Ciutadans - Partit de la Ciutadania
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el partit polític. Per a altres significats, vegeu «ciutadà català». |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | |
|---|---|
 |
|
| Partit polític català | |
| President | Albert Rivera |
| Secretari general | Manuel García Bofill |
| Fundació | 4 de març de 2006 |
| Seu | Plaça Urquinaona, 6, 10º A. 08010 Barcelona |
| Ideologia | No-nacionalisme català, Socialisme democràtic, social liberalisme i liberalisme progressista |
| Representació | 3 diputats al Parlament de Catalunya 0 diputats al Parlament Europeu |
| Partit europeu | - |
| Publicació oficial | - |
| Lloc web | www.ciutadans-ciudadanos.com |
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (oficialment en castellà, Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía[1]) és un partit polític d'àmbit espanyol de centreesquerra originat a Catalunya que rebutja el que anomenen com a nacionalisme identitari alhora que defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'apropament d'aquests a les institucions [2]. A Catalunya, única comunitat autònoma on disposa de representació (3 escons al Parlament i 13 regidors en diferents ajuntaments), s'oposen al nacionalisme català, que consideren que domina les institucions catalanes des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta suposada hegemonia, que valoren en els seus manifestos fundacionals com a negativa per a la convivència dels ciutadans i la democràcia. [3]
El partit, va decidir denominar-se Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és tot Espanya però a les comunitats amb llengües cooficials s'usa indiferentment el nom en castellà o el de la llengua pròpia de la regió. Així a Catalunya també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania o a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía.
Taula de continguts |
Història
El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al nacionalisme català i que fou creada per un grup de professionals residents a Catalunya el 7 de juny de 2005. El 4 de març de 2006, en un acte públic a Barcelona, va donar inici un procés constituent per convertir-se en partit polític. L'esmentat procés va culminar en un congrés fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.
El congrés fundacional va escollir com a president Albert Rivera i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Giménez Barbat, s'ha integrat a la direcció del nou partit, encara que tots els seus promotors han mostrat la seva intenció de participar-hi.[4]
El partit intenta mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la 7a legislatura[cal citació] (Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verds) que segons el seu parer monopolitzen l'escena política i mediàtica a Catalunya. Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes [5] les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment van aconseguir tres representants.
Ideologia
Les línies essencials aprovades al congrés fundacional es basen en el rebuig del nacionalisme català i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingüisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a través de dos manifests públics, en els quals s'havien oposat al nacionalisme català, que consideren que domina Catalunya des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivència, els drets ciutadans i la democràcia.
Alguns mitjans de comunicació el van definir com a un partit d'esquerres. Els seus components, en canvi, rebutgen ser homologats dins l'eix tradicional esquerra-dreta dient moure's més aviat en l'eix «llibertat-autoritarisme» (al costat de la llibertat), un eix que consideren molt més proper als problemes reals de la ciutadania.[6] El seu ideari de mínims s'articula en els següents cinc grans eixos:
- Ciutadania: els territoris no tenen drets, només en tenen les persones.
- Llibertat i igualtat: promou l'esperit crític i advoca pels valors democràtics i il·lustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen ètnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, no determinin privilegis.
- Laïcisme entès com a neutralitat de l'Administració pública tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democràtics i il·lustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) són respectables com a activitats privades, però no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets públics dels individus.
- Defensa del bilingüisme: el concepte «llengua pròpia» és un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llengües oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposarà a qualsevol tipus de discriminació institucional per motius de llengua.
- Defensa de la Constitució espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autònomes.
Ciutadans de Catalunya s'oposà al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ser aprovat en referèndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les polítiques identitàries de les quals, segons el seu parer, és ple, així com el concepte de «drets històrics» que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar polítiques «asimètriques» i desiguals entre territoris.
Estructura i organització
Òrgans centrals
El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.
El Comitè Executiu es composa de quinze membres, entre ells el president i el secretari general. Des de juliol de 2006, l'integren Albert Rivera, president; Antonio Robles, secretari general; José Domingo, Teresa Giménez Barbat, Miguel Salmerón, Miguel del Amo, Jorge F. Argüelles, Maite Nolla, Juan Antonio Cordero, José María Espejo, Oscar García, Carlos Cuadrado, José Manuel Villegas, Josep March i Sandalio del Río.
