Niš
De Viquipèdia
Niš (Ниш, del romà Naissus; vegeu més endavant) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004, World Gazeteer). La ciutat s'estén en una àrea d'uns 597 quilòmetres quadrats i inclou la ciutat de Niš, les termes Niška Banja i 68 suburbis més. Compta amb el Konstantin Veliki Aerodrom (o aeroport de Constantí I el Gran), un aeroport internacional amb codi de destinació INI.
Situada en una cruïlla d'autopistes entre els Balcans i la resta d'Europa, que connecten l'Àsia Menor amb Europa, Niš és una de les ciutats més antigues dels Balcans i des dels temps antics s'ha considerat una porta entre l'Est i l'Oest.
Niš és un centre universitari. Hi ha vora 14.000 universitaris a la Univerzitet u Niš, que comprèn 10 facultats. Niš és també un dels centres industrials més importants de Sèrbia, amb indústria electrònica, de l'enginyeria mecànica, tèxtil i tabaquera.
Durant l'ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial, el primer camp de concentració de Iugoslàvia va ser a prop de Niš. Al 1942, una revolució armada finalitzà amb una fugida. Els fugits eren de la guerrilla del movimient de Tito, que havien estat capturats pels alemanys durant la batalla de Kozara. Aquesta fuga està representada a la pel·lícula de Miomir Stamenkovic Lager Niš, de 1987.
El clima de l'àrea de Niš és moderat i continental, amb una temperatura mitjana d'11,2°C. Juliol és el mes més calorós, amb una temperatura mitjana de 21,2°C. El mes més fred és el gener, amb una mitjana situada vora els 0,2°C. La pluviometria anual és de 567,25 mm/m2. La pressió baromètrica mitjana és de 992,74 mb. Hi ha 123 dies plujosos i 43 dies amb neu. De mitjana, la força del vent es troba just per sota del nivell 3 de Beaufort.
[edita] Història
L'antic nom de Naissus (lloc de les nimfes) es va mantenir sota l'Imperi Romà, i es considerà un lloc digne de menció a l'obra Geografia de Claudi Ptolemeu. Els romans ocuparen la ciutat en el període de la guerra de Dardània (75-73 aC) i la ciutat es convertí en una cruïlla de camins estratègics i una ciutat mercantil i de guarnició.
A l'any 268, durant la "crisi del tercer segle" quan es derruí l'Imperi, la invasió goda més gran considerada fins a la data va anar penetrant als Balcans. Els hèruls, aliats dels gots, proporcionaren una flota que transportà per mar nombrosos exèrcits que baixaren per la costa del mar Negre, on causaren la destrucció dels territoris costaners de Tràcia i Macedònia. Altres forces enormes creuaren el Danubi a Mèsia. La invasió dels gots a la província de Pannònia fou desastrosa. L'emperador Gal·liè parà el progrés dels gots derrotant-los a la batalla d'abril de l'any 268. Al setembre del mateix any es dirigí cap a la major força dels gots, situada a Naissus, i els derrotà en la carnisseria que fou anomenada la batalla de Naissus, la més sangonenta del segle III, en què moriren entre 3.000 i 5.000 gots al camp de batalla. La batalla proporcionà el nou cognom al gran general Claudi Gòtic, tot i que fóra el comandant de cavalleria d'Aurelià el vencedor real. La batalla de Naissus assegurà dos segles més l'Imperi a l'Oest.
Quatre anys més tard, el 272 dC, nasqué a Naissus el fill d'un comandant militar i de la filla d'un hostaler; llur destí seria el de convertir-se en l'emperador Constantí el Gran. Les importants restes arqueològiques de la vila imperial de Mediana, que daten del segle IV, es troben molt a prop de Niš. Els terres amb mosaics i altres restes luxoses es preserven al Museu Arqueològic de les excavacions. Als voltants s'hi agrupen altres enclavaments aristocràtics suburbans.
Al segle IV es fundà la basílica cristiana a Niš, un dels monuments cristians més antics. Tot i que l'emperador Julià l'Apòstata en reforçà les muralles, la gran prosperitat de Naissus la convertí en objectiu militar i fou destruïda per Àtila al segle V. Posteriorment, Justinià I va fer tots els possibles per restaurar-la, però Naissus mai més recuperà el caràcter urbà del segle IV.
Al segle IX, Naissus va restar sota la dominació dels búlgars, i sota els hongaresos al segle XI; l'emperador bizantí Manel I la reconquistà una altra vegada al 1173, i al final del segle XII la ciutat va estar en poder del príncep de Sèrbia Stefan Nemanja, que va rebre hospitalàriament l'emperador germànic Frederic I Barba-roja i els seus croats.
Al 1375, els otomans capturaren Naissus per primer cop als serbis. Encara es conserva bé una gran fortalesa de les primeres dècades del segle XVIII. També hi ha un important monument del començament del segle XIX en memòria de l'aixecament serbi contra el regne turc, present més de quatre-cents anys; és la Ćele Kula (o Torre de les Calaveres), una torre construïda amb calaveres humanes única en el seu estil.
Font: en:Niš
