Alfred Nobel
De Viquipèdia
| Alfred Nobel | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 21 d'octubre de 1833 Estocolm, Suècia  |
| Defunció | 10 de desembre de 1896 (Amb 63 anys) Sanremo, Itàlia  |
| Sepultura | Norra begravningsplatsen, Estocolm (i) |
| Ocupació | Químic, enginyer, innovador, fabricant d'armes i l'inventor de la dinamita. |
Alfred Bernhard Nobel (21 d'octubre de 1833 - 10 de desembre de 1896) fou un químic i enginyer suec inventor de la dinamita. En el seu testament, donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel. L'element sintètic Nobeli s'anomena així en honor seu.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Alfred Nobel nasqué a Estocolm (Suècia) i fou el tercer fill d'Emmanuel Nobel (1801-1872). No obstant, aviat es traslladà amb la seva família a Sant Petersburg, on el seu pare començà a treballar en un projecte de torpede. Quan la família Nobel retornà a Suècia arran de la fallida del negoci familiar, Alfred es dedicà devotament a l'estudi dels explosius i, especialment, a l'ús i la producció segura de la nitroglicerina (descoberta el 1847 per Ascanio Sobrero, un company seu d'estudis a la Universitat de Torí). Es té notícia de vàries explosions a la fàbrica familiar a Helenborg (Suècia), en una de les quals, el 1864 perderen la vida varis treballadors entre els quals el germà petit d'Alfred Nobel, Emil Nobel.
[edita] Dinamita
Nobel descobrí que quan la nitroglicerina es combina amb una substància inèrta i absorbent, com ara la diatomita, esdevé més segura i és una forma molt més convenient de manipular-la. Aquesta barreja fou patentada el 1867 amb el nom de dinamita.
Posteriorment, combinà la nitroglicerina amb un altre potent explosiu, la nitrocel·lulosa, i obtingué una substància transparent de tipus gelatinós, que era encara més explosiva que la dinamita. L'anomenà gelignita i la patentà el 1876. Posteriorment realitzà varies combinacions similars afegint nitrat de potassi entre altres substàncies.
Tretze anys més tard, Nobel aconsegueix produir la balistita, una de les primeres polvores sense fum,. Contenia aproximadament a parts iguals nitrocel·lulosa i nitroglicerina. Aquesta pols fou el precursor de la cordita. Nobel entenia que la patent de la balistita cobria també la cordita i aquest fet l'enfrontà judicialment en varies ocasions amb el govern de la Gran Bretanya entre 1894 i 1895. La cordita, consisteix igualment en nitroglicerina i nitrocel·lulosa, però utilitza una varietat de nitrocel·lulosa amb més continguts de nitrat, la qual no és soluble en barrejes d'èter i alcohol, mentre que Nobel utilitzà una forma menys nitrada, la qual sí és soluble en aquestes substàncies. La qüestió és especialment complexa pel fet que és pràcticament impossible preparar una de les dues formes sense afegir-hi l'altra. No obstant, els tribunals fallaren en contra de Nobel.
[edita] El Premi Nobel
Vegeu: Premi Nobel
Gràcies a la fabricació industrial de dinamita i altres explosius, i a la explotació de pous de petroli a Baku, en la posada en marxa dels quals prengué part activament conjuntament amb els seus germans, amassà una gran fortuna.
El 27 de novembre de 1895 al Club Suec-Noruec de París, Nobel redactà el seu testament, en el qual explicitava la voluntat que l'estat suec establís el Premi Nobel després de la seva mort i que seria concedit sense distinció de nacionalitat a persones que hagin demostrat al llarg de la seva vida excel·lència en algun dels camps premiats.
Nobel morí el 10 de desembre de 1896 a San Remo (Itàlia).
[edita] Enllaços externs
- La pàgina web de la Fundació Nobel (anglès).
- The Nobel Prize Internet Archive (anglès).
