Mohamed al-Baradei
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de la Pau (2005) |
Mohamed al-Baradei (en àrab: محمدالبرادعئ) (Egipte, 17 de juny de 1942), és un diplomàtic egipci i director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (o AIEA), una organització intergovernamental sota l'auspici de les Nacions Unides) junt amb la qual va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 2005.
De vegades hom es refereix a ell amb el nom de Mohammed, o amb el cognom com ElBaradei o el-Baradei.
Taula de continguts |
[edita] Vida personal
Al-Baradei està casat amb l'egípcia Aida Elkachef, amb qui ha tingut dos fills, Laila and Mustafà.
[edita] Estudis i primers càrrecs
Mohamed al-Baradei es va llicenciar en Dret l'any 1962 a la Universitat de El Caire. Es doctorà en dret internacional per la Universitat de Nova York el 1974. Tot just llicenciat, va ocupar un càrrec diplomàtic al Ministeri d'Afers Exteriors d'Egipte; va tenir com a destinacions les seus de les Nacions Unides de Nova York i de Ginebra. L'any 1984 és nomenat assessor jurídic de l'AIEA, fins el 1993, any en què és nomenat director auxiliar de l'oficina de relacions exteriors de dita agència fins el 1997. Posteriorment, fou nomenat Director General, càrrec que ocupa encara l'any 2006.
[edita] Treball pel desarmament
Junt amb Hans Blix, fou l'encarregat per l'Agència i per les Nacions Unides per a certificar el desarmament d'Iraq. Va dirigir l'equip d'inspectors de la ONU que van cercar evidències d'armes de destrucció massiva a Iraq. El 27 de gener de l'any 2003, davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va exposar que havia desmantellat, eliminat o evacuat part de les instal·lacions iraquianes amb capacitat de fabricar armes nuclears. El 7 de març, davant del mateix òrgan, va reafirmar la seva postura i va comunicar que no existia urani a Iraq procedent de Níger, tal i com George W. Bush havia denunciat amb anterioritat. Per això, es va oposar frontalment a que els Estats Units, Gran Bretanya, Espanya i Portugal fessin la declaració de les Açores que va donar lloc a la invasió d'Iraq de 2003. Els motius per a tal consideració era la mancança de proves per a dita intervenció, i per això va sol·licitar un termini de temps major per tal que els inspectors fessin el seu treball. A més, tal com va escriure:
| « | "Hem d'abandonar la idea que no porta enlloc consistent en reprendre moralment alguns països per si tenen armament de destrucció massiva, mentre per uns altres països és moralment acceptable el tenir-ne amb l'excusa de la seguretat" | » |
|
—Saving Ourselves From Self-Destruction, New York Times, febrer 2004 |
||
L'any 2006 continuava ocupant la direcció de la Agència, després d'haver estat escollit dues vegades consecutives. En aquest període s'encarrega del control de la producció d'urani per part d'Iran, país reticent a donar excuses a l'Agència. També s'encarrega de la sortida de Corea del Nord del Tractat de No Proliferació Nuclear, ja que se sospita que té capacitat per a fabricar un nombre indeterminat de bombes atòmiques. En ambdòs casos, Iran i Corea, els Estats Units no el recolcen per a la reelecció; segons una notícia del Washington Post, al-Baradei va patir diverses intercepcions telefòniques mentre treballava en l'afer iranià. Les acusacions de no ser prou sever les argumenten amb l'entrada de nous països al club nuclear des que al-Baradei dirigeix l'AIEA: Índia, Pakistan i Corea del Nord.
[edita] Premi Nobel de la Pau
El 7 d'octubre de 2005 va rebre el Premi Nobel de la Pau junt amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, en reconeixement dels seus esforços per impedir la utilització de l'energia atòmica amb finalitats militars i per assegurar que l'ús de l'energia atòmica pera fins pacífics és portat a terme amb la major seguretat possible. La quantia del premi corresponent a al-Baradei la va destinar a la construcció d'orfenats a El Caire; la part destinada a l'AIEA ha estat destinada a l'eliminació de mines terrestres dels països en desenvolupament.
