Pingüí emperador
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aptenodytes forsteri Gray, 1844 |
||||||||||||||
El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran de tots els pingüins i només viu a l'Antàrtida. El seu nom científic, forsteri, li va ser donat en 1844 en honor al naturalista alemany Johann Reinhold Forster. Destaquen com a grans nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.
Taula de continguts |
[edita] Hàbitat
El podem trobar per tota l'Antàrtida. Només se'l veu fora de les aigües antàrtiques poques vegades. Alguns exemplars arriben fins a Amèrica del Sud (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i altres illes oceàniques dels mars del Sud.
[edita] Descripció
Normalment viu més de 20 anys, fins hi tot hi ha constància que s'han donat casos que arriben als 40. De mitjana, els adults amiden 1.1 metres d'altura i pesen 30 quilos. A principis de l'any 2000, científics de la Base Antàrtica Marambio de l'Argentina, van localitzar una colònia de 1.70 metres d'altura.
El seu cap i ales són negres, l'abdomen és blanc; el seu bec és llarg, punxegut i lleugerament corb en el seu extrem; les potes són de color gris i plenes de plomes fins a la meitat; presenta tons daurats als costats del coll.
El mascle té un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria.
Les cries estan cobertes per un espès plomatge gris, més llanós i opac que els adults. Aquesta capa és vital en els primers dies.
[edita] Conducta
Principalment s'alimenta de krill, cefalòpodes i peixos petits. Per a trobar menjar, el pingüí emperador pot submergir-se de 150 a 250 metres en l'Oceà Antàrtic, fins i tot es pensa que pot fer submersions de 565 metres. A dins de l'aigua poden contenir la respiració fins a 20 minuts. La seva velocitat nedant és de 6 a 9 km per hora.
Per a combatre el fred, aquests pingüins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan més a l'exterior a poc a poc van endinsant-se al centre del grup, on la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupació, on serveixen de barrera contra el fred i el vent. Fora de la formació les temperatures arriben als 40º sota zero, dintre pot ser tan alta com 20º C.
[edita] Reproducció i cria
Els pingüins emperador recorren 90 km terra endins fins al lloc de cria, que és el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exactament el mateix camí que els seus antecessors per a arribar fins al territori de reproducció. El viatge comença al març o abril, amb les temperatures extremes de 40º sota zero. Una vegada al lloc de cria, busquen parella, realitzant exhibicions, aixecant les ales o inclinant-se. Al maig o juny la femella posarà un ou d'aproximadament 450 grams. Aquest és el moment en el qual la femella passa l'ou curosament amb les potes al mascle, si l'ou toqués uns segons el gel seria mortal per a ell. Una vegada el mascle té l'ou en la seva borsa abdominal, la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar.
Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en les quals s'alternen de l'interior a l'exterior de la formació i viceversa. Així sobreviuen al fred i al vent de fins a 200 km. per hora. La incubació dura de 62 a 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentarà amb una substància que segrega una glàndula de l'esòfag. Després de 2 mesos, ella torna i trobarà a la seva parella distingint la seva cria de la de centenars de pingüins. Regurgitarà el menjar i alimentarà a la cria. És llavors el torn del mascle per a anar de nou a buscar menjar al mar. Després d'unes setmanes tornarà i els dos cuidaran de la criatura.
Una vegada sigui independent, formarà petits grups amb les altres cries imitant el comportament dels adults. Al desembre, ja seran grans i començaran el viatge cap al mar. Fins als 5 anys no es reproduirà. Aquestes aus són monògams, encara que cada any trien una parella diferent.
[edita] Depredadors
Lleopard marí, petrel gegant antàrtic, orca i tauró.
[edita] Preservació
No és una espècie rara. A la terra, les seves colònies sovint estan compostes per centenars de milers d'individus, encara que en el passat van sofrir grans massacres a les mans dels éssers humans, que les han matat pel seu greix i per la seva pell. Per fortuna, la inaccessibilitat de la regió antàrtica ha contribuït a la seva preservació.