El Consell General és el màxim òrgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comitè Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrés i fins 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comitè Executiu i determinar les línies polítiques a seguir.
La Comissió de Garanties, formada per nou membres, és l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, així com pel respecte als drets democràtics dels militants.
Agrupacions
Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.
Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogràfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó), municipis (Cornellà, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autònomes (València-Múrcia, Madrid).
Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix interès. Així, existeixen Sectorials d'educació, sanitat, justícia o seguretat.
Finalment, l'Agrupació Digital és la via de participació dels afiliats que, per la seva situació o localització, no poden col·laborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupació treballa preferentment per Internet.
Actualitat
El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ser firmat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.
L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater.
El 5 de juny de 2006, durant la seva campanya per al referèndum d'aprovació de l'estatut, un dels seus dirigents, Arcadi Espada, va ser increpat[7][8] per un grup d'independentistes catalans. Aquest fet va ser condemnat un dia després pel Ple del Congrés espanyol mitjançant una declaració institucional que va ser aprovada de forma unànime per tots els grups polítics [cal citació].
Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrés fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. Van escollir com a president Albert Rivera, un advocat de vint-i-sis anys que va ser candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions autonòmiques del 2006.
Segons el propi partit, Ciutadans compta amb 3.000 afiliats i 10.000 simpatitzants. Donat que no existeixen registres públics de militància en partits, aquestes afirmacions no han pogut ser contrastades. Un mínim de 1.500 d'aquests militants serien gent de fora de Catalunya que hauria finançat la campanya del partit per obtenir representació al Parlament de Catalunya.[9]
A les eleccions al Parlament de 2006, Ciutadans obtingué tres escons (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcació de Barcelona.
De cara a les eleccions municipals de 2007 Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans, va pronosticar fins a 35 regidors arreu de Catalunya[10] però finalment el partit només obté 13 regidors dels 8.932 a escollir,[11] en unes eleccions marcades per l'abstenció.[12]
El partit té previst ser un partit de caire estatal, implantat en totes les CC.AA. De fet, ja ha començat l'expansió cap a la resta dels Països Catalans. El 20 d'octubre de 2007, a Palma de Mallorca, Albert Rivera afirma que el partit s'està implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centre-esquerra.
Reconeixements
- El 6 de juliol de 2005 es presentava a Bilbao el manifiest "Por la convivencia, contra el fanatismo" (Per la convivència, contra el fanatisme), en el que destacats integrants de la Fundació per a la Libertad (com Fernando Savater, Agustín Ibarrola o Rosa Díez) es solidaritzaven amb Ciutadans de Catalunya després de la publicació de l'article d'Oriol Malló Falangistas taxidermistas [3].
- El 26 de novembre de 2005, la Fundació Gregorio Ordóñez concedí el seu IX Premi Anual a la plataforma Ciutadans de Catalunya per la seva «manifesta tasca contra el totalitarisme nacionalista».
Referències
- ↑ Nom amb què el partit és inscrit al registre electoral
- ↑ Article del Mundo el dia de la fundació del partit
- ↑ Article d'El País sobre l'acte al Palau de la Música de Barcelona on presenten el cartell electoral per a les eleccions de l'1-N del 2006 al Parlament de Catalunya
- ↑ [1]
- ↑ Referència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes
- ↑ [2]
- ↑ Arcadi, després de ser agredit: "Se apostó un grupo nacionalista, dispuesto a impedir el acceso..."
- ↑ Els Mossos d'Esquadra van assegurar que no s'havia produït cap agressió física en l'acte
- ↑ On s'indica que abans de les eleccions tenien com a mínim 5 poblacions espanyoles amb 300 militants
- ↑ Albert Rivera anuncia que Ciutadans tindrà entre 30 i 35 regidors a Catalunya
- ↑ Resultats municipals 2007
- ↑ Noticia de Vilaweb sobre les eleccions locals del 2007
Enllaços externs
- Plana web de Ciutadans
- Primer i segon manifest.
- Bloc de Ciutadans (castellà)
| Portal Catalunya | Política de Catalunya |  |
|---|---|---|
|
Partits amb representació parlamentària: CIU (48) | PSC (37) | ERC (21) | PPC (14) | ICV-EUiA (12) | C's (3) |
||
