Tonga

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Ko e Otua mo Tonga ko hoku tofi‘a

Idiomes oficials Tongalès i anglès

Capital Nuku‘alofa
21° 6' S, 174° 0' O

Ciutat més gran Nuku‘alofa

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Taua‘ahau Tupou V
Lavaka Ata ‘Ulukalala

Superfície
- Total
- Aigua (%) 748 km² (171è)
4,2%

Població
- Estimació 2002
- Cens —
- Densitat 104.227 (177è)
—
139,3 hab/km² (50è)

Moneda Pa'anga (TOP)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+13)
(UTC)

Independència
Fi del protectorat del Regne Unit el
4 de juny de 1970

Himne nacional Koe Fasi Oe Tui Oe Otu Tonga

Domini internet .to

Codi telefònic +676

Gentilici Tongalès, tongalesa

El Regne de Tonga és un estat de Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprèn més de 160 illes i illots (36 de les quals són habitades permanentment), repartits en tres arxipèlags principals. El nom Tonga significa «vent del sud».

[edita] Història

Les illes són habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migració del poble lapita des del sud-est d'Àsia. S'hi troben les restes arqueològiques més antigues de la Polinèsia. Els tongans van crear monuments megalítics entre els quals destaca el Ha‘amonga. És un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.

Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Traïdors (Niuataputapu) i Bona Esperança (Niuafo‘ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes més grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (‘Eua) i Rotterdam (Nomuka).

L'anglès James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes del Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trobà.

L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del galió de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomenà Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel·lent port a Vava‘u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxipèlag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Martí de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha‘apai el va anomenar illes Gálvez en honor a José de Gálvez, ministre d'Índies. Gràcies als seus informes l'expedició científica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.

L'any 1900 es va establir el protectorat britànic, i des del 1970 és regne independent en l'àmbit del Commonwealth. És l'única monarquia de la Polinèsia.

[edita] Geografia

Geogràficament l'arxipèlag de Tonga està dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord són:

Grup Tongatapu: ʻAta, ʻEua, Tongatapu. A més, els esculls Minerva.
Grup Haʻapai: subgrups Lifuka, Kotu i Nomuka. A més, els volcans Fonuafoʻou, Kao i Tofua.
Grup Vavaʻu: Hunga, Kapa, Pangaimotu, ʻUtungake, Vavaʻu. A més, el volcans Fonualei, Late, Lateiki i Toku.
Grup Niuas: Niuafoʻou, Niuatoputapu, Tafahi.

A més, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogràficament a mig camí de les illes Fiji. Són dues anelles de corall, només visibles amb la marea baixa.

La majoria d'illes són coral·lines, però algunes són d'origen volcànic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafoʻou són dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfície del mar.

El clima és subtropical, càlid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.

[edita] Subdivisió administrativa

Administrativament, Tonga conté cinc divisions. Cadescuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i ʻEua. Existeixen, però, només tres consells insulars ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, ʻEua i Niuas, per això moltes vegades només es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, són:

Divisió	Codi ISO 3166-2	Població (1996)	Àrea (km²)	Capital	Districtes
'Eua	TO-T	4.934	87	Ohonua, illa ʻEua	ʻEua Foʻou, ʻEua Motuʻa
Ha'apai	TO-H	8.138	110	Pangai, illa Lifuka	Foa, Haʻano, Lulunga, Muʻomuʻa, Pangai, ʻUiha
Niuas	TO-T	2.018	72	Hihifo, illa Niuatoputapu	Niuafoʻou, Niuatoputapu
Tongatapu	TO-T	66.979	261	Nuku‘alofa, illa Tongatapu	Kolofoʻou, Kolomotuʻa, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini
Vava'u	TO-V	15.715	119	Neiafu, illa Vava‘u	Hahake, Hihifo, Leimutuʻa, Motu, Neiafu, Pangaimotu

[edita] Demografia

El 96% de la població és d'origen polinesi tongalès. La religió majoritària, amb un 41,3%, és la metodista wesleyana.

[edita] Economia

Article principal:Economia de Tonga.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tonga

Estats d'Oceania
Austràlia \| Estats Federats de Micronèsia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salomó \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Dependències: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perifèriques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caledònia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polinèsia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna