Dictadura

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

la introducció és enrevesada i poc entenedora; el text en general és poc comprensible degut a un excés de frases dins d'altres frases; la secció de dictadura a l'antiguitat està poc desenvolupada; l'article no és neutral

La dictadura és un sistema de govern en què el poder recau sobre una persona (el dictador) o organització (partit únic), que governa autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. Mentre que a les democràcies la sobirania pertany al poble i emana d'ell, a les dictadures la sobirania és assumida per una persona, o, com a molt, per un grup minoritari.

La dictadura és una forma on es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar qualsevol resistència dels seus enemics i/o opositors. Es caracteritza per la concentració legal o il·legal, però sempre il·legítima, de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d'un govern personal o col·legiat.

Les dictadures ja existien a l'Antiguitat: a Grècia rebien el nom tirania, i és a l'Antiga Roma on sorgí el terme. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Posseïa un poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència.

El concepte modern de dictadura és utilitzat sobretot per a designar els règims autoritaris sorgits després de la Primera Guerra Mundial, quan aquestes formes de govern es generalitzaren a Europa i per Amèrica Central i Sud. Aquests règims totalitaris (feixisme, nacionalsocialisme) prengueren la iniciativa política fins a la Segona Guerra Mundial, que significà llur gairebé total desfeta, tret del cas espanyol que es perllongà fins molt més tard amb el franquisme.

Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa, ja que els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional. En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altre cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres.

[edita] Accés al poder

En alguns casos es poden fer servir els instruments democràtics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, però una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal·la mitjançant un auto-cop d'estat, en què un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma més habitual, però es la del cop d'estat militar o la conquesta del país després d'una guerra civil.