Metro de Barcelona
De Viquipèdia
  |
S'ha proposat retirar la distinció d'aquest article com a Article de Qualitat. Seguiu la votació corresponent en aquest enllaç. Podeu treballar en millorar l'article i resoldre'n els defectes perquè compleixi els criteris de qualitat i pugui mantenir la distinció. Si sou vosaltres qui heu posat aquesta plantilla, seguiu aquest enllaç per crear la corresponent pàgina de votació. |
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 , amb una primera línia sota el nom de Gran Metro (actual L3), que circulava únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construït amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l'exposició, a la plaça Espanya i Montjuïc. Fou inaugurat per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver.
Actualment compta amb 9 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (excepte bitllet senzill) dins el sistema creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburbà ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda l'any 2006, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal·lació d'ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois.
Taula de continguts |
[edita] Operadors de transport de metro
[edita] L1, L2, L3, L4, L5 i L11
[edita] Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l'ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la. El 1958 l'ajuntament comprà l'empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.
[edita] Gran Metropolità de Barcelona SA
Societat creada a Barcelona el 1921 per a la construcció i l'explotació del ferrocarril subterrani metropolità o Metro en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament. Al 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.
Les línies de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (Sigui amb el nom comercial de Transports Metropolitans de Barcelona), (operador que també gestiona també els autobusos urbans i del funicular de Montjuïc ) utilitzen unes vies que són exclusives per al metro, amb freqüències entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del matí a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, i vigílies de festiu i els dissabtes tota la nit ininterrompudament.
| Línia | Color | Obertura | Recorregut |
|---|---|---|---|
| Línia 1 | Vermella | 1926 | Hospital de Bellvitge - Fondo |
| Línia 2 | Lila | 1995 | Paral·lel - Pep Ventura |
| Línia 3 | Verd | 1924 | Zona Universitària - Canyelles |
| Línia 4 | Groga | 1973 | Trinitat Nova - La Pau |
| Línia 5 | Blava | 1969 | Cornellà Centre - Horta |
| Línia 11 | Verd Clar | 2003 | Trinitat Nova - Can Cuiàs |
[edita] L6, L7 i L8
Les línies operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya són fruït de la millora de freqüències als trams urbans de les línies de ferrocarril suburbà del Vallès i del Baix Llobregat. Les vies i estacions són compartides amb els serveis suburbans que són també accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans també han estat ampliats els caps de setmana fins a harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, però amb freqüències baixes.
| Línia | Color | Obertura | Recorregut |
|---|---|---|---|
| Línia 6 | Malva | 1863 | Plaça Catalunya - Reina Elisenda |
| Línia 7 | Marró | 1954 | Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo |
| Línia 8 | Rosa | 1912 | Plaça Espanya - Molí Nou-Ciutat Cooperativa |
[edita] Línies de TMB
[edita] Línia 1
La L1 (vermella), oberta el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, és la segona línia en antiguitat però la més llarga (20,7 km) i l'única amb ample de via ibèric antic (1674 mm). Actualment circula entre Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) travessant de sud-est a nord-oest la ciutat de Barcelona i enllaçant amb la majoria de línies de metro i ferrocarril de la zona.
El primer tram inaugurat circulava entre les estacions de Bordeta (fora de servei des de 1983) i Catalunya. Construïda amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, pretenia unir amb un ferrocarril subterrani les diferents estacions de ferrocarril de la ciutat i el nou recinte firal. Posteriorment s'ha anat ampliant fins al recorregut actual, que és totalment subterrani excepte un petit tram entre plaça de Sants i Santa Eulàlia. El seu recorregut serà perllongat pròximament fins al Prat de Llobregat per l'extrem sud connectant amb la futura L9, i fins a Badalona-Centre pel nord on connectarà amb el perllongament de la L2.
El segon tram entre Catalunya i Plaça d'Espanya, inaugurat l'any 1926, conegut com el Metro Transversal de Barcelona, és obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigit (1923-25) i projectat per Esteban Terradas i Illa. Els túnels foren els primers a la península en ser excavats amb el mètode austríac.
Actualment està en construcció el perllongament des de Fondo fins a Badalona Centre (futur enllaç amb la L2) amb un termini d'execució fins el 2011. També està en projecte el tram entre Hospital de Bellvitge i el Prat de Llobregat on es formarà un important intercanviador amb L2, L9 i Renfe.
