucions, com el Consolat de Mar (article 57) i el Col·legi de Notaris de Catalunya (article 49), ferint-los però de mort, en derogar les institucions responsables de la seva reforma i actualització, i no fer les previsions substitutòries corresponents.
[edita] Promesa de restauració: La Tercera Guerra Carlina
Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles V, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir èxit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir a França, el 27 de febrer de 1876 el mateix dia que Alfons XII va entrar a Pamplona.
[edita] Dret paccionat
Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
Degut a la forma en que a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle XVIII doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle XIX, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.
De fet, és precisament la defensa d'aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen el patriotisme català durant els segles XVII i XVIII, i la resistència que porta a l'11 de setembre de 1714.
[edita] Exemples de Constitucions
Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de la Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet. En el terreny fiscal, la nostra terra no ha tornat a tenir mai més la autonomia d'abans dels decrets de Nova Planta.
[edita] Introducció
- «Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e façars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills». (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya) Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
[edita] Inviolabilitat del domilici
- «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)
[edita] Inviolabilitat de les comunicacions
- «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Cort de Barcelona, any 1702)
[edita] Sobirania de la llei
(Vegeu Constitució de l'Observança).
- «Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó, anys 1289 i de Barcelona, 1481)
- «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de Barcelona, any 1283)
[edita] Garanties processals
- «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de desde el en que fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517)
- «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Cort de Barcelona, any 1228)
- Dret a una defensa justa
- «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en que els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Cort de Barcelona, any 1520)
[edita] Jurisdicció catalana
- «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades per el Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
- «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (Cort de Barcelona, any 1283)
[edita] Dret de reparació
- «Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Cort de Montsó, any 1289)
[edita] Vegeu també
- Història del Dret català
- Usatges de Barcelona
- Cort Comtal
- Guerra de Successió Espanyola
- Decrets de Nova Planta
- Tercera Guerra Carlina
- Mancomunitat de Catalunya
- Generalitat de Catalunya
- Drets històrics
[edita] Referències
- ↑ Versió digitalitzada de l'incunable de les Constitucions Catalanes de 1493
- ↑ Artícle de Francesc Ferrer i Gironès sobre els Drets Històrics
- Constitucions Catalanes del 1495, fragment del text.
- Versió digitalitzada de les Constitucions catalanes de 1520.
- Versió digitalitzada de les Constitucions catalanes de 1702
- Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1702, fragment del text publicat en 1704.
- Versió digitalitzada dels Capítols de Corts de Montsó (1510). Ministeri de Cultura fitxa imatge (fragment referent al Consolat de Mar.)
- Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626, fragment.
[edita] Enllaços externs
- Estat i nació a l'Europa moderna Conferència de Joaquim Albareda
- Les Constitucions catalanes a l'Ajuntament de Lleida
- Primera Llei del Codi Civil de Catalunya de 2003, que cita vàries de les Constitucions catalanes.
