Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Llombard - Viquipèdia

Llombard

De Viquipèdia

Per al poble germànic vegeu Longobards

Llombard
Lombard, Lumbaart
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: Suïssa i Itàlia.
Regió: Europa
Parlants: No hi ha dades
Rànquing: No està al rànquing
Classificació genètica: llengua indoeuropea

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occiental
     Occidental
      Gal·loibèrica
       Gal·loromànica
        Gal·loitàlica
         Llombard

estatus oficial
Llengua oficial de: enlloc
Regulat per: Cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 roa
ISO/FDIS 639-3 lmo
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El llombard són dues llengues parlades principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes). El llombard és una llengua romànica occidental emparentada amb el francès, italià, etc. Encara que l'italià és normalment usat com a llenguatge escrit en les àrees de parla llombarda, el llombard és molt diferent de l'italià ja que pertanyen a dues branques diferents de l'arbre de les llengües romàniques.

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. La principal institució d'investigació de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Suïssa).

Les dues llegües llombardas són: l'Ínsubre ([1]) i l'Oròbic.

Taula de continguts

[edita] Altres denominacions

  • Llombard: lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de Milà)
  • Italià: lombardo, lingua lombarda
  • Anglès: Lombard, Lombard language
  • Espanyol: lombardo, lengua lombarda
  • Francès: lombard, langue lombarde

[edita] Parlants

Entre 6 i 7 milions; tots bilingües en italià estàndard o, més ben dit, en italià regional llombard. Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.

[edita] Localització detallada

[edita] Classificació lingüística

indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > llombard

[edita] Normativització

No hi ha un 'llombard' estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milanès té una posició de prestigi indubtable. No existeixen tampoc normes ortogràfiques clarament establertes i sembla que la grafia només és codificada per al milanès. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oròbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni. En 2007 també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S, que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, /\emptyset/ segon els dialectes) per al femení plural.

[edita] Estatus oficial

Cap tipus d'oficialitat a l'Estat italià. Alguns indicis de canvi sembla que es produeixen, d'una manera però molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la província de Brescia (Llombardia) esmenta el tema de les llengües pròpies encara que no se cita enlloc el llombard: "La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le istituzioni e ne favorisce l'apprendimento".

Viquipèdia
Existeix una edició en llombard de la Viquipèdia
  Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e 
aragonès · asturià o lleonès · castellà o espanyol · català · dàlmata (extingida) · francès
francoprovençal · gallec · italià · occità · portuguès · retoromànic · romanès · sard


Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com