Animal
De Viquipèdia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Subregne Parazoa Subregne Eumetazoa
|
||||||||
Un animal o metazou (Animalia o Metazoa) és un ésser viu que comunament es diferencia perquè està dotat de sensibilitat i moviment voluntari (per oposició a planta o als fongs). Més formalment, un animal (i el regne Animalia) és un ésser orgànic eucariota pluricel·lular i heteròtrof estretament emparentat amb els fongs i les plantes, pertanyents al regne denominat Animalia. L'única manera de classificar-los amb seguretat en aquest grup és mitjançant l'anàlisi genètica ja que és un grup amb característiques molt variades.
Encara que no és en absolut un característica que agrupe tots els animals crida l'atenció el fet que siga el tipus de ser viu que ha desenvolupat millor el moviment i desplaçament corporal.
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per denominar els animals en general.
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.
[edita] Caràcters diferencials
- Nivell cel·lular: eucariotes
- Nutrició: Ingestió
- Metabolisme de l'oxigen: Necessari
- Reproducció i desenvolupament: Sexual, amb gàmetes i zigots (haplo-diploide)
- Tipus de vida: Pluricel·lulars, amb teixits i normalment mòbils
- Estructura i funcions: Teixits cel·lulars molt diferenciats. Sense paret cel·lular. Alguns, amb quitina. Fagocitosi, en inferiors. Ingestió amb fagocitosi ulterior, en superiors.
[edita] Filogènia
El sigüent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos fílums animals. Està basada en Brusca & Brusca (2005);[1] se tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la què es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.
| Animalia |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:
- Protòstoms acelomats
- Protòstoms esquizocelomats
- Protòstoms pseudocelomats
- Deuteròstoms
Les modernes tècniques de suqüenciació de bases de l'ADN junt amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques de los diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
