Antàrtida
De Viquipèdia
L'Antàrtida és una massa continental que ocupa el Pol Sud Geogràfic del nostre planeta. Està considerat el sisè continent de la Terra atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord on dessota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i perquè no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants.
Taula de continguts |
[edita] Descripció de la Regió Antàrtica
Vast espai ignorat a l'antiguitat i que els cartògrafs d'aquells temps anomenaren Terra Incognita Australis o, el que és el mateix: terra incògnita del sud. Fa uns 2500 anys els grecs ja parlaven d'ella, especulant sobre la seva existència.
La Regió Antàrtica engloba des dels 60º de latitud sud i conté: l'Oceà Antàrtic, Arxipèlags, Illes i el Continent, el qual té una forma gairebé circular de 4.500 quilòmetres de diàmetre i presenta dues pronunciades entrades que formen una estreta península en forma de "S", projectada sobre l'extrem austral del continent sud-americà.
És el continent més elevat del món amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell mig del mar.
El mont Erebus és un volcà actiu de l'Antàrtida situat a la costa oriental de l'illa Ross. La seva elevació és de 3.794 metres sobre el nivell del mar.
L'espessor promig del gel que cobreix el continent és de 2-500 metres, essent el seu valor màxim registrat de 4.800 metres. Això equival a gairebé 5 quilòmetres de gel sobre l'estructura rocallosa del continent.
[edita] Formació geològica
L'Antàrtida és una massa continental que ocupa el Pol Sud Geogràfic del nostre planeta i que fins fa 160 milions d'anys va estar unida a l'Índia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Sud, formant el supercontinent anomenat Gondwana. Al fragmentar-se Gondwana, els continents es van anar desplaçant ubicant-se en la seva posició actual fins formar-se el que és avui en dia l'Antàrtida. Seguint la teoria de la tectònica de plaques, és fàcil observar que primitivament, el continent americà i l'antàrtic estaven units per la zona, ara disgregada, que conforma la Terra del Foc i el que s'anomena com la Península.
[edita] L'origen del nom Antàrtida
L'Àrtic prové del mot grec "Àrktikos" que significa "Óssa Polar", en referència a la constel·lació de l'hemisferi nord, mentre que "Antàrktikos" significa oposat a l'Óssa Polar, és a dir la constel·lació de l'hemisferi sud on es troba situat aquest continent.
[edita] El clima antàrtic
La temperatura mitjana d'aquesta regió és de -17 graus centígrads, i la més baixa es va registrar a Estació Antàrtica Neozelandesa de Vanda, al juliol de 1993, quan el termòmetre va marcar 89.5 graus sota zero, la menor temperatura registrada a la superfície de la terra.
Aquestes baixes temperatures es deuen no només al seu emplaçament geogràfic del continent en la zona polar, sinó a la seva gran alçada mitjana i la poca radiació solar que rep aquesta regió. A més a més, entre el 80 i el 90% de la radiació que rep l'Antàrtida és reflectida pel gel novament cap a l'espai, evitant l'escalfament de la superfície polar. A l'Antàrtida s'han registrat els vents més forts: ràfegues de 327 km/h el 1972.
[edita] El continent polsanti
Durant l'estiu, el continent antàrtic té una superfície de 14 milions de quilòmetres quadrats però a l'hivern, el mar que el voreja es congela i la seva superfície arriba fins als 30 milions de quilòmetres quadrats (cosa que el converteix en el quart continent en extensió). Aquesta característica que es repeteix anualment amb el canvi d'estacions l'ha fet ésser anomenat el "Continent Polsant".
[edita] Dies i nits
En ple estiu (març), els dies a l'Antàrtida tenen llum gairebé les 24 hores del dia, però en canvi a l'hivern, els dies romanen en una perllongada penombra.
Això és degut a que l'eix de rotació de la Terra està inclinat respecte al Pla de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol.
[edita] Vida a l'Antàrtida
[edita] Flora
Degut a les condicions extremes de la climatologia a l'Antàrtida, existeix poca vegetació i la que hi ha és de formes molt senzilles com algues, molses i líquens.
[edita] Fauna
La fauna és molt escassa al continent propiament però molt abundant a l'oceà que l'envolta. Tan sols el pingüí emperador ha aconseguit adaptar-se a les extremes condicions de temperatures i vents al continent. Les altres espècies com foques, aus i altres tipus de pingüins només ocupen la zona costanera que descobreix el gel a l'estiu, a vegades en forma de grans colònies, de milers d'exemplars, però quan comença l'hivern migren amb el casquet de gel que es forma al congelar-se el mar que voreja el continent.
