Herculà

De Viquipèdia

Planell d'Herculà

Herculà (llatí Herculaneum) fou una ciutat de Campània a la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó entre dos rius. Fou una ciutat secundària la fama de la qual deriva del fet que fou destruïda per l'explosió del volcà de l'any 79, i se n'han trobat les seves restes en part molt ben conservades.

Els grecs atribuïen la seva fundació a Hèrcules però no consta l'establiment de cap colònia grega al lloc en temps històrics, i encara que probablement va rebre pobladors grecs procedents de Neàpolis i Cumae, no es pot considerar una ciutat grega. Estrabó diu que era una ciutat dels oscs i després fou ocupada pels tirrens (etruscs) i pels samnites quan aquests darrers van ocupar Campània. El 293 aC una ciutat de nom Herculaneum fou ocupada als samnites pel cònsol romà Carvilius però es creu que es tracta d'una ciutat diferent de l'interior. En tot cas va passar a Roma amb la resta de la Campània i no va jugar cap paper destacat amb excepció de la guerra social quan es va revoltar contra Roma i fou assetjada i conquerida per F. Didius amb l'ajut d'una legió d'hirpins dirigida per Minatius Magius. Es creu que Sul·la hi va establir una colònia romana però no s'ha pogut demostrar.

Fou municipi romà i va posseir una fortificacions importants (Estrabó l'anomena phrourion es a dir fortalesa). La ciutat tenia un port dels millors a la costa probablement a Retina.

Mosaic d'Herculà

Sota Neró va patir un terratrèmol (63) que la va deixar en part en ruïnes; segurament és el mateix terratrèmol que va afectar seriosament Pompeia i que Tàcit esmenta l'any 62. L'any 79, el 24 d'agost, la ciutat fou colgada per les cendres de l'explosió del volcà Vesuvi. Plini el jove, que era a la ciutat, descriu l'erupció però no n'esmenta el nom de la ciutat. La ciutat no fou reconstruïda, però alguns grups de gent es van establir al mateix lloc que va acabar rebent altre cop el nom d'Herculaneum, tal com apareix als Itineraris al segle IV. Aquest establiment fou altre cop destruït per un altra erupció el 472 i no torna a ser esmentat.

Les excavacions van començar el 1738, quan es va trobar un teatre a Resina, i es van seguir a la mateixa Resina (antiga Retina) i a Portici, on es van descobrir diversos objectes, el fòrum amb dos temples i una basílica; aquesta darrera -se sap per una inscripció- que fou construïda per M. Nonius Balbus, pretor i procònsol, que al mateix temps, a costa seva també, va restaurar les portes i muralles de la ciutat; els dos temples, un dels quals era dedicat a la mare dels déus (Mater Deum) fou restaurat per Vespasià després del terratrèmol del 63; l'altre, dedicat a Hèrcules, tenia bellíssimes pintures murals que són avui dia al Museu de Nàpols. Les troballes a Resina i Portici (barriada d'Ercolano a Nàpols) foren publicades a "Le Antichitá di Ercolano" sota el patrocini del rei de les Dues Sicílies i van tenir forta repercussió. Els objectes van ser portats a museus, principalment al museu de Nàpols, pero a causa de l'ocupació del terreny les restes de la ciutat van quedar cobertes altre cop. Modernament, s'han fet més excavacions i la vida a la ciutat ha pogut ser reconstruïda amb fidelitat. A la dècada dels noranta es van trobar uns dos-cents cadàvers que havien quedat en la mateixa posició en què van morir i els esquelets havien estat conservats perfectament per la cendra. La famosa vila dels Papyri, de Lluc Calpurni Pisó, sogre de Juli Cèsar, és la més anomenada de les vil·les que s'han trobat a la ciutat, i la biblioteca s'ha pogut reconstruir amb modernes tècniques, tot i que els llibres, principalment de filosofia, són de menys interès.