Parlament de Catalunya

De Viquipèdia

El Parlament de Catalunya és una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Consell Executiu o Govern. Representa el poble de Catalunya, i actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Les Corts Catalanes fins al 1714 1.2 El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939) 1.3 De l'exili al restabliment (1939-1980) 1.4 El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005) 2 Composició del Parlament de Catalunya 2.1 VIII Legislatura 2.2 VII Legislatura 2.3 VI Legislatura 2.4 V Legislatura 2.5 IV Legislatura 2.6 III Legislatura 2.7 II Legislatura 2.8 I Legislatura 2.9 Legislatura republicana 3 Llista de Presidents del Parlament de Catalunya 4 Referències 5 Vegeu també 6 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Les Corts Catalanes fins al 1714

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval^[1].

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

[edita] El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, es reinstituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. Tenia 84 diputats repartit entre els partits:

• Esquerra Republicana de Catalunya 49 escons
• Lliga Regionalista de Catalunya 15 escons
• Unió Socialista de Catalunya 5 escons
• Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra 5 escons
• Partit Republicà Autonomista 4 escons
• Unió Catalanista 1 escó
• Unió Democràtica de Catalunya 1 escó
• Acció Catalana Republicana 1 escó
• Partit Republicà Democràtic Federal 1 escó

La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

[edita] De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

[edita] El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)

El Parlament actual es constituí després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

[edita] Composició del Parlament de Catalunya

Durant el període republicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85 diputats. Des de la seva restauració el 1980 està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):

[edita] VIII Legislatura

Eleccions celebrades el 1 de novembre de 2006.... Vegeu article específic

• CiU: 48 escons (35,56%)
• PSC - CpC: 37 escons (27,41%)
• ERC: 21 escons (15,56%)
• PP: 14 escons (10,37%)
• ICV-EUiA: 12 escons (8,89%)
• C's: 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons (Vegeu la Llista Completa dels Diputats)

[edita] VII Legislatura

Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003.... Vegeu article específic

• CiU: 46 escons (34,07%)
• PSC - CpC: 42 escons (31,11%)
• ERC: 23 escons (17,04%)
• PP: 15 escons (11,11%)
• ICV-EUiA: 9 escons (6,67%)

Total: 135 escons

[edita] VI Legislatura

Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999.... Vegeu article específic

• CiU: 56 escons (41,48%)
• PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (26,67%)
• PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (11,85%)
• PP: 12 escons (8,89%)
• ERC: 12 escons (8,89%)
• IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons

[edita] V Legislatura

Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995.... Vegeu article específic

• CiU: 60 escons (44,44%)
• PSC: 34 escons (25,19%)
• PP: 17 escons (12,59%)
• ERC: 13 escons (9,63%)
• IC-EV: 11 escons (8,15%)

Total: 135 escons

[edita] IV Legislatura

Eleccions celebrades el 15 de març de 1992.

• CiU: 70 escons (51,85%)
• PSC: 40 escons (29,63%)
• ERC: 11 escons (8,15%)
• IC: 7 escons(5,19%)
• PP: 7 escons (5,19%)

Total: 135 escons

[edita] III Legislatura

Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.

• CiU: 69 escons (51,11%)
• PSC: 42 escons (31,11%)
• IC: 9 escons (6,67%)
• AP: 6 escons (4,44%)
• ERC: 6 escons (4,44%)
• CDS: 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons

[edita] II Legislatura

Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.

• CiU: 72 escons (53,33%)
• PSC: 41 escons (30,37%)
• AP: 11 escons (8,15%)
• PSUC: 6 escons (4,44%)
• ERC: 5 escons (3,70%)

Total: 135 escons

[edita] I Legislatura

Eleccions celebrades el 20 de març de 1980.