[edita] Línia 2
La L2 (lila) és la més moderna, exceptuant la curta i recent L11, malgrat que les primeres seccions de túnel es construïren a mitjans dels anys 1960. Inicialment havia d'unir el barri d'Horta amb el centre de la ciutat, passant per Sagrada Família. Finalment el tram entre Sagrada Família i Horta va ser aprofitat per a la L5 i el túnel quasi acabat entre Sagrada Família i Universitat va quedar en desús fins a la inversió realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Malgrat que havia d'ésser inicialment inaugurada el 1992, es va finalitzar el 1995 utilitzant els túnels existents i perllongant-la cap als dens barri de la Verneda. Finalment, el 2002, aquesta línia va ésser ampliada assumint l'últim tram de la L4 cap a Badalona. Aquesta línia té via d'ample europeu (1435 mm), és totalment subterrània i el sistema d'alimentació és de catenària rígida. Va ser la primera línia de Barcelona en que es va instal·lar aquest sistema d'alimentació, que s'ha acabat imposant a la resta de la xarxa de TMB, ja que en construir-se els túnels als anys 60 s'havia previst emprar l'alimentació per tercer carril, que permet túnels més estrets (i per tant més econòmics) que la catenària convencional, de manera que per millorar la seguretat respecte el tercer carril aprofitant els mateixos túnels es va haver d'emprar la catenària rígida. La major peculiaritat és el canvi en el costat de circulació que es produeix entre Monumental i Tetuan, quan es passa d'anar sota el carrer Marina per agafar la Gran Via. Així, la circulació entre Paral·lel i Tetuan és per l'esquerra, inversa a la resta de la xarxa (però com a Londres). Els combois estan formats, com a les línies L1, L3, L4 i L5, de cinc cotxes de passatgers amb quatre portes per costat a cadascun. Totes les unitats que circulen en aquesta línia compten amb passadís central que comunica els cotxes d'extrem a extrem.
Actualment, està en construcció el tram Pep Ventura - Badalona Centre, amb la inauguració prevista pel 2009. Aquest mateix any s'iniciaran les obres per la construcció del tram Sant Antoni - Fira 2. En aquesta darrera estació compartirà vies amb la L9 fins l'aeroport, i es preveu que aquests dos trams s'inaugurin el 2012. L'actual final de línia Sant Antoni - Paral·lel quedarà fora de servei, el transbordament amb la L3 es realitzarà a Poble Sec.
[edita] Línia 3
La L3 circula entre Zona Universitària, a l'entrada sud-oest de Barcelona per la Diagonal, i Canyelles a l'extrem nord-est dibuixant una forma de V amb el vèrtex situat a Drassanes, pròxim a les terminals marítimes de passatgers del Port de Barcelona.
Aquesta línia té l'origen en la línia més antiga de Barcelona, inaugurada el 1924 sota el nom de "Gran Metro de Barcelona" amb un recorregut des de Lesseps (al barri de Gràcia) i la Plaça de Catalunya. Posteriorment es van prolongar en dues branques en forma de Y, per la Rambla fins a Liceu, i per la Via Laietana amb estacions a Jaume I i "Correos" (actualment sense servei, situada entre Jaume I i Barceloneta). Finalment aquesta segona branca va ser aprofitada per la futura L4 mentre que resta de línia es va unificar al 1982 amb l'antiga "línia IIIB" que funcionava de forma independent entre Zona Universitària i Paral·lel des del 1975.
Està actualment en construcció el perllongament cap al nord afegint les estacions de Roquetes i Trinitat Nova (enllaç amb la L4 i la L11); aquest tram entrarà en servei el setembre del 2008. En un futur s'ampliarà fins Trinitat Vella on enllaçarà amb la L1.
Està en projecte el perllongament cap al Baix Llobregat de Zona Universitària (futur enllaç amb L9/L10) fins a l'estació de Torreblanca (amb la qual tindrà correspondència amb la T3 de Trambaix).
[edita] Línia 4
La L4 (groga) dóna servei a la meitat nord de Barcelona, dibuixant una gran C amb extrems a La Pau (al barri de la Verneda) i Trinitat Nova, on enllaça amb la nova L11. Aquesta línia fou construïda cap als anys 60, un cop totes les línies de metro ja eren en mans d'una única empresa. Inclou el tram de ramal entre passeig de Gràcia i Barceloneta que formava part del "Gran Metro", estenent-se cap al Poble Nou, el Besòs, Sant Adrià i Badalona pel costat mar, i cap al Guinardó i Nou Barris pel costat muntanya.
