Gàl·lia
De Viquipèdia
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
La Gàl·lia (o les Gàl·lies) és el nom llatí donat a una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones d'Holanda i Alemanya a l'oest del Rin. Durant els segles VI al I aC el nom també s'aplicava al nord d'Itàlia. Les illes Britàniques queden fora d'aquesta denominació tot i estar poblades de celtes com la resta.
La paraula gal es refereix habitualment als habitants celtes d'aquesta regió en els temps antics i va ser emprada principalment pels romans que molt rares vegades anomenaven celtes a aquest conjunt de tribus diverses. El gentilici es va conservar a través dels temps solament en l'extensió de terres que avui componen el país de França i encara avui segueix anomenant-se gals als francesos.
Els gals es van estendre per tota Europa en temps dels romans, parlant unes llengües cèltiques que havien divergit en dos grups. A més dels gals de l'actual França, uns altres s'havien establerts en les planes del nord d'Itàlia, en la província que els romans coneixien com Gàl·lia Cisalpina ("Gals a aquest costat dels Alps") i Venetia et Istria. Altres gals havien emigrat creuant els Pirineus fins a la península Ibèrica, on es van barrejar amb ibers indígenes donant lloc als celtibers.
Els gals van ser anomenats walha per les tribus germàniques, un terme genèric per a "estranger" o "foraster". Aquesta paraula germànica va donar origen igualment als termes Gal·les i Valònia.
La part nord d'Itàlia fou la primera conquerida per Roma (segles III i II aC . La resta fou essencialment conquerida per Cèsar (59-52 aC) i incorporada a Roma, quedant posteriorment dividida en diverses províncies.
Vegeu:
- Gàl·lia Cisalpina, nord d'Itàlia
- Gàl·lia Transalpina, la Gàl·lia al oest dels Alps (França, Suissa, Bèlgica, i parts d' Holanda i Germània) inicialment però aplicat nomes al sud-est de França i Suïssa.
- Gàl·lia Transpadana, el nord de la Cisalpina
- Gàl·lia Cispadana, el sud de la Cisalpina
- Gàl·lia Belga, província del nord de la Gàl·lia
- Gàl·lia Narbonense (o Narbonesa), província al sud-est de França, inicialment coneguda com "Provincia"
- Gàl·lia Lugdunense (o Lionesa), província al centre de França abans Gàl·lia Cèltica
- Provença, el seu nom deriva de l'antiga Provincia
- Ligúria, oest de la Cisalpina.
- Aquitània, província al sud-oest de França
