Parlament Europeu

De Viquipèdia

Coordenades: 48.597512° 7.769092, type:landmark° {{{4}}}

El Parlament Europeu (Eurocambra o PE) és el cos parlamentari d'elecció directa de la Unió Europea (UE). Juntament amb el Consell de la Unió Europea forma la branca bicameral legislativa de les institucions de la Unió. El Parlament al costat del Consell formen el cos legislatiu de major rang a la Unió, no obstant això els seus poders com a tals estan limitats a les competències lliurades a la Comunitat Europea pels estats membres.

El Parlament no té iniciativa legislativa, però pot presentar esmenes i poseeix dret de veto en determinades àrees. En les àrees en les quals no té competències esdevé un òrgan de caràcter consultiu. També té competència pressupostària: aprova el pressupost anual de la Unió Europea i té la darrera paraula pel que fa a les despeses considerades com a no obligatòries (despeses no vinculades directament a les disposicions dels tractats institutius de les Comunitats.

El Parlament està integrat per 785 eurodiputats que constitueixen el segon electorat democràtic més gran del món (després de l'Índia) i l'electorat democràtic trans-nacional més gran del món (492 milions)^[1]. Els seus membres són escollits per sufragi universal i directe cada 5 anys. És l'única institució de la UE escollida directament pels ciutadans.

La seu del parlament és l'Edifici Louise Weiss d'Estrasburg (França), seu oficial i on es realitzen les sessions plenàries. La seva Secretaria General, però, està ubicada a la ciutat de Luxemburg i l'Edifici Leopoldwijk de Brussel·les serveix per celebar-s'hi les sessions no plenàries, sessions especials i reunions preparatòries o complementàries.

La representació al parlament Europeu no està estrictament basada en termes de població i així els estats més petits tenen proporcionalment més pes del que els correspondria per criteris de població.

Taula de continguts 1 Ubicació 2 Història 3 Poders i funcions 4 Composició 4.1 Principals missions 4.2 Grups i partits polítics 4.3 Òrgans del Parlament 4.4 Comitès del Parlament 5 Referències 6 Enllaços externs

[edita] Ubicació

Si bé Brussel·les és generalment considerada com la 'capital' de la Unió Europea (UE) i les dues institutucions executives, la Comissió Europea i el Consell de la Unió hi tenen la seu, un protocol afegit al Tractat d'Amsterdam estableix que el Parlament Europeu ha de tenir, com a mínim, una sessió mensual a Estrasburg. Per això a vegades hom es refereix al Parlament Europeu com al Parlament d'Estrasburg. Per motius pràctics, però, el treball legislatiu preparatori i els comitès de treball tenen lloc a Brussel·les. No obstant, el Secretariat que ocupa la major part dels treballadors del Parlament està situat a la ciutat de Luxemburg. De fet, el Parlament només passa uns quatre dies al mes a Estrasburg on realitza el plenari i les votacions finals.

[edita] Història

La Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) establí la creació d'una Assemblea Comunitària el setembre de 1952, els 78 membres de la qual provenien dels sis parlaments nacionals dels estats membres, reunint-se per primera vegada el 10 de setembre de 1952. Aquesta assemblea fou ampliada el març del 1958 per tal de cobrir també la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l'Euratom i s'adoptà el nom d'Assemblea Parlamentària Europea fins el 1962 que es substituí pel de Parlament Europeu. El 1979 el Parlament fou ampliat i els seus membres foren elegits directament per primer cop. Des d'aleshores, el Parlament Europeu s'ha anat expandint a mesura que s'han anat incorporant nous membres a la UE.

[edita] Poders i funcions

Ni el parlament Europeu ni el Consell de Ministres posseeix iniciativa legislativa, poder reservat a la Comissió Europea. No obstant, les propostes de lleis i directives de la Comissió han de ser aprovades pel Parlament i pel Consell per poder entrar en vigor.

