Casa Lleó Morera
De Viquipèdia
La Casa Lleó Morera és un projecte de l'any 1902, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, sobre una reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864, situada al Passeig de Gràcia, núm. 35, de Barcelona.
Va aconseguir l'any 1906 el primer premi d'Arquitectura atorgat per l'Ajuntament.
La Casa Lleó Morera és una magnífica obra modernista, que Lluís Permanyer qualifica com "un Palau de la Música Catalana a escala reduïda".[1]
En la seva decoració, com era habitual a l'època modernista, van participar nombrosos artesans: Mario Maragaliano i Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en el mobiliari interior.
La façana i la planta baixa estaven decorades amb ornaments modernistes grans i variats. Els més vistosos eren unes escultures d'Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes jardineres, les quals emmarcaven l'entrada amb doble joc de columnes de marbre rosa. A la base de la tribuna del primer pis apareixien un grup de caps femenins.
Tota aquesta ornamentació es va destruir quan es van realitzar unes obres per a l'adequació de la planta baixa com a botiga. Les escultures van ser destrossades i els caps els va recuperar el gerent de la botiga, que més tard els va vendre a Salvador Dalí, qui els va emplaçar al mur del pati del seu Teatre-Museu de Figueres.
L'arquitecte Òscar Tusquets, a mitjan anys vuitanta del segle XX, es va encarregar de la restauració de la resta de l'edifici i va restituir els pinacles i el templet de la cornisa, que havia sofert greus destrosses pel foc de metralladores durant la guerra civil espanyola de 1936.
L'any 1992 es va portar a terme una nova restauració amb la recuperació d'elements arquitectònics de la façana.
Com que és de propietat privada, aquesta casa no es pot visitar interiorment.
Taula de continguts |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Permanyer, Lluís (1992): Barcelona modernista, pàg. 46.
[edita] Bibliografia
- Permanyer, Lluís: Barcelona modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992. ISBN 84-344-0723-5.
[edita] Enllaços externs
