Premi Nobel de la Pau
De Viquipèdia
| Premis Nobel |
 |
| Física | Química | Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | Pau | |
El Premi Nobel de la Pau, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. Seguint la voluntat d'Alfred Nobel, el premi s'otorga a la persona que ha fet el màxim o el millor treball per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o la reducció dels exèrcits d'armes i per la promoció dels congressos de pau.
El guanyador és decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec, i el premi s'entrega a Oslo (Noruega), mentre la resta de premis s'otorguen a Estocolm (Suècia). Des de la dècada del 1990 l'otorgament del Premi Nobel de la Pau va seguit del Concert del Premi Nobel de la Pau, realitzat en honor del guardonat o guardonats i amb la presència d'estrelles de la música mundial.
[edita] Guanyadors del premi Nobel de la Pau
| Any | Premiat |
Notes |
|---|---|---|
| 2007 | Intergovernmental Panel on Climate Change i Albert Arnold (Al) Gore, Jr. | pels seus esforços d'obtenció i difusió d'informacions sobre els canvis climàtics provocats per l'home i per haver posat les bases per a prendre mesures necessàries a la lluita contra aquests canvis |
| 2006 | Muhammad Jovy (Bangla Desh) i el Grameen Bank | pels esforços fets en favor del desenvolupament social i econòmic dels més desafavorits |
| 2005 | Mohamed al-Baradei (Egipte) i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica | per llurs esforços en evitar que l'energia nuclear sigui usada amb fins militars |
| 2004 | Wangari Maathai (Kenya) | per la seva contribució al desenvolupament sostenible, democràcia i pau |
| 2003 | Shirin Ebadi (Iran) | pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. Especialment els de les dones i els nens |
| 2002 | Jimmy Carter (EUA) | pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, impulsar la democràcia i els drets humans, i fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles |
| 2001 | Nacions Unides i Kofi Annan (Ghana) | pel seu treball per un millor món organitzat i més pacífic |
| 2000 | Kim Dae Jung (Corea del Sud) | pel seu treball per a la democràcia i els drets humans a Corea del sud i l'est d'Àsia generalment i per a la pau i la reconciliació amb Corea del Nord particularment |
| 1999 | Metges Sense Fronteres | per ser pionera en el treball humanitari en diversos continents |
| 1998 | John Hume (Irlanda del Nord) i David Trimble (Irlanda del Nord) | pels seus esforços per a trobar una solució pacífica al conflicte irlandès |
| 1997 | Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones (ICBL) i Jody Williams (EUA) | pel seu treball conjunt per la prohibició i neteja de les mines antipersones |
| 1996 | Carlos Filipe Ximenes Belo (Timor Oriental) i José Ramos-Horta (Timor Oriental) | per la seva llarga labor a la recerca d'una solució pacífica al conflicte de Timor Oriental |
| 1995 | Joseph Rotblat (Polònia/Regne Unit) i Conferències Pugwash | pels seus esforços en la disminució del paper jugat per les armes nuclears en la política internacional, i a llarg termini, per eliminar dites armes |
| 1994 | Iàssir Arafat (Palestina), Shimon Peres (Israel) i Isaac Rabin (Israel) | pels seus esforços conjunts en aconseguir la pau a l'Orient Mitjà |
| 1993 | Nelson Mandela (Sud-àfrica) i Frederik Willem de Klerk (Sud-àfrica) | pel seu treball pel fí pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica |
| 1992 | Rigoberta Menchú (Guatemala) | en reconeixement del seu treball per a la justícia social i la reconciliació ètnico-cultural basat en el rescpecte pels drets dels pobles indígenes |
| 1991 | Aung San Suu Kyi (Birmània) | per la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i els drets humans |
| 1990 | Mikhaïl Gorbatxov (URSS) | pel seu principal paper en el procés de Pau que caracteritza avui a parts importants de la comunitat internacional |
| 1989 | Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama (Tibet) | per la seva resistència constant a l'ús de la violència en la lluita de la seva gent per recuperar la llibertat |
| 1988 | Cascos Blaus de les Nacions Unides | per la participació en nombrosos conflictes des de 1956 |
| 1987 | Óscar Arias Sánchez (Costa Rica) | pel seu impuls a les negociacions de pau a l'Amèrica Central |
| 1986 | Elie Wiesel (Romania/EUA) | pels relats de la seva experiència personal, de la humiliació total i del menyspreu complet per a la humanitat demostrada en els camps de concentració i el seu treball pràctic en la causa de la pau |
| 1985 | Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) | per la prevenció de la guerra nuclear i l'evitació de conflictes armats |
| 1984 | Desmond Tutu (Sud-àfrica) | pel seu treball contra l'apartheid |
| 1983 | Lech Wałęsa (Polònia) | per la seva lluita pels drets humans durant el règim soviètic |
| 1982 | Alva Myrdal (Suècia) i Alfonso García Robles (Mèxic) | pels seus treballs com a delegats de l'Assamblea General de les Nacions Unides per al Desarmament |
| 1981 | Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) | pel seu treball per a satisfer les necessitats cada vegada majors dels refugiats i persones desplaçades arreu del món |
| 1980 | Adolfo Pérez Esquivel (Argentina) | per la seva ferma defensa dels Drets humans |
| 1979 | Mare Teresa de Calcuta (Albània) | per la seva lluita constant contra la pobresa |
| 1978 | Mohamed Anwar al-Sadat (Egipte) i Menachem Begin (Israel) | per les negociacions de pau entre Egipte i Israel |
| 1977 | Amnistia Internacional | per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món |
| 1976 | Betty Williams (Irlanda del Nord) i Mairead Corrigan (Irlanda del Nord) | per les seves lluites pacífiques en el procès d'Irlanda del Nord mitjançant la fundació del "Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord" |
| 1975 | Andrei Dmitrievich Sakharov (URSS) | per la seva campanya en favor dels Drets humans |
| 1974 | Seán MacBride (Irlanda) | per la seva recerca de la pau com a president de l'Oficina Internacional per la Pau |
| Eisaku Sato (Japó) | per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el Tractat de no proliferació nuclear | |
| 1973 | Henry Kissinger (EUA) i Le Duc Tho* (Vietnam) | pels esforços en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam * premi refusat |
| 1972 | No concedit | Destinat al Fons Principal |
| 1971 | Willy Brandt (Alemanya) | per la seva política anomenada "Ostpolitik", incorporant una nova actitud vers l'Europa Oriental i la República Democràtica Alemanya |
| 1970 | Norman Ernest Borlaug (EUA) | pels seus treballs en el Centro Internacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo |
| 1969 | Organització Internacional del Treball (OIT) | pels seus treballs en la cooperació internacional en el camp del treball |
| 1968 | René Cassin (França) | pels seus treballs com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans |
| 1967 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1966 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1965 | UNICEF | pel seu traball constant en les millores de les condicions infantils en els països en vies de desenvolupament |
| 1964 | Martin Luther King (EUA) | pel seu activisme en favor dels drets dels negres |
| 1963 | Comitè Internacional de la Creu Roja i Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja | pels seus constants treballs en el bé de la humanitat |
| 1962 | Linus Carl Pauling (EUA) | per la seva campanya contra les probes d'armes nuclears |
| 1961 | Dag Hammarskjöld (Suècia) (pòstum) | pels seus treballs de cooperació econòmica amb els països en vies de desenvolupament i ferm pacifista com a Secretari General de les Nacions Unides |
| 1960 | Albert Lutuli (Sud-àfrica) | per la seva feina com a president del Congrés Nacional Africà (ANC) en la lluita contra l'apartheid |
| 1959 | Philip Noel-Baker (Regne Unit) | pel seu ardent treball de tota una vida destinada a la pau i la cooperació internacional |
| 1958 | Georges Pire (Bèlgica) | líder de L'Europe du Coeur au Service du Monde, una organització per l'ajuda als refugiats |
| 1957 | Lester Bowles Pearson (Canadà) | president de la 7a sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides per a introduir forces pacificadores per a resoldre la Guerra de Suez |
| 1956 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1955 | No concedit | Destinat al Fons Especial d'aquesta secció del premi |
| 1954 | Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) | |
| 1953 | George Marshall (EUA) | per la seva ajuda a la reconstrucció europea desprès de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall |
| 1952 | Albert Schweitzer (Alemanya) | per la fundació del Lambarene Hospital a Gabon |
| 1951 | Léon Jouhaux (França) | per la seva lluita en favor dels sindicats i treballadors |
| 1950 | Ralph Bunche (EUA) | per la seva mediació en el conflicte de Palestina entre àrabs i jueus |
| 1949 | John Boyd Orr (Regne Unit) | per la seva investigació científica en el camp de la nutrició i el seu treball amb l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO) |
| 1948 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1947 | Friends Service Council (Regne Unit) i American Friends Service Committee (quàquers) (EUA) | en nom de la Societat Religiosa d'Amics, congregació protestant d'arrel pacifista |
| 1946 | Emily Greene Balch (EUA) | pels seus treballs pacifistes i integradors com a presidenta internacional honoraria de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat |
| John Raleigh Mott (EUA) | pel seu treball a establir i consolidar pont entre les organitzacions estudiantils cristianes internacionals per a promoure pau. | |
| 1945 | Cordell Hull (EUA) | en reconeixement dels seus esforços per aconseguir la pau i entendre en l'hemisferi occidental, els seus acords comercials i el seu treball en la creació de les Nacions Unides |
| 1944 | Comitè Internacional de la Creu Roja | concedit retroactivament el 1945 |
| 1943 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1942 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1941 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1940 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1939 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1938 | Oficina Internacional Nansen per als Refugiats (Suïssa) | pels seus esforços d'establir passaports per als refugiats |
| 1937 | Robert Cecil of Chelwood (Regne Unit) | per ser un dels ferms arquitectes i defensors de la Societat de Nacions |
| 1936 | Carlos Saavedra Lamas (Argentina) | pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions |
| 1935 | Carl von Ossietzky (Alemanya) | pels seus treballs periodístics a favor del desarmament i la pau internacional |
| 1934 | Arthur Henderson (Regne Unit) | pels seus treballs com a President de la Conferència de Desarmament de Ginebra el 1932 |
| 1933 | Ralph Norman Angell (Regne Unit) | pels seus treballs com a membre de l'executiva de la Societat de Nacions |
| 1932 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1931 | Jane Addams (EUA) | per la seva participació en el moviment pacifista i sufragista femení així com per la seva participació en la fundació de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat |
| Nicholas Murray Butler (EUA) | pels seus esforços en la promoció del pacte Briand-Kellogg | |
| 1930 | Nathan Söderblom (Suècia) | pel seu lideratge en el moviment ecumènic pacifista |
| 1929 | Frank Billings Kellogg (EUA) | pels seus esforços en la consecució de la pau mitjançant la signatura del pacte Briand-Kellogg |
| 1928 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1927 | Ferdinand Buisson (França) | pels seus treballs en favor de la pau mitjançant la fundació de la Lliga dels Drets Humans |
| Ludwig Quidde (Alemanya) | pels seus treballs historiogràfics en favor de la pau | |
| 1926 | Aristide Briand (França) i Gustav Stresemann (Alemanya) | pels seus esforços conjunts en la signatura del Tractat de Locarno de 1925 |
| 1925 | Austen Chamberlain (Regne Unit) | pel seu esforç en la signatura del Tractat de Locarno de 1925 |
| Charles Gates Dawes (EUA) | pel seu esforç en la consecució de la pau internacional mitjançant el Pacte Dawes | |
| 1924 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1923 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1922 | Fridtjof Nansen (Noruega) | pels seus treballs com a alt comissionat de la Societat de Nacions |
| 1921 | Hjalmar Branting (Suècia) | per la seva mediació en l'entrada de Suècia en la Societat de Nacions |
| Christian Lous Lange (Noruega) | pel seu paper com a Secretari General de la Unió inter-parlamentària | |
| 1920 | Léon Bourgeois (França) | pel seu treball en favor de la pau i la seva participació en la fundació de la Societat de Nacions |
| 1919 | Thomas Woodrow Wilson (EUA) | pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoció de la pau desprès de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Versalles |
| 1918 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1917 | Comitè Internacional de la Creu Roja (Suïssa) | per la seva participació humanitària durant la Primera Guerra Mundial |
| 1916 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1915 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1914 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1913 | Henri La Fontaine (Bèlgica) | pels seus esforços negociadors en la consecució de la pau internacional i pels seus treballs com a president de l'Oficina Internacional per la Pau |
| 1912 | Elihu Root (EUA) | pels seus treballs, com a Secretari d'Estat Americà, en favor d'aconseguir la pau mundial |
| 1911 | Tobias Michael Carel Asser (Països Baixos) | per la seva participació en la creació del Tribunal Permanent d'Arbitratge de La Haia |
| Alfred Hermann Fried (Imperi austrohongarès) | per la difusió del moviment pacifista a través de la seva revista “Die Waffen Neider” | |
| 1910 | Oficina Internacional per la Pau (Suïssa) | per la seva promoció de la Pau internacional |
| 1909 | Auguste Beernaert (Bèlgica) | per la seva participació en conferències internacionals de la pau i pel seu impuls del futur Tribunal Permanent d'Arbritatge |
| Paul d'Estournelles de Constant (França) | pels seus esforços en l'arbitratge en la pau internacional | |
| 1908 | Klas Pontus Arnoldson (Suècia) | per la seva lluita en favor de la pau i la fundació de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge |
| Fredrik Bajer (Dinamarca) | pels seus treballs, com a polític, per aconseguir la pau i l'arbitratge internacional | |
| 1907 | Ernesto Teodoro Moneta (Itàlia) | pels seus treballs en favor del pacifisme |
| Louis Renault | pels seus treballs, com a jurista de dret internacional, en favor de la pau | |
| 1906 | Theodore Roosevelt (EUA) | per la seva mediació en la Guerra Russo-Japonesa l'any 1905 |
| 1905 | Bertha von Suttner (Imperi austrohongarès) | pels seus treballs en favor del pau mundial |
| 1904 | Institut de droit international | pels seus treballs sobre el dret intenacional i les seves resolucions pacífiques de conflictes, sempre sota la supremacia de la justícia i la humanitat |
| 1903 | William Randal Cremer (Regne Unit) | pel seu treball en l'arbitratge internacional i, particularment pel pacte anglo-americà |
| 1902 | Élie Ducommun (Suïssa) i Charles Albert Gobat (Suïssa) | pels seus treballs en l'Oficina Internacional de la Pau i per l'establiment de la Convenció de la Haia |
| 1901 | Jean Henri Dunant (Suïssa) | per la creació de la Creu Roja i per ser un dels principals impulsors de la Convenció de Ginebra |
| Frédéric Passy (França) | pels seus treballs en favor de la pau i l'arbitratge entre països |
