Marca Hispànica
De Viquipèdia
Marca Hispànica és el nom amb què, durant el segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia, com entre d'altres l'autor dels Annals Reials, escrits el 821, designaven globalment els territoris i comtats creats per Carlemany des de l'any 795 per tal de procurar defensa als sud dels Pirineus enfront les incursions i ràtzies de cabdills i tropes musulmanes provinents del califat de Còrdova.
En un sentit ampli s'ha d'incloure, doncs, no només als comtats catalans, si no també a aquells altres més occidentals que també es van crear com a barrera defensiva (o tampó) a la frontera sud del Regne Franc, al sud de la província de Septimània.
El fet de que Ènnec Arista es proclamà Rei de Pamplona l'any 824, deslliurant-se doncs del vassallatge carolingi, unit a l'escassa significació dels "comtats aragonesos" -que anys més tard també van caure en l'òrbita navarresa- van propiciar que en el decurs dels temps, Marca Hispànica esdevingués sinònim de comtats catalans, i per raons d'ús comú arrelat, així sigui considerada en molts casos avui en dia.
Taula de continguts |
[edita] Sobre l'adequació del nom
Donat el terme "Marca", Josep Calmette va creure trobar la prova que als territoris conquerits a Hispània els carolingis hi havien instituït, com a d'altres regions frontereres -cas de la Bretanya, Saxònia, Panònia o el Friül-, un districte de caràcter militar i administratiu governat per un marquès, amb jurisdicció sobre els comtes. Tanmateix, segons observà Ramon d'Abadal, al regne franc, no hi existí mai el càrrec de marquès d'Hispània però sí, en canvi, els de duc de Tolosa o de Septimània, o el de marquès de Gòtia. A més, seguint Abadal, en documents oficials, ço és, expedits per la cancelleria, no s’hi emprà en cap cas l'expressió Marca Hispànica, terme caigut en desús vers 850, i no recuperat pels historiadors fins al segle XVIII, per via erudita.
Per tot això, Abadal conclogué que, en contra de la tesi de Calmette, la locució Marca Hispànica fou una mera designació geogràfica sense cap mena de valor jurídic, creada per alguns escriptors i cronistes de l'època carolíngia -però no pas pels escrivans de la cort, els redactors dels documents oficials- amb del propòsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori part d'Hispània però inclòs dins del regne franc, per causa de la conquesta. Aquesta regió calia, doncs, distingir-la d'un país musulmà -i, per tant, enemic- com era Hispània. I així, per analogia amb d'altres àrees fronteres, usaren el terme marca, tot i no respondre, en realitat, a l'organització administrativa d'aquesta àrea.
[edita] Enumeració dels comtats catalans
Els comtats catalans foren:
- El comtat de Barcelona
- El comtat de Berga
- El comtat de Besalú
- El comtat de Cerdanya
- El comtat de Conflent
- El comtat d'Empúries
- El comtat de Girona
- El comtat de Manresa
- El comtat d'Osona
- El comtat de Pallars
- El comtat de Ribagorça
- El comtat de Rosselló
- El comtat d'Urgell
