Sant Adrià de Besòs
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi del Barcelonès | |||||
Arc de Sant Adrià. | |||||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès |
||||
Gentilici | Adrianenc, adrianenca | ||||
Superfície | 3,78 km² | ||||
Altitud | 14 m | ||||
Població (2007) • Densitat |
32.734 hab. 8.659,79 hab/km² |
||||
Coordenades | (i) | ||||
Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Joesp Maria Canga |
||||
Agermanament | Saint-Chamond (França) |
Sant Adrià del Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
L 'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en residència dels bisbes o notables de l'Església en temps de pesta en Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremada i destruïda per musulmans (1114) o els francesos (1697), això i les continues riuades van propiciar una despoblació quasi bé total. No obstant això, en el segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
Ja en el segle XIX i XX Sant Adrià es va convertir en un joc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més conegut del municipi. El propi Ildefons Cerdà en el seu projecte del eixample de Barcelona reservava a Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.
No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració masiva, amb formació de barris de murcians, andalusos i gallecs, triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fabrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.
Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs i va ser agregat a Barcelona i Badalona . A la guerra civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. D'igual forma la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a l'industrial local.
Als anys 50 es va desatar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçosos, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.
Actualment, amb 33.075 habitants (a l'any 2000), la fins el moment vila va passar a convertir-se en ciutat. Predomina el sector terciari, i un diversificat sector secundari. Els greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s’estan intentant solucionar.
Entre els plans urbanístics més importants de la ciutat està la reconstrucció de l'antic barri de La Catalana. On s'estan construint habitatges nous.
En els darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la ciutat. Aquestes iniciatives han topat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans i ciutadanes, però malgrat això s'està transformant al municipi.
[edita] Esports
En els darrers anys, l'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. Per altre banda s'està potenciant un bon grapat d'esports, per exemple el Club de Tennis Sant Adrià o en futbol Club Esportiu Sant Gabriel amb la seva secció de futbol femení. També destacar en bàsquet al CB Sant Gabriel. El més novedós és el korfbal de la mà de la Unió Korfbalera Sant Adrià de Besòs. També cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Déu, i sota la direcció de l'exjugador de rugby i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs.
[edita] Galeria fotogràfica
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Lloc web de l'ajuntament
- Consorci del barri de la Mina
- Agenda informativa del barri de la Mina
- Informació de la Generalitat de Catalunya
editar | Municipis del Barcelonès | |
---|---|---|
Badalona | Barcelona | l'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet |