Jawaharlal Nehru
De Viquipèdia
Jawaharlal Nehru, Allahabad, Uttar Pradesh, 14 de novembre de 1989 - 27 de maig de 1964. Va ser un líder de l'ala moderada socialista del partit del Congres Nacional Indi. Es convertí en el primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort.
Fill de Motilal Nehru un destacat dirigent del Partit del Congres, després dels seus estudis a la Universitat de Cambridge va tornar a l'Índia per exercir d'advocat abans d'entrar en política de la ma del seu pare, arribant a ser la ma dreta de Mahatma Gandhi i arribant a la presidència del Partit del Congrés per primera vegada el 1929.
Despres dels successos de 1942 va passar 32 mesos a la presó, i desprès va formar el primer governo hindú el juliol de 1946 amb l'oposició de la Lliga musulmana que desitjava crear un estat separat (Pakistan), el 1947. Malgrat l'oposició de Pakistan va reclamar Caxemira, lo que va ser causa de la primera guerra indo-pakistaní (1947-49). També es va annexionar Hyderabad el setembre de 1948.
Com a primer ministre, Nehru va du a terme una política exterior de no alineament convertint-se en el fundador i dirigent d'aquest moviment, però al mateix temps va mantenir una política exterior de fermesa i anticolonialisme, annexionant-se la colonia portuguesa de Goa el desembre de 1961).
El 1962 la Índia va entrar en guerra amb la República Popular de la Xina, però va ser derrotada i des d'aleshores es realitza una política de bons veïnats.
Atret per els plans quinquenals soviètics, va intentar aplicarlos a l'Índia, amb el desig d'aprofitar lo millor del capitalisme i del socialisme creant un Socialisme democràtic, però malgrat això va ser incapaç de treure al seu país de la cova dels països en vies de desenvolupament.
La seva única filla, Indira Gandhi, també es va dedicar a la política, convertint-se en Primer ministre a la mort de Lal Bahadur Shastri el gener de 1966.