Es tracta d'una línia de 16,7 km de longitud, totalment subterrània, amb un ample de via internacional (1435 mm) i amb el sistema d'alimentació elèctric recentment implantat de "catenària rígida", que permet una major seguretat durant els treballs de manteniment de via que l'anterior sistema de "tercer carril".
L'any 2002 el tram La Pau-Pep Ventura va passar a formar part de la L2 mentre que al 2004 s'ha inaugurat l'estació Maresme | Fòrum per a donar servei al Fòrum Universal de les Cultures i, amb l'acabament d'aquest, al barri del Fòrum, construït amb motiu de l'esdeveniment.
A l'estació terminal per l'altre extrem, Trinitat Nova, l'andana permet comunicar directament amb els combois de la L11, que surten d'aquesta estació cap als barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs.
Està previst el perllongament des de La Pau cap a la nova estació de ferrocarril de la Sagrera-TAV (enllaç amb la futura L9/L10), incloent una estació al carrer Santander. Aquest tram es completarà amb l'ampliació fins a l'actual parada Sagrera de la L1 i L5, que passarà a anomenar-se Sagrera-Meridiana. Sense calendari d'execució.
[edita] Línia 5
La L5 (blava) creua també de forma transversal la ciutat de Barcelona, però comunicant, amb els seus 16,6 km. i les seves 23 parades, els barris situats a la banda muntanya. Inicialment el tram Horta - Sagrada Família va ésser construït per a la L2, però fou provisionalment unit a la L5, configuració que finalment ha esdevingut definitiva.
Actualment s'estén des de Cornellà, on enllaça amb la línia R4 de Rodalies RENFE i les línies T1 i T2 del tramvia (Trambaix), passant per L'Hospitalet en el seu límit amb Esplugues, fins a Horta, passant per l'Estació de Sants, la principal estació de ferrocarril de la ciutat.
Aquesta línia utilitza també vies d'ample internacional (1.435 mm) i un sistema d'alimentació elèctrica de catenària, darrerament convertida en catenària rígida. La línia és subterrània excepte un curt tram prop de l'estació de Can Boixeres. Actualment hi circulen els combois més antics de la xarxa de metro, la sèrie 1000, que estan en procés de substitució per les noves unitats de la sèrie 5000.
Està en construcció el perllongament de l'extrem nord, des d'Horta fins a la Vall d'Hebron (enllaç amb L3). Aquest tram en construcció serà el de major profunditat de la xarxa, amb la futura estació de Teixonera-Coll a més de 70 metres per sota de la superfície. Es construirà un ascensor inclinat paral·lel a les escales mecàniques en un dels accessos. El 27 de gener de 2005, al barri del Carmel, va col·lapsar un dels túnels auxiliars, que s'havia excavat mesos enrere amb el nou mètode austríac (vegeu esfondrament del Carmel). Es va formar un esvoranc en superfície de 35 metres de profunditat que va empassar-se literalment un garatge (situat al carrer Calafell, 12), va obligar a desallotjar més de 1.000 persones. També es van haver d'enderrocar quatre edificis d'habitatges més perquè la seva estructura va resultar massa danyada. L'episodi va acabar amb una crisi política. La inauguració del tram s'ha endarrerit fins el 2010.
Per altra banda, està projectada la construcció d'una nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases, a L'Hospitalet, que enllaçarà amb la parada de Sant Ramon del Trambaix. L'intercanviador entrarà en funcionament l'estiu del 2010.
[edita] Línia 11
La L11 és la darrera línia de metro que ha entrat en servei, inaugurada el 2003. Dóna servei a una petita però densament poblada zona a l'entrada nord de Barcelona. Les característiques de la zona, molt muntanyosa i poc accessible, van fer que s'optés per una mena de metro lleuger. Està en estudi prolongar la línia de Can Cuiàs fins a Ripollet, passant per l'UAB. Es tracta d'una línia força diferent a la resta:
- La major part del traçat és en via única amb un desdoblament als extrems i a l'estació central, per facilitar i abaratir la construcció en una zona tant accidentada.
