George Walker Bush

De Viquipèdia

47è Governador de Texas
George Walker Bush

43è President dels Estats Units
Mandat 20 de gener de 2001 – actualitat
Vice President(s)	Richard Bruce Cheney
Precedit per	Bill Clinton
Mandat 17 de gener de 1995 – 21 de desembre de 2000
Precedit per	Ann Richards
Succeït per	Rick Perry

Naixement	6 de juliol de 1946 New Haven (Connecticut, Estats Units)
Partit polític	Republicà
Parella	Laura Welch Bush
Professió	Home de Negocis
Signatura

George Walker Bush ( pronúncia en anglès (?)), nat el 6 de juliol de 1946, és el 43è. i actual president dels Estats Units, successor de Bill Clinton el 2001. El seu primer mandat acaba el 20 de gener de 2005, i ha estat reelegit per a un segon mandat que acaba el 20 de gener de 2009.

Bush fou el 47è. Governador de Texas des de 1995 fins a 2000. És membre del Partit Republicà, i generalment és considerat conservador.

[edita] Vida i educació

George W. Bush va néixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush; i va créixer a Midland i Houston, Texas. Té quatre germans més joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana més jove, Robin, morta de leucèmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadèmia Philips (Andover) (Setembre de 1961 – Juny de 1964) i a la Universitat de Yale (Setembre de 1964 – Maig de 1968). Està casat amb Laura Welch Bush.

[edita] Política Interior i Internacional

George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de Setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.

George W. Bush amb el Secretari de Defensa, Paul Wolfowitz, posteriorment president del Banc Mundial

Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra Irak, amb aquesta excusa es va apoderar de les fonts de petroli, que era el que ell volia realment. Aquesta política portà a l'invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) al 2002 i la de l'Iraq al 2003. S'inicià una campanya mediàtica per a convèncer la població nord-americana de la vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial laic d'en Saddam Hussein a l'Iraq.

Es va procedir a una retallada de les llibertats individuals (veure Patriot Act) i l'aprovació de messures de vigilància electrònica a tot el món.

Iraq era acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energía Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negava les acusacions de possesió d'armes de destrucció massiva i va demanar sempre més temps per a poder demostrar l'inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou com per a guanyar la votació en el consell de seguretat de l'ONU i va començar a enviar tropes a la zona amb l'intenció d'atacar Iraq fóra de la legalitat internacional mitjançant acords amb països de la polinèsia, ex-repúbliques soviètiques i petits estats centre-americans i del carib. En aquests pactes també va incloure Regne Unit, Espanya i Portugal.

George W. Bush s'adreça a la nació americana des del USS-Lincoln

Entretant, milers de persones en tot el món vàren iniciar campanyes per a la movilització social de tot el món en contra de l'atac ilegítim dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, la manifestació de l'11 de Març del 2003. A Barcelona la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.

Sense suport de les nacions unides, Estats Units va iniciar l'atac a l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar l'invasió el 1 de Maig del 2003. Des d'ençà, les tropes d'ocupació encapçalades per Estats Units han estat objectiu de l'insurgència pro-Saddam i de la islamista. Més de 2000 soldats nord-americans han mort des del final de la guerra i no s'ha trobat ni rastre d'un arma de destrucció massiva. La credibilitat i popularitat del president Bush ha caigut fins als mínims del seu mandat.