Falset

De Viquipèdia

Falset és un municipi i la capital de la comarca del Priorat.

Habitat des de la prehistòria (ermita de Sant Gregori) el nucli actual es troba en una zona planera al sud de la comarca. Tot i que l'orografia és inclinada verbs l'Ebre, la població (com la majoria de la comarca) ha estat vinculada tradicionalment al Camp de Tarragona.

El nucli antic, creat entre l'església i el castell i conegut com Malanyet i vall de les Moreres, va créixer amb una sèrie de carrers paral·lels, que uneixen el carrer de Dalt i el carrer de Baix (entre aquests carrers paral·lels cal comptar-hi la plaça de la Quartera). El poble va trigar a saltar muralles (creació dels barris dels Corredors i de la Font Vella); al segle XX i, sobretot, al segle XXI, el poble ha experimentat un creixement lent però sostingut: urbanització de la zona anomenada "el Pont"; creació del barri de la Piscina i creixement del barri de la Font Vella; creació del barri del Tancat; etc.

Hi ha diferents llocs de visita recomanada pel seu valor històric:

• El castell de Falset, d'origen medieval i futura seu del Museu del Vi. Va ser la seu del comtat de Prades i la baronia d'Entença. Hi va néixer Margarida de Prades, reina de Catalunya-Aragó en casar-se en segones núpcies amb el rei Martí l'Humà.
• La plaça Vella (oficialment dita plaça d'Àngel Marquès i antigament dita plaça de la Carnisseria). Té poc interès arquitectònic però històricament té gran valor, ja que s'hi va fer la darrera execució pública a Catalunya amb el garrot vil.
• L'església neoclàssica de Santa Maria, de dimensions gegantines.
• La plaça porxada de la Quartera.
• El palau dels ducs de Medinaceli (segle XVI), actualment seu de l'Ajuntament de Falset. És situat al capdamunt de la plaça de la Quartera.
• El palau dels comtes d'Azahara, d'estil gòtic, actualment seu del Consell Comarcal del Priorat.
• El celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell (1919). S'inclou dins de la categoria de catedral del vi.
• Cal Magrinyà, antiga casa senyorial i amb els antics rentadors públics a sota. Actualment és la seu de la biblioteca.
• El petit barri jueu (carrer del Lluc i carrer de l'Escoleta -aquest darrer oficialment dit diferent-).
• L'ermita de Sant Gregori, als afores del poble. La seva terra rogenca i les formes que el temps ha escolpit en les seves roques fan que sigui un lloc d'obligada visita.

La festa major se celebra per la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost), i la seva festa més lluïda és l'Encamisada, per Sant Antoni, al mitjan gener. També se celebra Santa Càndia (3 de setembre), patrona del poble, i Sant Blai (3 de febrer). Al mes de maig es fa la Fira del Vi, un certamen consolidat en què es poden tastar els millors vins de les dues denominacions d'origen de la comarca d'on és capital, la denominació d'origen Montsant i la denominació d'origen qualificada Priorat.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 178 207 216 837 2.437 3.421 3.641 3.952 3.573

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.490 3.024 2.658 2.339 2.338 2.484 2.517 2.657 2.592

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 2.589 2.557 2.504 2.461 2.448 2.581 2.627 2.717 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falset

• Web Ajuntament de Falset
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web sobre Falset, amb directori de pàgines del poble i la comarca
• Col·lecció particular de postals antigues i actuals de Falset

editar	Municipis del Priorat
Bellmunt del Priorat | la Bisbal de Falset | Cabacés | Capçanes | Cornudella de Montsant | Falset | la Figuera | Gratallops | els Guiamets | el Lloar | Marçà | Margalef | el Masroig | el Molar | la Morera de Montsant | Poboleda | Porrera | Pradell de la Teixeta | la Torre de Fontaubella | Torroja del Priorat | Ulldemolins | la Vilella Alta | la Vilella Baixa