Constitució de l'Observança
De Viquipèdia
La Constitució de l’Observança, aprovada a les Corts de Barcelona de 1480-1481, establia el principi de submissió del poder reial a la llei.
Ja durant les Corts de Barcelona (1421), en el regnat d'Alfons el Magnànim s'havia acordat la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i de les Constitucions catalanes, encarregant a la Diputació del General el control de qualsevol extralimitació reial.
La crisi social provocada per la Guerra dels Remences (1462-1472), que tindria un rebrot amb el segon alçament remença (1484-85) obligà a Ferran II a aprovar aquesta llei per redreçar una situació política delicada a Catalunya.
Aquesta constitució, que establia el principi de submissió del poder reial a la llei, retornava a la Generalitat la missió de vetllar pel compliment de lleis o constitucions fins i tot per part de les autoritats reials; en darrera instància, la Reial Audiència de Catalunya dictaminava els greuges presentats per la Generalitat. Va ser la base del règim pactista català vigent fins els Decrets de Nova Planta de Felip V (1716).
La constitució és també coneguda com Poc valdria, pel seu text inicial:
-
- Poc valdria que nós i els nostres oficials féssim lleis si, després, nós no les haguéssim de complir.