• CiU: 43 escons (31,85%)
• PSC: 33 escons (24,44%)
• PSUC: 25 escons (18,52%)
• CC: 18 escons (13,33%)
• ERC: 14 escons (10,37%)
• PSA: 2 escons (1,48%)

Total: 135 escons

[edita] Legislatura republicana

Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932.... Vegeu article específic

• ERC: 56 escons (65,88%)
• LR: 16 escons (18,82%)
• USC: 5 escons (5,88%)
• PRAT: 4 escons (4,71%)
• UDC: 1 escó (1,18%)
• UC: 1 escó (1,18%)
• PRF: 1 escó (1,18%)
• PCR: 1 escó (1,18%)

Total: 85 escons

[edita] Llista de Presidents del Parlament de Catalunya

1. Lluís Companys i Jover (1932-1933)
2. Joan Casanovas i Maristany (1933-1938)
3. Josep Irla i Bosch (1938-1940)
4. Antoni Rovira i Virgili (1940-1949)
5. Manuel Serra i Moret (1949-1954)
6. Francesc Farreres i Duran (1954-1980)
7. Heribert Barrera i Costa (1980-1984)
8. Miquel Coll i Alentorn (1984-1988)
9. Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988-1995)
10. Joan Reventós i Carner (1995-1999)
11. Joan Rigol i Roig (1999-2003)
12. Ernest Benach i Pascual (2003-...)

[edita] Referències

1. ↑ Joaquim Albareda Estat i nació a l'Europa moderna

[edita] Vegeu també

• Història del Dret català

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Catalunya

• Plana web del Parlament de Catalunya
• Visita virtual al Parlament de Catalunya
• Exemplars de les constitucions catalanes al Parlament de Catalunya

v • d • e Generalitat de Catalunya
Evolució històrica	Diputació del General · Generalitat · Generalitat republicana
Institucions	Parlament de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya · Govern de Catalunya · Consell de Garanties Estatutàries · Síndic de Greuges · Sindicatura de Comptes · Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Governs de Catalunya	1931-1932 · 1932-1933 · 1934-1939 · 1977-1980 · 1980-1984 · 1984-1988 · 1988-1992 · 1992-1995 · 1995-1999 · 1999-2003 · 2003-2006 · 2006-2010
Conselleries	Agricultura, Alimentació i Acció Rural · Cultura · Economia i Finances · Educació · Governació · Interior · Justícia · Medi Ambient i Habitatge · Política Territorial i Obres Públiques · Conseller Primer · Salut · Treball · Conseller de la Vicepresidència
Eleccions al Parlament de Catalunya	1932 · 1980 · 1984 · 1988 · 1992 · 1995 · 1999 · 2003 · 2006

v • d • e Llocs d'interès turístic de Barcelona

Edificis i llocs singulars {{{contingut-títol}}} Arc de Triomf · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat . ‎Estàtua de Colom · Drassanes Reials . Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · Fundació Joan Miró · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Anella Olímpica · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Pavelló de Barcelona · Poble Espanyol · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell      Places i carrers {{{contingut-títol}}} Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Diagonal · Fossar de les Moreres · El Call · La Rambla · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Rambla de Catalunya      Museus {{{contingut-títol}}} Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí .CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Institut Botànic · Jardí Botànic · MACBA · Museu de les Arts Decoratives · Museu Castell de Montjuïc i Museu Militar · Museu de Cera · Museu de Ceràmica · Museu de la Ciència · Museu Egipci · Museu de l'Eròtica · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu de la Música · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu del Perfum · Museu Picasso · Museu Tèxtil i d'Indumentària · Museu de la Xocolata      Estadis {{{contingut-títol}}} Camp Municipal Narcís Sala · Camp Nou · Camp de Les Corts · Estadi de Sarrià · Estadi Olímpic Lluís Companys · Mini Estadi · Palau Blaugrana · Palau Sant Jordi      Arts Escèniques {{{contingut-títol}}} Gran Teatre del Liceu · L'Auditori · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea      Parcs {{{contingut-títol}}} Jardins Mossèn Costa i Llobera · Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc del Clot · Parc Güell      Zoos {{{contingut-títol}}} Aquari de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona      Platges {{{contingut-títol}}} Platja de la Barceloneta · Platja del Bogatell · Platja de la Mar Bella · Platja de la Nova Icària · Platja de la Nova Mar Bella · Platja de Sant Sebastià

Coordenades: 41° 23′ 16.97″ N 2° 11′ 20.34″ E