Comtat del Rosselló
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el comtat medieval català. Per a altres significats, vegeu «Rosselló (desambiguació)». |
El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'Alta Edat Mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Els orígens del comtat de Rosselló es troben en l'antic comtat visigòtic, la jurisdicció del qual corresponia, molt probablement, al de l'antiga ciutat iberoromana de Ruscino i amb el bisbat d'Elna. Aquest primitiu comtat, que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir, el creà el rei visigot Liuva I l'any 571.
[edita] El domini franc
Els àrabs ocuparen el comtat de Rosselló el 721 i en conservaren el domini fins que, el 760, el rei Pepí el Breu l'annexionà al regne franc, després d'haver conquerit Narbona als musulmans el 759. Durant aquests quaranta anys de domini sarraí, el comtat de Rosselló quedà pràcticament despoblat. Pepí el Breu restablí l'antic comtat visigot, fixant-ne la capital a Ruscino; els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio; per això, Ruscino va passar a dir-se Castellrosselló.
La història del comtat de Rosselló durant els segles VIII i IX no ens resulta gaire coneguda. Entre els anys 812 i 832 fou comte de Rosselló Gaucelm, fill del comte Guillem I de Tolosa, germà de Bernat de Septimània i germanastre del comte Berà. El 816, Gaucelm esdevingué també comte d'Empúries i, a partir de l'any 829, usà el títol de marquès de Gòtia.
El 832, el comtat de Rosselló va quedar inclòs dins dels dominis del comte Berenguer de Tolosa, a la mort del qual, va passar a Bernat de Septimània. Després que Bernat de Septimània fos executat a Tolosa el 844 per ordre de Carles el Calb, el domini del comtat de Rosselló fou concedit al comte Sunyer I d'Empúries, fill de Bel·ló, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Ara bé, el comte Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, assassinà Sunyer I el 848 i regí el comtat fins que fou mort el 850. Aleshores, el comtat de Rosselló fou regit per comtes francs: Aleran (850-852), Odalric (852-857), Humsfrid (857-863) i Bernat de Gòtia (863-878). En recompensa a la seva participació en la repressió de la revolta de Bernat de Gòtia, el comte Miró el Vell de Conflent, germà de Guifré I (Guifré el Pilós), fou invesit comte de Rosselló pel rei Lluís el Tartamut el 878.
[edita] La fi del poder carolingi
La mort del rei Lluís el Tartamut (879) va marcar l'inici de la descomposició de l'imperi carolingi. Durant el darrer quart del segle IX, els reis francs perderen el poder i, a totes les regions del renge, els magnats locals convertiren els seus càrrecs en hereditaris. Així doncs, a tot arreu de l'antic imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats i destituïts pel rei per esdevenir petits sobirans hereditaris.
En aquesta situació de crisi terminal de l'imperi carolingi, a la mort de Miró el Vell (895), el comtat passà al seu cosí germà Sunyer II d'Empúries, sense que en aquesta qüestió hi intervingués per a res el poder reial franc.
[edita] La unió amb Empúries
Durant gairebé tot el segle X, el comtat de Rosselló va estar unit al comtat d'Empúries; ara bé, segons sembla, a finals del segle IX una part de l'antic comtat de Rosselló (l'alt Rosselló, el Conflent i una gran part del Vallespir) havia passat a domini del comte Miró II de Cerdanya, fill de Guifré el Pilós, per la qual cosa, el comtat de Rosselló s'havia reduït a la plana costanera del Rosselló i del Vallespir. Dins del conjunt format per Empúries i Rosselló, el nucli polític estigué sempre a la banda emporitana; els comtes d'Empúries-Rosselló residiren a la ciutat d'Empúries fins que, a causa de la pressió dels pirates normands i àrabs, el comte Gausfred I establí la residència comtal a Castelló d'Empúries. Mort Gausfred I (931-991), els seus dos fills, contravenint el testament patern que establia un cogovern indivís sobre tot el domini, es repartiren els comtats: Hug I (991-1040) fou comte d'Empúries, i Guislabert I (991-1014) ho va ser de Rosselló; del cogovern disposat per Gausfred, només en quedaren certes clàusules pactades entre els dos hereus com ara el dret dels dos comtes a assistir a judicis i plàcits celebrats en qualsevol dels dos comtats i repartir-se els drets percebuts de justícia; permetre al comte de Rosselló de fer estança a Empúries, l'antiga capital, cobrant-hi tots els censos i usos de la localitat, o que Hug i Guislabert poguessin posseir dominis al territori de l'altre. El 1014, Hug I d'Empúries, aprofitant la mort de Guislabert i la minoria d'edat del seu fill i successor Guasfred II (1014-1074), va envair el Rosselló; l'empresa, tanmateix, va fracassar pel suport del comte de Besalú Bernat Tallaferro i el seu germà l'abat Oliba, ex-comte de Berga, a Gausfred II, reconegut comte de Rosselló en la pau del 1019, auspiciada per Oliba. I així, esdevingué irreversible la divisió del 991, i mai més no tornà a existir un poder comtal comú a Empúries i Rosselló.