El Parlament pot esmenar i fins i tot bloquejar les iniciatives legislatives en aquelles àrees que té competències de codecisió. En algunes àrees pot simplement acceptar o vetar les propostes de la Comissió i finalment en algunes altres àrees només té el dret d'ésser consultat.

El President de la Comissió Europea és elegit pel Consell Europeu, però ha d'ésser ratificat pel Parlament. La resta de comissaris també han d'ésser ratificats però el Parlament acostuma a acceptar o refusar la Comissió presentada pel President de la Comissió en bloc.

El Parlament Europeu exerceix una funció de supervisió democràtica sobre les activitats de la UE i en especial sobre aquelles que duu a terme la Comissió Europea, tenint el poder de presentar una moció de censura a la Comissió (com a bloc, no és possible a títol individual d'un dels comissaris). En aquest cas, la moció ha d'ésser aprovada per una majoria de dos terços per tal de ser aprovada.

[edita] Composició

Cada cinc anys, des de 1979, els electors europeus tenen una cita amb les urnes per a triar els seus eurodiputats per sufragi universal, que actualment representen a uns 455 milions d'habitants (dels quals 343.727.800 tenen dret a votar), no s'agrupen en blocs nacionals, sinó en set grups polítics. La Unió Europea respecta els criteris de representativitat actius i passius dels Estats membres, així doncs un ciutadà francès menor de 25 no podrà ser escollit membre del Parlament a França, però sí a Espanya, on només necessita tenir 18 anys. En països com Bèlgica i Grècia votar és obligatori.

Representació
Estat	*		Estado	*
Alemanya	99		Àustria	18
França	78		Bulgària	18
Itàlia	78		Finlàndia	14
Regne Unit	78		Dinamarca	14
Espanya	54		Eslovàquia	14
Polònia	54		Irlanda	13
Romania	35		Lituània	13
Països Baixos	27		Letònia	9
Bèlgica	24		Eslovènia	7
República Txeca	24		Xipre	6
Grècia	24		Estònia	6
Hongria	24		Luxemburg	6
Portugal	24		Malta	5
Suècia	19		Total:	785
(*) Nombre d'escons proporcional al nombre d'habitants de cada Estat.

La xifra total d'escons parlamentaris és de 785, a partir de l'ampliació de la UE el 2007. En les properes eleccions aquest nombre es veurà reduït fins a 736, tot i que el Tractat de Niça marca que no poden haver-hi més de 710 eurodiputats. Igual que els Parlaments nacionals, el PE té comissions parlamentàries que tracten qüestions com els afers exteriors, pressupost, medi ambient etc. La representació de cada país dintre del Parlament té en compte factors demogràfics amb una certa ponderació, així doncs no existeix un sistema uniforme per a l'elecció dels eurodiputats i cada estat és lliure de elegir el sistema electoral que cregui convenient si bé tots els estats utilitzen una mena o altra de sistema de representació proporcional.

Després dels Tractats de Maastricht i Amsterdam va deixar de ser una assemblea consultiva per a convertir-se en un òrgan legislatiu amb poders pressupostaris i de control.

El parlament aprova el nomenament del president de la Comissió Europea i del col·legi dels comissaris mitjançant un vot de confiança; pot aprovar una moció de censura que obligui la Comissió a dimitir.

[edita] Principals missions

• Examinar i adoptar la legislació europea. En virtut del procediment de codecisió el Parlament comparteix aquest poder per igual amb el Consell de la Unió Europea.
• Aprovar el pressupost de la UE, juntament amb el Consell de la Unió Europea.
• Efectuar un control democràtic de les altres institucions de la UE, creant si escau comitès d'investigació.
• Donar el vistiplau a acords internacionals importants tals com l'adhesió de nous Estats membres de la UE o acords d'associació i comerç entre la UE i altres països.

L'assignació de seients a cada estat membre es basa en el principi de proporcionalitat decreixent en funció de la població però que ofereix als estats petits un major nombre de representants dels que els correspondria estrictament només en funció de la població. Com que el nombre de MEPs assignats a cada país fou negociat mitjançant tractats no hi ha una formula per calcular el nombre de seients per a cada estat membre. Els canvis en la configuració de la representació dels estats membres ha d'ésser amb el consentiment unànime de tots els estats membres.

Per a constituir un grup polític són necessaris 20 eurodiputats. Alguns diputats no pertanyen a cap grup (eurodiputatts no inscrits). Cap diputat membre d'un grup pot rebre un mandat obligatori de vot. Quan dos o mes països tenen els mateixos seients es posen en ordre alfabètic i no en ordre ideològic

[edita] Grups i partits polítics

Els partits polítics amb representació al parlament Europeu estan organitzats en grups polítics, si bé la disciplina de grup és molt laxa i tant les delegacions nacionals com els eurodiputats a títol individual són lliures d'establir aliances segons creguin convenient.

Actualment (2007) hi ha nou grups, així com un conjunt d'eurodiputats no-adscrits a cap grup. A 1 de gener de 2007 la composició del Parlament Europeu era la següent:

Grup	Partits membres/subgrups	Seients
Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (PPE-DE/EPP-ED)	Partit Popular Europeu Demòcrates Europeus	284
Partit Socialista Europeu (PSE/PES)		215
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE)	Partit Reformista Liberal i Demòcrata Europeu (ELDR) Partit Demòcrata Europeu (PDE/EDP)	103
Unió per l'Europa de les Nacions (UEN)	Aliança per l'Europa de les Nacions (AEN)	44
Els Verds-Aliança Lliure Europea (Verds-ALE/Greens-EFA)	Partit Verd Europeu (PVE/EGP) Aliança Lliure Europea (ALE/EFA)	42
Esquerra Unida Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN/GUE-NGL)	Esquerra Europea (EE/EL) Aliança verda i d'esquerres nòrdica (AVEN/NGLA) (Altres partits d'esquerres)	41
Independència i Democràcia	Aliança dels Demòcrates Independents a Europa (ADIE/AIDE) UEDemòcrates (UED/EUD)	24
No-Adscrits		32

[edita] Òrgans del Parlament

Les principals oficines i òrgans del Parlament són els següents:

• President - obligacions (en Anglès)
• Vicepresidents - obligacions (en Anglès)
• Bureau - obligacions (en Anglès)
• Conferència de Presidents - obligacions (en Anglès)
• Quaestors - obligacions (en Anglès)
• Conferència dels Presidents de Comitè - descripció (en Anglès)
• Conferència dels Presidents de Delegació - descripció (en Anglès)

[edita] Comitès del Parlament

Afers interiors

• BUDG - Comitè de pressupostos
• CONT - Comitè de control pressupostari
• ECON - Comitè d'afers econòmics i monetaris
• EMPL - Comitè de treball i assumptes socials
• ENVI - Comitè de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària
• ITRE - Comitè d'indústria, recerca i energia
• IMCO - Comitè de mercat interior i defensa del consumidor
• TRAN - Comitè de transport i turisme
• REGI - Comitè de desenvolupament regional
• AGRI - Comitè d'agricultura i desenvolupament rural
• PECH - Comitè de la indústria pesquera
• CULT - Comitè d'educació i cultura
• JURI - Comitè d'assumptes legals
• LIBE - Comitè de llibertats civils, justícia i assumptes interiors
• AFCO - Comitè d'assumptes constitucionals
• FEMM - Comitè pels drets de la dona i la igualtat de gènere
• PETI - Comitè de peticions i demandes

Afers exteriors

• AFET - Comitè d'assumptes exteriors
  • DROI - Subcomitè de drets humans
  • SEDE - Subcomitè de seguretat i defensa
• DEVE - Comitè de desenvolupament
• INTA - Comitè de comerç internacional

[edita] Referències

1. ↑ El Parlamento Europeo le da la bienvenida

[edita] Enllaços externs

• Pàgina oficial del Parlament Europeu
• Rèplica no oficial del Parlament Europeu, en llengua catalana