[edita] El krill
- Vegeu l'article Krill
Entre les espècies que viuen a l'Oceà Antàrtic, destaca el krill, un petit crustaci de 3 centímetres de llarg que és la base de la cadena ecològica Antàrtica' i la font alimentícia de gairebé la resta de les espècies (foques, balenes, aus, pingüins, etc.). L'abundància de krill i la seva possible explotació com a font alimentícia per a la humanitat ha sigut un tema freqüent de controvèrsia a la comunitat científica Antàrtica. Alguns resultats científics indicarien que la gran quantitat d'aquest crustaci és tan gran que podria explotar-se sense posar en perill la fauna Antàrtica, però d'altres n'opinen el contrari.
Un dels programes d'investigació que es realitzen és l'avaluació de l'abundància del krill i la seva fauna associada als voltants de les Illes Shetland del Sud en el marc d'un Programa Internacional d'avaluació a l'Oceà Antàrtic.
[edita] Presència de l'ésser humà a l'Antàrtida
L'Antàrtida és l'únic continent on no existeix pas població humana nadiua. Existeixen dubtes encara per esclarir sobre quins exploradors foren els primers en descobrir part del continent. Les Illes Shetland del Sud foren avistades ja per navegants espanyols al segle XVI però daten els primers registres confirmats a finals del segle XVIII. Els primers homes que visitaren aquest continent a principis del segle XIX foren caçadors de foques i balenes, que restaven el temps necessari per les seves activitats de recol·lecció i després sortien abans de l'hivern polar.
És un continent deshabitat, exceptuant els equips de científics i militars de diversos països que reclamen sectors de les terres antàrtiques, al·legant drets de proximitat geogràfica, de descobriment o d'ocupació continuada.
Avui dia existeixen prop de 100 Estacions Científiques d'uns 20 països al continent, on estan aproximadament 1.000 persones durant l'hivern, duent a terme tasques d'investigació científica. A l'estiu, la població humana es multiplica i arriba probablement fins a 10.000 persones arran de l'obertura de Bases Antàrtiques Estivals. Aquestes darreres Bases, només obren durant els mesos d'estiu (de novembre a març).
Un fenomen actual és el de la gran afluència turística que a bord de vaixells visiten regions antàrtiques. Anualment s'incrementa el nombre de persones que transiten pel continent.
[edita] Bases Antàrtiques Espanyoles
Espanya té actualment dues bases estivals situades a les Illes Shetland del Sud. La primera que es va obrir va ser la Joan Carles I a la península Hurd (davant la Badia Sud) de l'Illa Livingston [62º39'46" latitud sud, 60º23'20" longitud oest]. Oberta el gener de 1988, és gestionada pel Ministerio de Ciencia y Tecnología a través de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC i basa les seves activitats als voltants de la Península Hurd així com l'establiment d'un campament temporal a la Península Bayers. La segona és la Gabriel de Castilla, de gestió per part de l'Exèrcit de Terra, situada a l'illa volcànica de Decepción a la latitud 62º55' sud i longitud 60º37' longitud oest. Actualment s'estan fent acampades temporals al continent per provar la resistència d'equipament i la viabilitat de fer un campament estival.
[edita] Tractat Antàrtic
El Tractat Antàrtic considera dos classes de membres: els consultius o de ple dret (amb veu, vot i veto en la presa de decisions vinculades a l'espai austral) i els membres no consultius, o “adherents”, anomenats també “observadors” (que compten només amb el dret a opinar).
Mitjançant aquest tractat internacional, que data de 1959, els països es comprometen a no extraure minerals (urani, or, carbó, coure, hidrocarburs) durant 50 anys. Actualment, donades les seves difícils condicions, la seva explotació mineral no és rentable.
[edita] Vegeu també
[edita] Muntanyes de l'Antàrtida
- Muntanyes Bowers
- Serralada del Sentinella
- Massís Vinson
- Muntanyes Ellsworth
- Muntanya de Tangra
- Serralada de Bastien
[edita] Enllaços externs
- Base antàrtica espanyola Juan Carlos I
- Base antàrtica espanyola Gabriel de Castilla
- Tractat antàrtic a Wikisource
- COMNAP - Council of Managers of National Antarctic Programs
- Política de Perú sobre l'Antàrtida
- L.L. Ivanov et al, Mapa topogràfic de lilla Livingston i l'illa Greenwich
- Antarctic Place-names Commission of Bulgaria
|
|