- Els combois consten de només de 2 cotxes, a causa de la baixa demanda esperada.
- La distància entre parades és molt curta (300 metres), però els forts pendents de la zona fan que calguin punts d'accés més propers per tal de donar servei a la població.
- Les freqüències són baixes en relació a la resta de la xarxa, de 7,5 minuts en hora punta i 15 minuts la resta del dia.
[edita] Línies de FGC
[edita] Línia 6
La L6 és la nova denominació que rep la línia dels FGC des de Pl. Catalunya a Reina Elisenda. Gràcies a l'augment de freqüències i a la integració tarifaria amb TMB ha passat a considerar-se una línia de metro més.
La línia de ferrocarril per on circula podria considerar-se de les més antigues ja que el ferrocarril de "Barcelona a Sarrià", en superfície i tracció de vapor, fou inaugurat el 1863, connectant Barcelona amb les viles (aleshores independents) de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi. L'extensió de l'Eixample i la consolidació de la urbanització fora muralles va fer que es decidís soterrar el tram barceloní a partir de 1929. Al 1976 es va finalitzar el ramal cap a Reina Elisenda.
Es perllongarà de Reina Elisenda fins a Sant Boi, passant per l'Hospital Sant Joan de Déu.
La L6 comparteix vies amb la L7, que se separa per anar cap al Tibidabo, i amb les línies suburbanes dels FGC. Es tracta d'una via d'ample internacional i amb sistema d'alimentació per catenària.
Està en projecte el perllongament de la línia de Reina Elisenda fins Sant Joan de Déu, terme municipal d'Esplugues de Llobregat, on enllaçarà amb la L3. En estudi, sense data d'execució.
[edita] Línia 7
La L7 és el nom que ha rebut el servei de metro que realitzen els trens de la línia del Vallès de FGC que prenen el ramal que duu a l'Avinguda de Tibidabo, al peu d'aquesta muntanya. Aquesta línia és situada íntegrament a la ciutat de Barcelona i comparteix el tram Plaça Catalunya - Gràcia amb la L6 i la resta de línies suburbanes dels FGC.
La estació terminal de la L6 i la L7, Plaça de Catalunya, iniciarà el 2009 la construcció d'una cua de maniobres al final de la estació que permetrà millorar les freqüències de pas. Aquesta actuació també permetrà una posible ampliació de la línia fins a Glòries on enllaçaria amb L1, L8(posible projecte), tramvia i Renfe(en estudi).
[edita] Línia 8
La L8 és la denominació que rep el servei de metro entre Plaça Espanya (Barcelona) i Molí Nou (Sant Boi) que realitzen els combois per la línia dels FGC del Baix Llobregat. La millora de freqüència de pas i l'obertura de noves estacions a Barcelona (Ildefons Cerdà), a L'Hospitalet (Sant Josep) i el soterrament total de la línia fins al Llobregat ha permès considerar-la com a metro amb serveis cada 3-5 minuts en hora punta, si es consideren la resta de trens suburbans a Martorell o Olesa que s'aturen a totes les estacions de la L8 i pels quals són vàlids els bitllets de metro, malgrat no siguin oficialment trens pertanyents a la L8.
La línia del Baix Llobregat té l'origen en una línia construïda per al transport de mercaderies, especialment dels productes miners de la conca salina de Súria-Cardona, i els productes tèxtils de la conca del Llobregat i l'Anoia. Al 1983 enllaçava Igualada i Martorell, i al 1912 es va inaugurar el tram Magòria - Martorell per on circula actualment la L8.
Aquesta línia té un ample de via mètric (1.000 mm) i un sistema d'alimentació per catenària. Habitualment els combois estan formats per tres cotxes de viatgers, amb el central proveït d'una zona de sòl baix i portes accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.
Està en planificació l'ampliació de la línia cap a l'interior de Barcelona, a la Plaça Francesc Macià (enllaç amb les línies de tramvia del Trambaix), fins a enllaçar amb la línia del Vallès dels FGC. Una altre opció seria el perllongament de Plaça Espanya fins a Glòries on es formaria un important intercanviador.
[edita] Línies en construcció o projecte
[edita] Línia 9 / 10
Les línies L9 i L10, que es troben actualment en construcció, travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Santa Coloma fins a la Zona Franca i l'Aeroport del Prat. Ambdues línies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinardó, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a l'Hospitalet. Per cadascun dels extrems d'aquest tronc central es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Santa Coloma al nord, i cap a El Prat-l'Aeroport i la Zona Franca pel sud. Esdevindrà la línia més llarga d'Europa amb 42,6 km i 51 estacions (conjuntament).
La principal característica d'aquesta obra és la gran profunditat a que es construeix, per evitar la resta de línies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Això facilita enormement la construcció però augmentarà el temps d'accés dels passatgers des del carrer a l'andana. S'ha previst la instal·lació de grans ascensors que faran aquest descens. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, donades les característiques de la zona.
La construcció es desenvolupa en la quasi totalitat del traçat mitjançant tuneladores que permeten una construcció més segura i més ràpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d'un diàmetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La raó d'aquesta tria de diàmetre és la dificultat de construir les estacions des de la superfície donada la gran profunditat de la línia. D'aquesta manera només es perfora un gran pou d'ascensors des de la superfície, cosa que evita expropiacions en superfície per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d'aquesta sistema constructiu són també força majors, amb grans volums de terres extretes, de formigó per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d'experiència prèvia, ja que es tracta del primer cop que s'utilitza una tuneladora d'aquestes dimensions. La inversió total prevista va ser 2.248 M€ (any 2000) tot i que la xifra ja supera els 6000 M€ degut a les continues modificacions del traçat (increment de estacions al Prat de Llobregat i major fondària del túnel en el tram central)
Calendari previst:
2009 Can Zam/Gorg - Bon Pastor
2010 Sagrera - Bon Pastor
2011 Zona Universitària - Gornal
2012 Aeroport - Gornal
2014 Zona Universitària - Sagrera (obres no iniciades)
[edita] Línia R3
Una nova proposta, l'anomenada L12, per un abast territorial millor, optimitza la unió dels municipis amb la resta de Rodalies, Metro i Tram, per donar solucions necessàries dels municipis i facilitar un accés millor del Baix Llobregat fins a Barcelona. D'una banda, la nova línia ferroviària proposada la R3 evitarà els problemes tècnics que comportava la L12 a Sarrià, que obligava a fer un transbordament fins a Barcelona i unes voltes massa complicades. El perllongament de la L3 permet donar una solució a municipis importants, com Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, amb una demanda de molts viatgers diaris. El cost d'aquestes obres es xifra en 870 MEUR, amb un horitzó d'execució total situat al 2015. Aquestes actuacions seran incloses en el PDI 2006-2015 que es durà a terme durant aquest any. El document de proposta que es presenta als alcaldes busca ser concretat amb el màxim consens. Per tal de completar les comunicacions en la comarca, també s'ha proposat el perllongament de la L1 des d'Hospital de Bellvitge fins a Sant Boi de Llobregat i dels FGC des de Reina Elisenda a Finestrelles-Hospital de Sant Joan de Déu. El compromís adquirit amb els alcaldes del Baix Llobregat, en el sentit d'elaborar un pla global per millorar el transport públic a la comarca, fa impulsar els estudis per iniciar les obres el més aviat millor. A part d'aquesta nova línia R3 de RENFE soterrada comportarà unes obres com:
Perllongar la L1 des d'Hospital de Bellvitge passant per El Prat fins a Sant Boi de Llobregat (projecte desestimat per elevat cost i poca demanda: 1 estació en 3 km)
Perllongar la L3 des de Zona Universitària fins a Sant Joan Despí
Perllongar la L6 dels FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu
[edita] La Xarxa al 2012
| Línia | Recorregut | Obertura | kms | Estacions |
|---|---|---|---|---|
| L1 | Estació del Prat - Badalona Centre | 1926 | 22 | 34 |
| L2 | Terminal D - Morera | 1995 | 32,53 | 33 |
| L3 | Sant Joan Despí - Trinitat Nova | 1924 | 19,22 | 26 |
| L4 | Trinitat Nova - Sagrera Meridiana | 1926 | 20 | 28 |
| L5 | Cornellà Centre - Vall d'Hebron | 1930 | 19,16 | 27 |
| L6 | Plaça de Catalunya - Reina Elisenda | 1929 | 5,38 | 9 |
| L7 | Plaça de Catalunya - Avinguda Tibidabo | 1954 | 4,63 | 7 |
| L8 | Plaça Espanya - Molí Nou/Ciutat Cooperativa | 1912 | 11,26 | 11 |
| L9 | Can Zam - Terminal D | 2009-2014 | 42,6 | 31 |
| L10 | Gorg - Zona Franca ZAL | 2009-2014 | 31 | |
| L11 | Trinitat Nova - Ripollet | 2003 | 10,1 | 13 |
| Totals | 157,51 | 209 |
[edita] Trens
Línia 1: Actualment hi circulen els trens de la sèrie 4000, amb la curiositat que és d'ample de via ibèric antic (1.674 mm), per això es destina a un dels metros més grans. Les altres línies estan amb ample internacional. S'incorporaran trens de la sèrie 6000.
Línia 2: Circulen els trens de la sèrie 2100, actualment s'estan incorporant alguns dels nous trens de la sèrie 5000 i 9000 per millorar la freqüència de pas. Des del 2007 només hi circulen trens de les noves sèries 5000 i 9000.
Línia 3: Per aquesta línia circulen els trens de la sèrie 3000 i els de la sèrie 2000 que provenen de la L2, actualment s'estan incorporant alguns dels nous trens de la sèrie 5000 per millorar la freqüència de pas.
Línia 4: Per aquesta línia circulen els trens de la sèrie 1100, molt semblants exteriorment als de la L5 (sèrie 1000). Des del 2007 s'estan incorporant trens de la sèrie 2100.
Línia 5: Durant molts anys han circulat els trens de la sèrie 1000, les unitats més velles del metro de Barcelona. Han estat substituïdes progressivament pels trens de la sèrie 5000, i des de principis de 2007 ja només circulen trens de la nova sèrie.
Línia 6: Circulen trens de la sèrie 111. En algunes ocasions s'ha fet el servei amb trens de la sèrie 112.
Línia 7: Circulen trens de la sèrie 111. La sèrie 112 no hi pot circular per problemes de gàlib.
Línia 8: Normalment circulen trens de la sèrie 213 de FGC encara que a vegades hi circulen algunes 211.
Línia 11: Per aquesta línia de via única circulen les unitats de la sèrie 500 classificades com a metro lleuger.
 Tren model 1000 de CAF |
 Tren model 1100 de CAF |
 Tren model 2000 de CAF |
 Tren model 2100 de CAF |
 Tren model 3000 de CAF |
 Tren model 4000 de CAF |
 Tren model 5000 de CAF |
 Tren model 500 de CAF |
 Tren model 111 dels FGC |
 Tren model 213 dels FGC |
[edita] Estacions tancades o no inaugurades
El Metro de Barcelona compta amb diverses estacions que han deixat de prestar servei o que mai han arribat a ser inaugurades.
[edita] Estacions tancades
El primer grup són les estacions que van estar en servei però van ser cancel·lades o modificades:
- Santa Eulàlia (Línia 1). Oberta l'1 de juliol de 1932 i tancada el 5 de juliol de 1980 quan es va traslladar a l'actual estació amb el mateix nom per a permetre la prolongació de la línia cap al sud.
- Bordeta (Línia 1 entre Mercat Nou i Santa Eulàlia). Va aparèixer en el primer tram de la línia (10 de juny de 1926), Bordeta-Catalunya, i va ser la seva capçalera. Va romandre activa fins al 23 de desembre de 1983 quan va ser tancada durant les obres d'ampliació, a causa de la seva proximitat a l'estació de Santa Eulàlia.
- Fernando (Línia 3 entre Liceu i Drassanes). El 15 d'abril de 1946 es va inaugurar amb l'obertura del tram de Liceu a Fernando i va ser finalment tancada l'1 de març de 1968 per a permetre l'obertura del tram de Fernando a Drassanes.
- Correus (Línia 4 entre Jaume I i Barceloneta). Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1934 quan la línia 3 va ser ampliada de Jaume I a Correus i va servir de capçalera. El 1972 el tram Passeig de Gràcia-Correus de la línia 3 va ser integrat en la línia 4 i l'estació va ser tancada per a permetre la seva prolongació cap a Barceloneta. Es diu que era utilitzada pels serveis de Correus.
Altres estacions no van ser tancades sinó que es van transformar:
- Espanya (Línia 1). En 1929 contava amb una tercera andana que va ser utilitzada durant l'Exposició Internacional del mateix any. Posteriorment aquesta andana va servir per a aparcar trens i, finalment, en 1975 va ser transformada en un accés i botigues.
- Universitat (Línia 1). L'estació original es va obrir el 10 de juny de 1926 però va ser tancada el 27 de juliol de 1971 i transformada per etapes per a construir el túnel de Renfe entre la Plaça Catalunya i l'Estació de Sants. Aquesta nova estació es va construir en dos nivells, un per via i va ser inaugurada el 23 de desembre de 1972.
- Catalunya (Línia 1). Encara que l'estació inicial es va obrir al públic el 10 de juny de 1926, va ser tancada aviat i transformada per a permetre la construcció del túnel de Ferrocarrils del Nord entre la Plaça Catalunya i l'Estació del Nord. En 1928 va ser reinaugurada. Després va ser modificada una altra vegada per la construcció d'un vestíbul superior i la separació de les vies de Renfe i del Metro.
[edita] Estacions no inaugurades
El segon grup és el de les estacions que mai no van ser inaugurades:
- Gaudí (Línia 5 entre Hospital de Sant Pau i Sagrada Família). Va ser construïda com enllaç entre l'antiga línia 2 i la línia 5 però mai no va entrar en funcionament, en integrar-se al 1970 aquest tram de la línia 2 en la línia 5. En l'actualitat es pot veure algunes vegades des dels vagons del tren quan es troba il·luminada.
- Travessera (Línia 3 entre Diagonal i Fontana). A l'altura de la Travessera de Gràcia, per a salvar l'enorme distància entre les estacions Diagonal i Fontana es va planificar aquesta estació que mai es construí.
- Banc/Banc (Línia 4 entre Urquinaona i Jaume I). Va ser construïda per l'Ajuntament en 1911 i afegida a la línia en 1925 per a ser utilitzada com magatzem de materials de la via. Es diu també que aquesta estació podria haver estat utilitzada per a l'ús per les oficines bancàries de la plaça Antoni Maura.
[edita] Trens de Rodalies
Finalment les sis línies de Rodalies Renfe Operadora (empresa estatal de ferrocarril), R1, R2, R3, R4, R7 i R10, que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro exprés, integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.
De la mateixa manera, els trens de servei suburbà dels FGC també funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns.
[edita] Vegeu també
- Autoritat del Transport Metropolità
- Història del ferrocarril a Catalunya
- Llista d'estacions del metro de Barcelona
- Metro
- Tramvia Blau
- Transports Metropolitans de Barcelona
[edita] Enllaços externs
- Plànol oficial de la xarxa integrada de metro i ferrocarril de Barcelona (
PDF) . - Web de TMB Transports Metropolitans de Barcelona (L1, L2, L3, L4, L5, L11, Funicular de Montjuïc, Autobusos Urbans, Bus Turístic).
- Web dels FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L6, L7, L8 i trens de rodalia del Vallès i del Baix Llobregat).
- Web de Tramvia Metropolità Trambaix i Trambesòs.
- Wefer.com Web amb fotografies i informació diversa sobre el metro de Barcelona, els Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE.
- Les estacions fantasmes del metro de Barcelona A Barcelona hi ha un total de 13 estacions fantasmes. 11 de metro i 2 de Rodalies RENFE.
- Trenscat.cat Pàgina molt completa del ferrocarril a Catalunya, amb fotografies de totes les estacions metropolitanes.
- tramvia.org Web no oficial però molt completa sobre els nous tramvies de Barcelona.
- Rodalies RENFE Web de Rodalies RENFE a Barcelona. (castellà)
- Web de la L9
- El metro de Barcelona a UrbanRail.net, web molt completa sobre metros del món. (anglès) - (castellà)
- Terradas i la construcció del túnel del Metro Transversal de Barcelona. (castellà) - (PDF)
- TransporteBCN.es Pàgina sobre el transport públic de la ciutat de Barcelona. (castellà)
- Transport El transport públic a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
|
|||
| Rodalies Barcelona | Rodalies València | Rodalies Alacant i Elx | SFM Mallorca | TER Llenguadoc Rosselló | Tren de Lleida-La Pobla | FGC Metro de Barcelona | Metro de València | Metro de Palma | Tramvia de Barcelona | TRAM Alacant |
