Esquerra Republicana de Catalunya

De Viquipèdia

Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític català
President	Josep-Lluís Carod-Rovira
Secretari general	Joan Puigcercós
Fundació	Març del 1931
Seu	C/ Calàbria, 166 08015 Barcelona
Ideologia	Independentisme i socialdemocràcia, esquerra i republicanisme
Representació	21 diputats al Parlament de Catalunya 1 diputada al Parlament de les Illes Balears 1 diputat (conseller) al Consell de Mallorca 3 diputats al Congrés de Diputats espanyol 1 diputat al Parlament Europeu
Partit europeu	Aliança Lliure Europea
Publicació oficial	Esquerra Nacional
Lloc web	www.esquerra.cat

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català que es defineix d'esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència de Catalunya i dels Països Catalans.

Taula de continguts 1 La fundació 2 L'hegemonia republicana 3 La guerra civil 4 Postguerra i franquisme 5 Transició política espanyola 6 L'actualitat 7 Articles relacionats 8 Enllaços externs

[edita] La fundació

Els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d'Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català (1917-1931) de Lluís Companys i el grup L'Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ser Francesc Macià escollit per unanimitat.

Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s'estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de 8 hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

[edita] L'hegemonia republicana

Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.

El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern suspès, en el que històricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.

«	Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!	»
—Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934

La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procés de convergència amb Esquerra Valenciana.

[edita] La guerra civil

El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Lluís Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat. Aviat sorgiren dificultats, en primer lloc, en considerar ERC massa regionalista, es produí la sortida pràcticament en bloc dels militants d'ERC del sector fins aleshores autònom d'[[Estat Català] que incloia la pràctica totalitat de les joventuts del partit (Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català JEREC). En segon lloc, pel juliol, amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

[edita] Postguerra i franquisme

Després de la Guerra Civil Espanyola, Esquerra va ser il·legalitzada com la resta de partits polítics, tot i que va mantenir el govern republicà a l'exili. A la mort de Lluís Companys, capturat a França per la Gestapo i afusellat a Barcelona el 15 d'octubre de 1940, Josep Irla va liderar la Generalitat de Catalunya dimitint el 1954, quan el seu primer conseller, Josep Tarradellas i Joan n'acceptà el càrrec fins el restabliment del sistema democràtic, quan retorna a l'estat espanyol.

«	Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí	»
—Josep Tarradellas, 23 d’octubre de 1977, Balcó de la Generalitat a Barcelona

[edita] Transició política espanyola

En plena transició democràtica va ser l'últim partit català en ser legalitzat; i ho va ser un cop passades ja les primeres eleccions democràtiques del 1977, a les quals no va poder participar amb el seu nom, fent-ho en la coalició Esquerra de Catalunya.

[edita] L'actualitat

El president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós.

El partit disposa de 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 3 al Congrés de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. També disposa d'un conseller al Consell de Mallorca. Les eleccions a les Corts Generals de 2008 han suposat una important caiguda de vot, cosa que ha significat la pèrdua del grup parlamentari que s'havia aconseguit el 2004 amb 638.902 vots (15,89%), passant a obtenir 289.927 vots (7,86%). També s'ha de dir que, en l'actualitat, ERC forma part (junt amb el PSC i ICV) del govern català, en la legislatura del segon tripartit, conegut generalment com a govern d'Entesa.

Actualment el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses. De fet, el llançament definitiu d'Esquerra a les Illes Balears s'ha produït en les passades eleccions autonòmiques i municipals de 2007, on ha obtingut 1 diputada al parlament (Esperança Marí, integrant de la coalició Eivissa pel Canvi), i un conseller a Mallorca (Joan Lladó, integrant de la coalició Bloc per Mallorca, que a més serà el nou conseller d'interior d'aquesta institució). Esquerra ha obtingut igualment representació en 8 ajuntaments de Mallorca i en un d'Eivissa.

També manté una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) pel que fa als temes que afecten la població juvenil.

La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.

[edita] Articles relacionats

• La Humanitat

[edita] Enllaços externs

• Esquerra Republicana de Catalunya
• Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya