L'Hospitalet de Llobregat
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Barcelonès | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès |
||
| Gentilici | Hospitalenc, hospitalenca | ||
| Superfície | 12,49 km² | ||
| Altitud | 8 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
252.884 hab. 20.246,92 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 21′ 45″ N 2° 6′ 12″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
| Agermanament | Bezons (França) Centro Habana (Cuba) Managua (Nicaragua) Tuzla (Bòsnia i Hercegovina) |
||
L'Hospitalet de Llobregat és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Dóna continuïtat a la trama urbana de Barcelona cap al sud. Està situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat, i al marge esquerre del riu Llobregat. Amb una població de 261.310 habitants (padró provisional pel 2006) és la segona ciutat de Catalunya per habitants.
Taula de continguts |
[edita] Medi físic
L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfície de 12'5 kilòmetres quadrats, però el 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona[1] i que actualment formen part de la Zona Franca.
- A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.
- B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat) Quaternari.
[edita] Història [2]
[edita] Prehistòria
Les primeres restes materials de certa importància trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i es corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític al vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica datada aproximadament al 3000 aC.Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil degut al procés de suburbialització del territori que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.
[edita] Iberoromà
A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presencia romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. A aquesta època i fins el segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.
[edita] L'Edat Mitjana
Però no és fins al segle X quan el terme de Provençana (nom original del municipi) apareix en documents escrits. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la la població estava dispersa per tota la zona.
Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'ordre religiosomilitar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, és a dir, un alberg on es practicava la beneficiència.
Al 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens degut a diverses epidèmies i conflictes bèl·lics.
[edita] L'Edat Moderna
La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.
Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona es baix ja que la major part són immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.
Cap l'any 1787 s'especula que hi havien 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de la esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.
L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils.
[edita] Segle XX
A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.
Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració d'altres parts d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondicionament necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.
[edita] Districtes
- Districte I: Centre, Sant Josep, Sanfeliu
- Districte II: Collblanc i La Torrassa
- Districte III: Santa Eulàlia i Granvia Sud
- Districte IV: La Florida i Les Planes
- Districte V: Can Serra i Pubilla Casas
- Districte VI: Bellvitge i Gornal
[edita] El Centre
[edita] Situació
El Centre és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona. La seva classificació territorial està dins del Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu. És el nucli històric de la ciutat, el barri antic, on estan ubicats l'Ajuntament, el Centre d'Activitats La Farga i la major part dels equipaments culturals: el Museu d'Història, Can Sumarro, el Centre Cultural Barradas i d'altres. Limita amb els barris de Sanfeliu i Can Serra al nord, amb Bellvitge pel sud, amb Sant Josep a l'est, i té Cornellà de Llobregat a l'oest.
[edita] Característiques
La Rambla de Just Oliveras és un dels espais públics que més destaquen del barri i de tota la ciutat de l'Hospitalet. És punt d'encontre i una de les principals zones d'oci. Aquest passeig, que creua el barri de nord a sud, té oferta diversa: cinema, prendre la fresca a les terraces dels bars, anar amb bicicleta pel bici-carril, assistir a la temporada musical del Centre Barradas o, simplement, gaudir de la contemplació del símbol de la ciutat: l'Acollidora. Altres espais d'esbarjo del barri són el majestuós parc de Can Boixeres, coronat per un palauet del segle XVIII, la plaça de Lluís Companys, inaugurada l'any 1998 i al límit de la Rambla de Just Oliveras pel sud, o també la plaça de l'Ajuntament, un des principal escenaris dels grans events ciutadans i de la Festa Major, que es celebra pes voltants de la revetlla de Sant Joan. A l'entorn d'aquest plaça es troba el Mercat del Centre, l'Església de Santa Eulàlia, el col·legi Tecla Sala i la Biblioteca Can Sumarro,així com l Museu d'Història, el CarrerMajo, i d'altres edificis senyes i vies principals de la història particular del barri i més general de la ciutat.
[edita] Transport Públic
És un barri perfectament comunicat amb la resta d l'àrea metropolitana. A més de la xarxa d'autobusos urbans i interurbans que recorren la ciutat, compta amb l'estació central de RENFE a la ciutat de l'Hospitalet i amb es parades de metro. Rambla de Just Oliveras i Av.Carrilet; aquesta última fa enllaç amb els FF Catalans
[edita] Dades del barri
Superfície 0,85 km2 Població 24.752 habitants Densitat demogràfica 32.568 hab/km2 (dades extretes al gener del 2006)
[edita] Collblanc
[edita] Situació i Característiques
Collblanc és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona. La seva classificació territorial el situa dins del Districte II, juntament amb La Torrassa, barri amb el qual forma una unitat en diversos aspectes, tant de tipus administratiu com de vida ciutadana. Limita amb la ciutat d'Esplugues de Llobregat al nord, amb els barris barcelonesos de Les Corts i de Sants al nord-est i a l'est, amb La Torrassa al sudest i La Florida al sud-oest. El distingeix el seu marcat caràcter comercial. Avui, la plaça del Mercat i els voltants són es principals nuclis de vida ciutadana. Destacarem com edificis o espais remarcables el parc de la Marquesa (actualment en remodelació), el teatre Joventut o el mateix mercat. El futur del barri està marcat pel projecte urbanístic conegut com la Porta Nord, previst per a l'any 2010, que el consolidarà com una autèntica porta d'entrada a l ciutat de l'Hospitalet.
[edita] Transport Públic
L'estació del metro de Collblanc -de la línia 5- i la xarxa d'autobusos, que comuniquen el barri amb el centre de la ciutat, són dels més utilitzats.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,50km2 Població 24.141 habitants Densitat demogràfica 47.041 hab/k2 (dades del 2006)
[edita] La Torrassa
[edita] Situació i Característiques
La Torrassa és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Classificat territorialment dins del Districte II, forma amb Collblanc una unitat en diversos aspectes, tant administratius com de vida ciutadana en generals. Limita amb els barris de Santa Eulalia i Sant Josep pel sud, amb Collblanc al nord, i amb La Florida per l'oest. La seva estreta vinculació amb Collblanc ha fet que el desenvolupament de la història i aconteixements d'ambdós siguin difícils de destriar. Avui, la plaça Espanyola i el nou parc de La Torrassa són el cor d'aquest barri, i és on s'articula la festa major a principis de cada estiu.
[edita] Transport Públic
Bàsicament, a més de les línies d'autobusos urbans i interurbans que la recorren, La Torrassa queda comunicada amb la resta de la ciutat i l'àrea metropolitana pel metro, estació del mateix nom a la línia I.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,47 km2 Població 25.968 habitants Densitat demogràfica 59.476 hab/km2 (dades del 2006)
[edita] Pubilla Casas
[edita] Situació i Característiques
Pubilla Casas és un dels barris més populosos de l'Hospitalet de Llobregat, situat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Està classificat dins del Districte V, amb Can Serra. Limita amb les ciutat de Barcelona i Esplugues de Llobregat i amb els barris de Collblanc, La Florida i Can Serra. El barri té un dels edificis més emblemàtics del municipi, la casa senyorial de Pubilla Casas, construïda l'any 1771, d'estil neoclàssic, i per encàrrec de Josefa Casas i Clavell; aquesta finca avui acull el centre educatiu Sant Josep Obrer, regentat per les Serventes del Sagrat Cor de Jesús. Així mateix, els principals nuclis d'activitats són les avingudes de Severo Ochoa i Tomàs Giménez. El Complex Esportiu de l'Hospitalet Nord és un gran equipament esportiu del barri, i l'Hospital de la Creu Roja un dels principals centres sanitaris de la ciutat. Recentment s'han inaugurat nous espai públics com pla plaça de la Bòbila, on hi ha allotjada una moderna biblioteca. La seva història és la d'un barri obrer i degradat, que va patir el caòtic urbanisme de l'època franquista, i que s'havia quedat vell, necessitat en conseqüència d'urgent intervenció. I en aquesta línia és principal focus d'atenció la situació de Can Rigalt. Edifici, aquest, del 1741 resultat de le reconstrucció d'un edifici anterior i situat al peu de la carretera oberta per Carles III en aquella època. L'heretat de can Rigalt, dedicada a la vinya i el vi, es repartia amb la veïna finca de la Pubilla Casas la major part del terreny de l'actual barri. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. Els beneficis de la seva capitalització serviran per a rehabilitar un dels barris més degradats de L'Hospitalet, malgrat en el procés molten són les veus qüestionant-lo.
[edita] Transport Públic
Pubilla Casas compta amb línia de metro (línia 5, estacions de Pubilla Casas i Can Vidalet), de tramvia (Trambaix, parada de Can Rigalt, de les línies T1, T2 i T3) i diversitat d'autobusos urbans i interurbans que comuniquen el barri amb la resta de la ciutat, amb Barcelona i el Baix Llobregat.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,73 km2
Població 29.793 habitants
Densitat demogràfica 47.793 hab/km (dades del 2006)
[edita] Barri de Sant Josep
[edita] Situació i Característiques
Sant Josep és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, en l'àrea metropolitana de Barcelona. Està classificat territorialment dins del Districte I, juntament amb El Centre i Sanfeliu. Està situat al centre del terme municipal, ja que limita amb el barris de El Centre, Can Serra, La Florida, La Torrassa i Santa Eulalia. Sant Josep queda emmarcat pel quadre que formen l'avinguda de la Fabregada i la d'Isabel la Catòlica per la part de ponent, el Torrent Gornal per llevant, al nord la barrera de les vies de la RENFE i al sud l'avinguda del Carrilet. En aquest marc espacial es poden trobar les empremtes que al llarg del temps han deixat tots els sectors industrials que han tingut alguna activitat important a l'Hospitalet: des dels molins fariners i les destil·leries, fins els diversos aprofitaments energètics dels salts d'aigua del [[]]Canal de la Infanta, o també les indústries ceràmiques, tèxtils, metal·lúrgiques i químiques. De fet, Sant Josep es configurà com un raval industrial, però la posterior desaparició de moltes fàbriques, així com la densificació de la població, li han donat un caràcter residencial. Actualment, el barri viu una revitalització urbanística amb la construcció de noves zones de vivendes, com les que s'estan edificant. El Centre Cultural Tecla Sala, que acull la Biblioteca Central de l'Hospitalet, potencia també aquest nou espai ciutadà. Edificis com l'esmentat centre cultural, o d'altres com Vilumara o Cosme Toda, són una bona mostra del patrimoni històric hospitalenc i recorden el passat industrial del barri. Sant Josep compta, a més, amb monuments urbans destacats com una escultura de Josep Guinovart al Parc de la Serp, escenari aquest de la festa major del barri, la primera que és del calendari festiu de la ciutat, ja que té lloc a principis de maig.
[edita] Transport Públic
La estació de Sant Josep dels FFCC i la xarxa d'autobusos urbans i interurbans són els principals medis de transport dels que disposa.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,63 km2 Població 20.207 habitants Densitat demogràfica 35.256 hab/km (dades del 2006)
[edita] Santa Eulàlia
[edita] Situació
Santa Eulàlia és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, dins l'àrea metropolitana de Barcelona. Està classificat territorialment dins del Districte III, juntament amb el de Gran Via Sud. Limita a l'est amb la ciutat de Barcelona, amb la que comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el barri de La Torrassa, a l'oest amb els barris de Sant Josep i El Centre, i al sud amb el Gornal, Gran Via Sud i el Districte Econòmic.
[edita] Característiques
El barri experimenta des dels anys noranta una gran transformació urbanística amb la construcció d'equipament urbà aprofitant terrenys abans dedicats a l'activitat industrial. El carrer de Santa Eulàlia i l'avinguda del Carrilet són els centres neuràlgics i de comunicació. El barri compta amb una escultura de l'artista Josep Mª Subirachs, coneguda popularment com “la Pinça”, degut a la seva peculiar forma, i que dóna la benvinguda a la ciutat quan s'entra per la carretera de la Bordeta. En realitat representa la creu del martiri que va patir la santa (Santa Eulàlia de Provençana). Existeix també una església d'estil romànic del segle XII, que porta el nom de la santa que identifica el barri, i que fou restaurada en el segle XVIII;al seu voltant es situen els orígens de tota ciutat. Aquesta església està situada a l'extrem occidental del barri.
[edita] Transport Públic
El barri té parades de metro -Santa Eulàlia- i de FF Catalans -Ildefons Cerdà i Europa/Fira-, a més de la xarxa d'autobusos urbans i interurbans que circulen pels seus carrers. En un futur passarà també pel barri la L9 amb diverses estacions.
[edita] Dades del barri
Superfície 1,19 km2
Població 40.776 habitants
Densitat demogràfica 29.754 hab/km2
[edita] Les Planes
[edita] Situació i Característiques
Les Planes és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Està classificat territorialment dins del Districte IV, amb La Florida. Limita amb el barris de La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas, Can Serra i Sat Josep. És un barri que va néixer a partir de les migracions arribades al llarg de la dècada dels anys seixanta, i que es caracteritza per l'activitat comercial, com les avingudes del Masnou i Miraflores, i les zones de bars i tapes al voltant del tradicional mercat dels Pajaritos. També la plaça Ibiça és un altre important espai d'encontre veïnal, i el parc metropolità de Les Planes és el més extens de la ciutat. És precisament aquesta zona verda la que dóna nom al barri que creix a l'entorn, malgrat mantinguin diferències de caràcter administratiu.
[edita] Transport Públic
El barri està comunicat amb la resta de la ciutat gràcies als autobusos i amb la estació de metro Florida -línia I-.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,39 km2 Població 16.277 habitants Densitat demogràfica 38.545 hab/km2 (dades del 2006)
[edita] Gran Via Sud
[edita] Situació i Característiques
Gran Via Sud és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Classificat territorialment al Districte III, juntament amb Santa Eulàlia i el nou Districte Econòmic. Ara per ara, és el barri més petit de la ciutat, tant des de l'aspecte de tamany com demogràfic. L'integren les vivendes que es troben al sud de l'avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes en el seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Limita amb Barcelona, El Gornal i Santa Eulàlia. La vida ciutadana es mou al voltant de la plaça dels Veïns, un nou espai urbà on s'ubiquen l'oficina municipal dependent de la Regiduria del Districte, així com també la Comissió de Festes i l'Associació de Veïns, entitats amb objectius ambiciosos: dinamització del barri, defensa i reivindicació de la millora de la qualitat de vida del barri i dels que en ell hi viuen. Aquesta tasca ha donat els seus fruïts, i avui la reivindicació s'ha materialitzat en un barri ben estructurat i amb protagonisme progressiu dins la xarxa ciutadana de l'Hospitalet. Malgrat tot són moltes les veus que s'aixequen contra els projectes que s'estan desenvolupant en aquesta àrea, dins del Pla Estratègic l'Hospitalet-2010. De fet argumenten que mentre s'està reconvertint la zona en un àrea “high tech”, molt dels problemes de l'obscur passat de misèria continuen encara amagats darrera la pantalla dels nous edificis i urbanismes. La reforma promoguda des de l'administració autonòmica i la local costarà 86 milions d'euros i vol convertir-la en un passeig de quasi 3 km i amb la gran plaça d'Europa, un “centre direccional” de 335.000 m2 de sostre en les confluències dels carrers Amadeu Torner i Gran Via. Finalment, als antics aquarteraments de Lepant s'aixeca el macro-projecte de la Ciutat judicial, amb onze edificis de vidre reflectant. Com indica la propia Generalitat: El Conveni estableix un seguit de criteris que han de guiar la reordenació d’aquesta àrea, entre els quals cal remarcar: Prolongar la transformació de l’avinguda de la Gran Via continuant amb la pauta bàsica d’intervenció actual aplicada al primer tram entre els carrers de l’Escultura i de Miguel Hernández. Permeabilitzar l’avinguda de la Gran Via en sentit nord/sud i fer possibles nous desenvolupaments urbanístics a les seves façanes, amb la incorporació d’usos i paràmetres d’edificació més d’acord amb el caràcter urbà previst per a aquesta via. Preservar una reserva suficient d’espai lliure per constituir un corredor paisatgístic i amb capacitat de connector natural al llarg del riu Llobregat. Atorgar una rellevància en l’ordenació proposada a les masies existents que formen part del catàleg del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet de Llobregat (PEPPAL’H). Introduir nous usos, en especial pel que fa a l’activitat econòmica. Procurar que els projectes de les infraestructures continguin mesures per a la seva integració paisatgística i minimitzar els impactes ambientals actuals i futurs.
[edita] Transport Públic
De moment el barri, a més de connexió amb l'autobús i el Trambaix-Can Rigalt,, compta amb l'estació dels FF Catalans de Ildefons Cerdà; amb el temps gaudirà també de la línia 9 del metro.
[edita] Enllaços
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/europa.jsp
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/ciutat.jsp
http://www.consorcigvhospitalet.com/
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/index.jsp
Usuari escolar
des de l'Hospitalet de Llobregat
[edita] Can Serra
[edita] Situació i Característiques
Can Serra és un barri de l'Hospitalet de Llobregat, dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Està classificat territorialment dins del Districte V, juntament amb Pubilla Casas. Limita al sud amb el barri de El Centre, a l'oest amb Sanfeliu, al nord amb Pubilla Casas i el municipi d'Esplugues de Llobregat i a l'est amb el barri de La Florida. És una de les zones de l'Hospitalet de Llobregat més elevades respecte del nivell del mar, Els seus gratacels de vivendes li donen una silueta urbana singular que s'aprecia des de diversos indrets de la ciutat. La vida ciutadana s'aglutina al voltant de la plaça de la Carpa, del mercat i de la Casa de la Reconciliació, parròquia del barri on a més tenen lloc una gran part de les activitats de les entitats del barri. També hi ha espais verds com els jardins d'Antonio Machado, el parc metropolità de Les Planes o el parc de Can Boixeres. La millors situació de l'economia espanyola ha fet també de Can Serra una ciutat que gran varietat d'ètnies i cultures. Les aules dels seus centres docents compten amb una gran majoria d'alumnat estranger, i d'ells depend el futur del barri.
[edita] Transport Públic
L'estació de metro de Can Serra -de la línia I- i l'estació central de RENFE, situada a la intersecció amb el barri de El Centre, són els principals serveis de transport a més, clar, de la xarxa d'autobusos urbans.
[edita] Dades del barri
Superficie 0,32 km2 Població 10.685 habitants Densitat demogràfica 37.202 hab/km2 (dades del 2006)
[edita] Esports
El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són el Pubilla Casas, la Florida, la Unificació Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, l'Atlético Huelva, el Gornal, l'Hospitalense i el Xaloc.
L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.
També és molt important l'ISS, l'equip més famós d'atletisme de la ciutat d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme.
[edita] Centre d'Esports l'Hospitalet
[edita] Història d'un club
Aquell nou club que sorgí al 1957 competiria a la Tercera Divisió, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prèviament i es va creure, així, que seria el més apropiat per a la nova entitat. Malgrat tot, les clàusules de la fusió que dona com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat al 1958, i amb un enfrontament amb el F.C.Barcelona. La temporada següent, i degut als bons oficis del nou entrenador, Zronimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoció. Al 1960 van ser campions de grup. Però l'època dorada del club no arribarà fins al 1963, quan desprès d'una promoció d'infart s'aconsegueix entrar a la 2ª divisió. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanència a segona. La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribarà a partir de 1967. A 3ª divisió i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindrà el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que al 1982 tornaven a 2ª. Aquí es mantindrà, amb alts i baixos, fins que al 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; als vuitantes la història de l'Hospi remunta, i és avui que l'equip ha fet molt bones temporades, donant inclús algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxarà per equips de 1ª divisió. Serà l'any 1999 quan el C.E.l'Hospitalet es traslladarà a l'estadi de beisbol, dels JJ Olímpics-92, que després de remodelat es convertí en l'Estadi Municipal del C.E.l'Hospitalet. En les últimes temporades ha estat en varies ocasions a punt d'ascendir a 2ª A, poc li ha faltat, al temps...
[edita] Hospitalencs famosos
- Quico Sabaté, anarquista i lluitador antifranquista.
- Ferran Adrià: Famós cuiner català.
- Antoni Ros-Marbà, director d'orquestra.
- Víctor Valdés: Porter del Barça.
- Antonio Chavarrías: Director de cinema.
- Marc Recha: Director de cinema.
- Josep Duran, Director de cinema.
- Joan Saura: Polític.
- Núria Espert: Actriu.
- Amparo Moreno: Actriu
- Jose Corbacho: Actor
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
