Impost
De Viquipèdia
Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. L'impost és un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret públic i no requereix de cap contraprestació per part de l'administració. L'impost sorgeix exclusivament com a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos son les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari.
Taula de continguts |
[edita] Propòsits i efectes
Els fons que s'obtenen del impostos han estat utilitzat pels Estats al llarg de la història per a finançar les seves funcions administratives, com ara les despeses d'una guerra, l'aplicació de l'ordre públic i la llei, la protecció de la propietat, el finançament de l'estructura econòmica (física i burocràtica), i les operacions diàries d'un govern. Els estats moderns també en fan ús per a finançar els serveis públics i de benestar, com ara l'educació, els hospitals, les pensions, beneficis als desocupats i el transport públic.
Els governs utilitzen diversos tipus d'impostos per distribuir la càrrega tributària entre els individus o les classes de la població que participen de les activitats subjectes a pagar impostos i alhora per redistribuir els recursos entre els individus i les classes socials d'una població. Històricament, la noblesa era mantinguda pels impostos dels pobres; per contra, en les economies modernes la seguretat social es dissenyen per tal de donar suport als pobres, els discapacitats, i el retirats amb els recursos de la classe treballadora. A més, els impostos s'utilitzen per a finançar o donar suport militar, per influenciar l'activitat macroeconòmica (per mitjà de la política fiscal) o per modificar els patrons de consum o d'atur dins una economia, fent que algunes transaccions siguin més favorables que no pas altres.
[edita] Tipus d'impostos
[edita] Proporcionals, progressius i regressius
Una característica important dels sistemes tributaris és el percentatge que es demana com a pagament per la renda o el consum. Els termes proporcional, progressiu i regressiu descriuen la manera en què la taxa es mantén a la mateixa proporció, progressa de més baixa a més alta, o de més alta a més baixa en funció del valor d'allò pel qual es paga un impost: un impost progressiu és un impost en què la taxa s'incrementa en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. Un impost regressiu, és una taxa de decreix en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. Un impost proporcional és una taxa fixa.
[edita] Impostos directes i indirectes
Els impostos directes són aquells que es recapten dels contribuents en funció de llurs rendes o de llurs béns. Els impostos indirectes es recapten d'una altra persona o intermediari i no pas del contribuent responsable de pagar-los. Per exemple, a Espanya, l'Impost sobre el valor afegit o IVA s'inclou en el preu de venda d'un bé o servei. El venedor rep l'impost en representació de l'Estat al qual l'hi ha de donar. Si el venedor compra altres béns o serveis i en paga l'IVA, dedueix la quantitat ja pagada de la que ha de donar a l'Estat.
[edita] Càrrega tributària
La llei estableix qui ha de pagar impostos; la majoria dels països graven les empreses, i en menor mesura els consumidors finals. No obstant, "qui" paga l'impost al final (la càrrega tributària) es determina pels moviments del mercat atès que els impostos s'inclouen de manera implícita als costos de producció. Depenent de com varien les quantitats ofertes i demandades amb el nou preu (és a dir, l'elasticitat de l'oferta i de la demanda), l'impost pot ser absorbit pel venedor (amb un decrement del preu abans de l'impost) o pel consumidor (amb un increment del preu després de l'impost). Si l'elasticitat de l'oferta és baixa, la major part de l'impost serà pagat pels proveïdors; si l'elasticitat de la demanda és baixa, la major part en serà pagat pel consumidor. Si el venedor és una empresa competitiva, la càrrega tributària es transmet als factors de producció depenent de llurs elasticitats; això inclou els treballadors (amb un decrement del salaris), els inversos (pèrdues del valor de les accions)i els propietaris (menors rendes).
Per il·lustrar aquesta relació, si el preu de mercat d'un producte es 1,00 €, i se li imposa un impost de 0,50 € sobre el producte que, pel tipus de impost, ha de ser recuperat per mitjà del venedor (impost indirecte). Si és un producte de luxe (en el sentit econòmic), un gran percentatge de l'impost serà absorbit pel venedor (a causa de la baixa elasticitat de l'oferta o l'alta elasticitat de la demanda). Així, el venedor podria reduir el preu del producte a 0,70 €, perquè el comprador, després de l'impost, pagui un total d'1,20 €, és a dir, 0,20€ més del que pagava abans de l'impost de 0,50 €. El comprador paga 0,20 € de l'impost, i el venedor paga 0,30 € (en forma d'un preu menor abans de l'impost).[1]
[edita] Terminologia dels imposts antics
- La cisa: impost que gravava queviures.
- El coronatge: impost per pagar la coronació del rei o de la reina.
- El periatge: impost que gravava les mercaderies que entraven a Catalunya per mar.
- El teloni: impost que gravava el transport de mercaderies.
- L'annata: impost que calia lliurar a la Cambra Apostòlica.
- El pasquer: impost que calia pagar per a l'ús d'una zona de pastures.
- El maridatge: impost directe que gravava tots els focs.
- El carretal: impost que gravava l'entrada de fusta a Barcelona.
- El dret d'entrades i eixides: impost que calia pagar per importar i exportar mercaderies.
- La primícia: pagament per part del pagès a l'església d'una part de les collites.
- El braçatge: impost que equivalia a una setzena part de la collita.
- El vectigal: import sobre la circulació de mercaderies.
[edita] Referències
- ↑ Parkin, Michael (2006), Principles of Microeconomics, p. 134.
