Tabac
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Plantes de tabac
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
N. acuminata |
||||||||||||
El tabac (Nicotiana tabacum) és una planta de la família de les solanàcies, herbàcia anual o perennant d'1 a 3 m d'alçada, de fulles fins de 50 cms. de llarg, el·líptiques o amplament temperades.
També és el nom donat a les fulles de la tabaquera un cop seques i preparades convenientment.
[edita] Conreu
Es tracta d'un conreu delicat ja que les llavors són molt petites i normalment cal fer un planter previ i efectuar un trasplant. Un cop les plantes han crescut són de grans dimensions de 2 metres d'alt o més. Necessita terres flonges més aviat arenoses i de bones qualitats agronòmiques. Generalment es conra en reguiu i s'escullen manualment les fulles que s'han de portar a instal·lacions o s'assequen o fermenten de manera controlada.
A Andorra es conrea fins a 1500 metres d'altitud
Tot i així, existeix un creixement evolutiu en la planta tabaquera. És veritat que Biehriër afirmava una relació contigua entre la existència condicional de la nicotina amb l'evolució continua de l'hidrogen produït per la clorofila del tabac. Però Hans va ser prou intel·ligent per desmentir aquesta teoria i va propulsar una nova corrent de pensament sobre el canvi físic i ambiental de la clorofila en ambient term. És per això que a prouta altitud (com podrien ser els 1500 metres andorrans) es pot conrear la planta tabaquera sense perjudicar el nivell de nicotina existent a la planta.
[edita] Història de la propagació
Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum a Amèrica del Sud. A més de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en ènemes. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als déus, es vessava sobre les dones abans d'una relació sexual, i tant homes com dones ho utilitzava com a narcòtic.
Utilitzat pels maies per a celebracions rituals i religioses, va ser descobert pels occidentals en 1492. Segons va observar Cristòfol Colom, els indígenes del Carib fumaven el tabac valent-se d'una canya en forma de pipa anomenada tobago, d'on deriva el nom de la planta. En 1510, Francisco Hernández de Toledo va dur la llavor a Espanya, cinquanta anys després ho va introduir a França el diplomàtic Jean Nicot, al que la planta deu el nom genèric (Nicotiana). En 1585 ho va dur a Anglaterra el navegant sir Francis Drake; l'explorador anglès Walter Raleigh va iniciar en la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a símbol d'elegància, aristocràcia i distinció.
