Mataró

De Viquipèdia

Mataró

(En detall)
Localització
Municipi del Maresme
Ajuntament, situat a La Riera
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme
Gentilici	Mataroní, mataronina
Superfície	22,53 km²
Altitud	28 m
Població (2007)   • Densitat	119.035 hab. 5.283,4 hab/km²
Coordenades	41° 32′ 31″ N 2° 26′ 43″ ECoordenades: 41° 32′ 31″ N 2° 26′ 43″ E
Sistema polític Entitats de població	1
Agermanament	Cehegín (Múrcia) Corsico (Itàlia) Créteil (França) Dürnau (Alemanya) Gammelshausen (Alemanya).

Vil·la romana de Can Llauder.

La Benedicció del tren, (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.

Platja del Varador, Mataró

Platja del Varador, Mataró

Port de Mataró

Laia, l'arquera, a l'anomenada Porta Laietana.

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. És la capital i la ciutat més gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la península ibèrica, amb el recorregut Mataró-Barcelona, el 1848.

[edita] Geografia

Està situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barceloní, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.

	Dosrius	Sant Andreu de Llavaneres
Argentona
Cabrera de Mar		Mar Mediterrània

L'autopista C-32 comunica el municipi amb Barcelona i la N-II amb la resta de la comarca. A Mataró neix la C-60 que comunica amb Granollers i enllaça amb la AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vallès passant per Argentona i La Roca del Vallès.

[edita] Història

La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro. S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat del seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.

Les Muralles de Mataró, construïdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.

El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar més de trenta anys a causa de l'escassetat econòmica i les disputes sobre el traçat de la mateixa.

La muralla disposava de 7 portals i accessos, el més destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaça Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Sínia i la Penya d'en Roig o Portalet.

La industrialització de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, es situà al centre de l'activitat econòmica.

La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal·lar-se al nucli urbà.

Aquests nous barris van viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava cap atenció, i els habitants dels barris gaudien d'una situació econòmica molt precària.

Durant els anys 60, van aparèixer associacions veïnals als barris per millorar la condició de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions públiques.

Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barris, amb l'aprovació del Pla General d'Ordenació del 1977, i la revisió d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifèrics, abans allunyats entre ells, i també del centre urbà.

Actualment està vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magreb, Xina, l'est d'Europa i Sud-Amèrica.

[edita] L'agricultura mataronina

Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la vinya.

Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.

El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.

Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.

La Riera, un dels carrers principals de Mataró

La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.

Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.

Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sènies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.

En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.

Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.

Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes.

L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació.

Cap al 1952 es va introduir a Mataró la producció de la clavellina, que poc després passaria a ocupar força extensió, però més aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus.

La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.

L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.

[edita] Festes locals

La festivitat local de Mataró és "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellugós" que consisteix en baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaça de Santa Anna, on esclata un musical.

La setmana Santa, també és un esdeveniment cultural de gran importància, on cal destacar la processó dels "Armats de Mataró". Es té coneixement de l'existència dels armats des de principis del segle XVIII.

[edita] Llista d'alcaldes des del 1835

[edita] Demografia

[edita] Vegeu també

Vil·la romana de Can Llauder

• Vil·la romana de Can Llauder a Mataró
• Miquel Biada
• Capgrossos de Mataró
• Colla Gegantera d'Iluro

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mataró

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic (Mataró Centre)
• Patrimoni històric i artístic (Mataró Perifèria)

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar