Sant Vicenç de Montalt
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Maresme | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||
| Gentilici | Santvicentí, santvicentina | ||
| Superfície | 8,10 km² | ||
| Altitud | 143 m | ||
| Població (2008) • Densitat |
5.486 hab. 677,28 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 34′ 49″ N 2° 30′ 31″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
8 Miquel Àngel Martínez i Camarasa |
||
Sant Vicenç de Montalt és un municipi de la comarca del Maresme que s'extén des dels contraforts de la serralada Litoral catalana fins al mar Mediterrani. Històricament ha estat anomenat Sant Vicenç de Llavaneres, fins que l'any 1935 la Generalitat de Catalunya n'aprovà el nom actual. Té 5.486 habitants i una extensió de terreny de 8,1 km², per tant, la densitat de població és de 666 h/km². La població s'ha triplicat en els últims 20 anys, passant dels 1.516 h. l'any 1986 als 5.486 de l'actualitat. El gentilici dels habitants és santvicentí/ina, i són coneguts popularment com a xurravins/ines.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
St. Vicenç de Montalt limita administrativament amb Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Caldes d'Estrac.
| Dosrius | Arenys de Munt | Arenys de Mar |
| Sant Andreu de Llavaneres |  |
Caldes d'Estrac |
| mar |
[edita] El Montalt
Aquest turó és el punt més alt del poble, a 594 m. sobre el nivell del mar. En aquest cim neixen dues rieres que delimiten el terme al costat de llevant, la riera de Torrentbò, i la de Caldetes. És la riera de Caldetes la que arriba fins al mar, limitant històricament els bisbats de Barcelona i Girona, així com les jurisdiccions del castell de Mata i del vescomtat de Cabrera. Per l'altre costat, el de ponent, la riera que limita el terme és la del Balís, que neix del turó de l'Oriola, a 435 m. d'alcària. Dins el terme hi ha tres rieres principals, el torrent de La Gironella, la riera de St. Vicenç i la del Gorg.
[edita] Les rieres
Són les xarxes de transport més antigues, la presència humana les ha convertit en camins i carreteres, sovint sense respectar el medi natural.
[edita] Els alocs
L'aloc és un arbust característic de les rieres del Maresme, la presència del qual està ameçada per la degradació que han anat patint les espècies autòctones.
[edita] Ocells
Als habitants de Sant Vicenç de Montalt se'ls coneix popularment amb el nom de xurravins. Els xurravins són els ocells coneguts en català com a gafarrons. Al poble s'anomenen xurravins perquè s'acosten als sanals o portadores (cubells que servien per transportar el raïm del camp a la masia) l'ocell piquen el raïm i en mengen petits trocets.
[edita] Les comunicacions
Els romans van fer passar pel Maresme un tram de la Via Augusta, a més de disposar d'una xarxa de carreteres locals que enllaçaven la depressió del Vallès amb la costa mediterrània. A l'època medieval es reconvertí la Via Augusta en Camí Reial, que ha acabat convertint-se en carretera nacional de l'Estat.
L'actual xarxa de comunicacions de St. Vicenç està formada per dues carreteres locals, la carretera nacional II i l'autopista C32, i la línia de ferrocarril. El mitjà de transport més utilitzat és l'automòbil, i en segon lloc la motocicleta, juntament amb els camions i furgonetes. Hi ha transport públic d'autobús que enllaça diferents punts del poble amb l'estació de tren de la RENFE de Caldes d'Estrac.
[edita] Població
La població es concentra fonamentalment en dues grans àrees dividides per l'autopista, el recorregut de la qual va d'Est a Oest. L'àrea septentrional conté el centre històric de St. Vicenç, a una altitud de 143 m. Més amunt, a tocar del parc natural del Montnegre i Corredor, hi trobem les urbanitzacions residencials del Supermaresme i La Ferrera. D'altra banda, l'àrea meridional està articulada al llarg de la carretera nacional i del passeig marítim, anomenat, a St. Vicenç, Pg. del Marquès de Casa Riera, i, a Caldes, Pg. dels Anglesos. Aquí hi conviuen paisatgísticament grans blocs d'apartaments juntament amb cases d'estil modernista i noucentista.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Ànimes, les | 691 |
| Baix Poble | 970 |
| Apartaments el Balís | 124 |
| Passeig del Marquès de Casa Riera, el |
176 |
| Plana d'en Manent, la | 2 |
| Apartaments la Riera de Caldetes |
119 |
| Sant Vicenç de Montalt | 2.561 |
| Supermaresme i la Ferrera | 148 |
| Font: Municat | |
[edita] Activitat econòmica
L'agricultura, que antigament era una de les principals activitats del territori, s'ha vist reduïda a causa de la conversió del municipi en zona de segones residències i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen productes com les maduixes o algunes hortalisses.
La tradició de les punteres -puntes de coixí- va comportar la creació d'una indústria tèxtil. La indústria de la construcció tampoc va massa malament àdhuc havent patit diverses crisis.
Actualment l'ocupació majoritària són els serveis, que ocupen el 68% de la població activa; en segon lloc, la indústria ocupa el 22%, i, en tercer lloc, la construcció n'ocupa el 8%. L'agricultura, que ha estat l'activitat tradicional juntament amb l'artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.
[edita] Història
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] La 2a República i la Guerra Civil
[edita] Can Valls
[edita] Patrimoni arquitectònic
[edita] Església parroquial
Resum breu de la creació de la Parròquia (1557-1620) Existeixen testimonis sobre l'antigor de la parròquia, en caràcter autònom, que remunten fins al segle XII, abans de l'any 1174; més tard, concorrent encara aquesta condició, l'any 1230, un noble militar barceloní, en Pere Gruny, terratinent i degudament facultat, decidí erigir una capella a la Mare de Déu i un hospital per a peregrins en el lloc anomenat call de Starach i, per a realitzar el seu propòsit, li calgué l'assentiment dels rectors de Sant Andreu i de Sant Vicenç, per tal com el lloc de Caldes d'Estrach figurava dintre el terme de les esmentades parròquies, que a la vegada eren compreses dintre el terme i domini del castell de Mata. Certament, més tard, la Parròquia de Sant Vicenç perdé la seva independència i passà a dependre de la de Sant Andreu (any 1230), però l'església conserà una activitat evident: hi celebrava missa el vicari de Satn Andreu el tercer diumenge de cada mes i, més endavant ho féu cada diumenge.
Retaule (Només es conserva el basament)
El 29 de juny de 1614 es signa el contracte. El temps de realització previst serà de cinc anys i el preu acordat 800 lliures barcelonines. Es fabricar el retaule seguint "lo modello i trassa" que los dits mestres han presentat i signat, i ha de ser "conforme lo matex de St. Andreu de Llavaneras".Entre els seus trets trobem un clar concepte en els volums de les figures, l'elegància en els plecs de le robes i una encertada expressió en les imatges.
[edita] Casal del Delme
L'autor del projecte fou l'arquitecte Francesc Albanell,molt vinculat al poble. L'edifici ha petit molts canvis,antigament es feia servir per fer teatre i cinema,el qual fou construit als anys 1939-1940. On ara hi ha al bar abans hi havia hagut la biblioteca;la gran sala davantera del primer pis era l'escola parroquial,i el pis de la segona planta era l'hostatge del mossèn Lluis Grabalosa,mestre d'aquella escola. La sala mes transformada ha estat la sala d'espectacles,que inicialment era plana i amb una capacitat d'unes tres quartes parts de la que té ara.
[edita] Les cases pairals
[edita] Can Mora
[edita] Can Mora de Dalt
[edita] Can Saurí
Era una casa on vivien pagesos,la familia Brunet. La casa era molt antiga i s'ha reformat fa 15 anys. Aquesta masia és del segle XV i ha donat un batlle a Sant Vicenç de Montalt, Josep Saurí entre 1801 i 1803. Té la teulada a dues vessants amb dues finestres gòtiques a la primera planta, i al cantó esquerra té una torre quadrada de tres plantes.Aquesta torre no es conserva integrament, però conserva les mènsules.
[edita] Can Milans del Bosch
Va ser propietat de Francesc Milans del Bosch (Sant Vicenç de Montalt 1769 - Sant Vicenç de Montalt 1834), militar català, que destaca per la seva lluita en la guerra del francès, comandant els miquelets durant el bloqueig de Barcelona i en la defensa del territori del Maresme.
[edita] Can Missé
[edita] Can Rams
[edita] Torres de defensa i guaita
A Sant Vicenç de Montalt hi ha diverses torres de defensa i guaita, algunes integrades en masies. La seva construcció fou conseqüència de la pirateria que va existir a la comarca del Maresme des de l'antiguitat, però arribà al seu punt culminant als segles XVI, XVII i XVIII. D'aquesta època es conserven les torres de defensa i guaita següents:
- Al centre històric la torre de la masia de Can Saurí, també coneguda com a Can Brunet.
- El torricó de La Mongia.
- La torre de la masia de Can Rams (Sastre Coll).
- La Torre del Baró de Can Valls avui dia situada al parc del Germans Gabrielistes.
[edita] Passeig del Marquès de Casa Riera
Al llarg d'aquest passeig s'estenen un seguit d'apartaments i hotels, que han anat sustituïnt les cases del segle passat.
[edita] Castell del Montalt
Estat de conservació: enderrocat. Situació: estava situat al cim de Montalt a 580 metres d'alçada. S'hi pot arribar des del terme de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i sant Andreu de Llavaneres, ja que aquest cim està en el vèrtex d'aquestes poblacions. Historia: surt documentat per primer cop en una venda d'un senyoriu el 8 de desembre de 1016. Aquest document que esmenta els límits del terreny venut ens fa saber de l'existència d'una torre en el cim de Montalt.
[edita] Llegendes, festes, tradicions i bestiari
[edita] Festa Major
La festa local se celebra el 22 de gener, festivitat de St. Vicenç, juntament amb la festivitat de l'Assumpció, el 15 d'agost. Ambdós es corresponen amb la festa major, la d'hivern i la d'estiu.
[edita] Els gegants
[edita] Les puntaires
El Maresme és conegut per les puntaires. Avui en dia es continua fent, com a molts altres pobles de la zona. Abans les puntaires s'asseien a la porta de casa seva a fer puntes de coixí. Tenien un coixí en forma allargada on hi clavaven agulles i amb fils teixien puntes pels coixins, llençols i comisoles.
[edita] Llegendes
[edita] Xurravins/ines (motiu)
[edita] Entitats culturals
[edita] Agrupació teatral EMLED
[edita] Orfeó parroquial
[edita] Entitats esportives
[edita] Futbol Club Santvicentí
[edita] Xurribikers
[edita] Personatges il.lustres
[edita] Francesc Milans del Bosch
[edita] Carme Martí de Missé
Va néixer a Sant Quirze de Besora, el 24 de juny de 1872. Als 7 anys va començar els estudis al Col.legi de les Sagramentàries de Vic, on va madurar la idea de crear una institució per tallar i confeccionar vestits diferents a les formes arcaiques que s'utilitzaven en aquella època.
El primer llibre de carme Martí de Missé Mètode o sistema de tallar patrons
[edita] Toni Sors
Antoni Sors i Ferrer va néixer el dia 22 d'octubre de 1949 a Sant Vicenç de Montalt. Fuster de professió, l'any 1970 es va fer soci de l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró. Els seus primers reptes alpinístics el portaren dels Pirineus als Alps. Els anys 1983 i 1984 va formar part de la primera expedició Caixa de Barcelona a L'Everest, sense aconseguir-ho. Al 1985 va aconseguir fer el cim. El 27 de setembre de 1987, mentre ascendien al Lhotse Shar, una allau a més de 7.000 m d'altitud s'emportà per sempre la vida d'en Toni Sors. En el seu homenantge Sant Vicenç hi te un gegant.
[edita] Josep Cornudella i Capdevila
[edita] Esteve Albert i Corp
[edita] Antoni Buch i Esteban
Antoni Buch va neixer a Sant Vicenç de Montalt l'any 1921, de jove feia de pagès, però la seva vocació era la pintura i es per això que és decorador i pintor. Va ser nomenat cronista oficial de la localitat. Entre les seves obres hi ha "Sant Vicenç de Montalt, Narració històrica", editat l'any 1984, i "Sant Vicenç de Montalt Imatges d'ahir. 1900-1970.". EL primer és un recull d'informació de la localitat, i el seu contingut va des dels primers pobladors, passant per l'artesania, les festes majors, carnaval, caramelles.... Tot amb moltes fotografies on surt el Turó de Montalt, que dóna nom a la localitat. L'altre és una reportatge fotogràfic la mar d'interessant.
[edita] Max Cahner
[edita] Imatges
 Masia de Can Rams, o de Can Coll, del segle XVI. |
 Fonda Ventura |
 La Virgueria |
 Placa de la Sardana. |
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Sant Vicenç de Montalt
[edita] Bibliografia
- AMAT I TEIXIDÓ. J. Un temps, dues viles (1931-1939...) República, Guerra Civil i Primer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt
- BUCH I ESTEBAN, A. Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Barcelona: Curial.
- BRUNET I EZQUERRO, J. Sant Vicenç de Montalt. Imatges d'ahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Montalt: Ajuntament.
- El meu país. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: 62, 2005.
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Suplement. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004.
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.
| editar | Municipis del Maresme |  |
|---|---|---|
|
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar |
||