[edita] La independència del comtat
El comte Guislabert de Rosselló va traslladar la residència comtal des de Castellrosselló fins a una vila anomenada Perpinyà, la qual inicià aleshores un ascens continuat que acabà convertint-la en capital del Rosselló, en detriment fins i tot d'Elna, la seu episcopal rossellonesa.
Guasfred II fou succeït pel seu fill Guislabert II (1074-1102), qui arribà a una entesa amb el comte d'Empúries sobre els drets respectius sobre possessions militars i eclesiàstiques. Girard I (1102-1113), fill i successor de Guislabert II, havia marxat a Terra Santa com a croat i participà en les conquestes d'Antioquia (1098) i de Jerusalem (1099). El 1102, tornà a Rosselló per fer-se càrrec del comtat, però el 1109 partí de nou cap a Terra Santa; morí assassinat el 1112 i el comtat passà al seu fill Gausfred III.
A Rosselló, l'època del comte Gausfred III (1113-1164) fou un període turbulent a causa dels atacs dels pirates sarraïns, com també de les males relacions amb el comte Ponç Hug I d'Empúries (1116-1154), a causa de les seves ambicions territorials sobre Rosselló. Per això, en el conflicte emporitano-barceloní de 1128, el comte de Rosselló es posà de part de Ramon Berenguer III; per altra banda, després d'un breu període de treva, el 1147, Gausfred III i Ponç Hug I s'enfrontaren de nou pel domini del castell de Requesens.
La crisi política rossellonesa s'accentuà amb la revolta de Girard contra el seu pare, Gausfred III. Aquest va poder conservar el comtat gràcies a l'ajuda d'Hug III d'Empúries (1154-1175), favorable, a diferència de Ponç Hug I, a l'entesa amb la nissaga de Rosselló. El 1162, però, Gausfred III va reconciliar-se amb el seu fill; Girard obtingué el senyoriu sobre Perpinyà i fou reconegut de nou com a hereu del comtat.
[edita] L'annexió del comtat al domini reial català
Girard II de Rosselló (1164-1172), malalt i sense fills, deixà el comtat en herència a Alfons el Cast, decisió presa, segons manifestà el comte, d'acord amb el consell dels seus súbdits. En els cercles polítics rossellonesos, davant de l'extinció de la nissaga comtal, es deuria haver jutjat més convenient unir-se al domini reial català, que no pas considerar els drets d'Hug III d'Empúries sobre Rosselló, per la descendència de les dinasties comtals emporitana i rossellonesa d'un tronc comú: el dels antics comtes d'Empúries-Rosselló dels segles IX i X, Sunyer II (862-915), Gausbert (915-931) i Gausfred I (931-991), a la mort del qual, els seus fills, Hug I d'Empúries (991-1040) i Guislabert I de Rosselló (991-1014), s'havien repartit el domini reconeixent-se, però, certs drets comuns sobre la totalitat de l'antic patrimoni.
Comptant doncs amb el suport de l'aristocràcia local, el 1173, després de mort Girard II, Alfons el Cast convocà una assemblea de magnats rossellonesos a Perpinyà, on el rei va establir-hi uns estatuts de pau i treva vàlids per a tot el comtat de Rosselló i tota la diòcesi d'Elna.
[edita] Els comtats de Rosselló i Cerdanya
Segurament com a reacció a l'amenaça que significava la croada anti-càtara del Llenguadoc, dirigida per nobles francesos, vers 1209, el rei Pere I el Catòlic concedí en féu al seu oncle Sanç, comte de Cerdanya des del 1181, el comtat de Rosselló, incloent-hi el Conflent i aquells territoris de l'alt Rosselló i del Vallespir que havien format part del comtat de Besalú; per tant, el comtat de Rosselló tornava a coincidir amb la diòcesi d'Elna. Sanç I de Rosselló-Cerdanya, fou succeït pel seu fill Nunó Sanç de Rosselló-Cerdanya, a la mort del qual (1242), els seus comtats revertiren a la Corona.
En el seu testament de 1261, Jaume I hi disposà que els comtats de Rosselló i Cerdanya havien de passar a formar part del Regne de Mallorques, que correspondria al seu fill Jaume, quedant separats d'Aragó, Catalunya i València que serien per a Pere II el Gran; a partir d'aleshores, l'infant Jaume administrà com a veguer el seu futur regne. A la mort de Jaume I (1276), aquest testament es dugué a la pràctica, i els comtats de Rosselló i Cerdanya passaren a domini de Jaume II de Mallorca (1276-1311), qui convertí Perpinyà en la segona capital del regne.
