Plini el Vell
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Plini (desambiguació)». |
Plini el vell (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va néixer probablement a Como (a l'actual Itàlia) l'any 23.
Va estudiar a Roma on va tenir com a mestre Apió; va participar en les lluites de Germània des de l'any 45 a les ordres del general Pomponi Secundus. Va escriure una biografia de l'esmentat general i una obra titulada De jaculatione equestri.
Després de l'any 50 va tornar a Roma i va començar a escriure una Història de les guerres dels Romans a Germània i més tard una Història del seu temps (continuació de la d'Aufidi Baso) i el tractat Studiosus dedicat al seu besnebot i fill adoptiu Plini el jove.
Amb Neró com Emperador va exercir durant quatre anys el càrrec de Procurador a la Tarraconense i potser també va exercir el mateix càrrec a la província d'Àfrica.
Amb Vespasià va tornar a la Península ibèrica com qüestor i procurador de l'erari a la Bètica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva "Història natural" composta per 37 llibres.
Quan va morir era cap de l'esquadra a Misenus, càrrec que li va confiar l'Emperador Tit. Es suposa que durant els seu servei a la marina va poder recórrer diversos països. Estant en Misenus va presenciar l'erupció del Vesuvi (23 d'agost del 79) que va descriure, havent-se traslladat a Stabia (ciutat que va desaparèixer al costat de Pompeia i Herculà) on gasos tòxics procedents de l'erupció van provocar la mort que va narrar Plini el jove.
[edita] Vegeu també
- Article Naturalis Historia
[edita] Enllaços externs