El territori dels comtats de Rosselló i Cerdanya es dividia en vegueries: la vegueria de Rosselló, amb capital a Perpinyà, s'uní amb la sots-vegueria de Vallespir i amb el territori d'Illa, que, fins 1309, havia format part de la de Conflent. La vegueria de Conflent, amb capital a Vilafranca de Conflent, correponia més o menys, a l'actual Conflent amb la sots-vegueria del Capcir; la vegueria de Cerdanya tenia la seva capital a Puigcerdà, amb la sots-vegueria del Baridà i el territori de la Vall de Ribes disposava de la seva pròpia administració.
El 1344, Pere III el Cerimoniós s'anexionà el regne de Mallorques, i constituí els comtats de Rosselló i Cerdanya en governació de Rosselló i Cerdanya -independent de la governació del Principat de Catalunya-, amb capital a Perpinyà, amb la qual cosa, aquesta ciutat esdevingué la segona capital de Catalunya.
Al segle XV, les tensions polítiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra dels Remences (1462-1472), en què la Generalitat de Catalunya es rebel·là contra Joan II. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de Lluís XI de França contra els rebels, Joan II va signar el 1462 el Tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; l'1 de febrer de 1473, Joan II entrà amb un exèrcit a Perpinyà i s'hi tancà mentre la guarnició francesa es retirava al castell reial i un nou exèrcit de Lluís XI tornava a assetjar Perpinyà; després d'una treva acordada el 24 de juny, s'arribà al Tractat de Perpinyà, pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara bé, Lluís XI incomplí el tractat i el 1474 ocupà Elna i féu executar el governador Bernat d'Oms al castell de Perpinyà. El 10 de maig de 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la de 1477. Aquesta dominació francesa finalitzà amb el Tractat de Barcelona (1493) amb el qual Carles VIII de França acceptà restituir els comtats a Ferran II el Catòlic.
Durant el segle XVI, els comtats de Rosselló i Cerdanya es veieren afectats per les contínues guerres entre la Monarquia Hispànica i França. El 1520, un exèrcit francès s'apoderà de la Tor de Querol i arribà a Puigcerdà; el 1542, Perpinyà fou defensada pel duc d'Alba contra el setge dirigit per Enric, delfí de França. Els francesos feren un nou intent d'annexió el 1595. Arran d'aquesta inseguretat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i convertiren l'antic Palau dels Reis de Mallorca en una ciutadella.
[edita] L'annexió a França
Dins del context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el 1635, Felip III (IV de Castella) declarà la guerra a Lluís XIII de França. El 1639, els francesos prengueren Salses; poc després, el 1640, Catalunya s'alçà contra Felip IV i així s'inicià la Guerra dels Segadors(1640-1659); el 1641, Lluís XIII fou proclamat comte de Barcelona i Catalunya es dividí entre partidaris de França i partidaris d'Espanya. Aquesta situació de guerra va dur al Tractat dels Pirineus (1659), que va establir l'annexió a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya, excepte la Vall de Ribes, una part de la Cerdanya, que quedà sota administració hispànica, i la vila de Llívia. La nova administració francesa donà al territori el nom de província del Rosselló. El 1790, quan l'Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments i suprimir les antigues províncies, l'antiga província del Rosselló esdevingué el departament dels Pirineus Orientals. El Tractat dels Pirineus donà origen a la Catalunya Nord, la qual no coincideix pas exactament amb els antics comtats de Rosselló i Cerdanya ni tampoc amb l'antiga diòcesi d'Elna; els pobles de la Cerdanya annexionats a França pertanyien al bisbat d'Urgell; després de l'annexió, aquests pobles passaren al bisbat d'Elna, establert a Perpinyà d'ençà del segle XVI.
[edita] Comtes de Rosselló
Comtes nomenats pels reis francs
- Gaucelm (812-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània(835-844)
- Sunyer I d'Empúries (844-848)
- Guillem II de Tolosa (848-850)
- Aleran (850-852)
- Odalric (852-857)
- Humsfrid (857-863)
- Bernat de Gòtia (863-878)
- Miró el Vell (878-895)
Comtes d'Empúries i Rosselló
Comtes de Rosselló
- Guislabert I (991-1014)
- Gausfred II (1014-1074)
- Guislabert II (1074-1102)
- Girard I (1102-1113)
- Gausfred III (1113-1164)
- Girard II (1164-1172)
Comtes de Rosselló i Cerdanya
[edita] Vescomtat del Rosselló
Vegeu: Vescomtat del Rosselló i Vescomtat de Tatzó
