Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Planta - Viquipèdia

Planta

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Planta (desambiguació)».


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Plantes
Un cirerer (gènere Prunus).
Un cirerer (gènere Prunus).
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Plantae
Divisions
  • Chlorophyta
    • Chlorophyceae
    • Pedinophyceae
    • Prasinophyceae
    • Trebouxiophyceae
    • Ulvophyceae
  • Streptophyta
    • Chlorokybophyceae
    • Klebsormidiophyceae
    • Mesostigmatophyceae
    • Streptophytina
    • Zygnemophyceae

Una planta (Plantae) és un ésser viu (organisme) pluricel·lular autòtrof (productor primari). Obté l'energia mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi.

Taula de continguts

[edita] Història del tàxon

Des de temps d'en Linneu fins ara que el terme Plantae s'ha aplicat a molts clades al llarg de la història, incloent-hi els embriòfits (més restrictiu), els arqueplàstids (més inclusiu) i altres sense valor filogenètic que incloïen tot tipus d'algues i fins tot fongs i bacteris fotosintètics. Per especificar aquest clade es va crear els noms de viridiplantes (Viridiplantae) i clorobionts (Chlorobionta), però no ha quallat i la tendència és d'anomenar plantes a aquest clade i posar altres noms als altres grups o bé directament desestimar-los per parafilètics.

[edita] Evolució dels sistemes de classificació i dels regnes

Haeckel (1894)
Tres regnes
Whittaker (1969)
Cinc regnes
Woese (1977)
Sis regnes
Woese (1990)
Tres dominis
Cavalier-Smith (1998)
Dos imperis
i sis regnes
Animal Animal Animal Eucariota Eucariota Animal
Planta Fong Fong Fong
Planta Planta Planta
Protista Protista Cromista
Protozou Protozou
Monera Arqueobacteri Procariota Arqueobacteri Procariota Bacteri
Eubacteri Eubacteri

.

[edita] Creixement

Podem classificar el creixement vegetal d'acord amb la següent classificació;

  • Anuals: Creixen i es reprodueixen en una temporada de creixement. Pertanyen a aquesta família els cereals, les pastures com ara: blat, mill, sègol, pep-perepep, - ravenissa, fajol, ...
  • Biennals: necessiten dos anys per a completar el seu cicle vital, usualment es reprodueixen al segon any. Per exemple: Bleda, rave, pastanaga, ...
  • Pluriannuals: Viuen més de dos anys, però es reprodueixen una sola vegada, al final de la seva vida. Per exemple, l'atzavara
  • Perennes: Viuen vàries temporades, i una vegada han arribat a la maduresa, es reprodueixen periòdicament. És el cas dels arbres, arbusts, canyes, mates, lianes i moltes herbes. Per exemple: alzina, avet, romaní, melissa, reboll d'olivera, mata.

Les plantes més simples, com les algues tenen vides individuals curtes, però les seves poblacions són generalment estacionals.

Una classificació relacionada és la de les formes vital de Raunkjaer, que classifica les plantes segons on se situen la manera les gemmes persistents durant l'època de l'any més desfavorable (i com es protegeixen).

[edita] Ús de les plantes

L'etnobotànica estudia l'aprofitament humà de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentació directament per als vegetariànes i indirectament per a la resta, ja que molts animals són herbívors. Les verdures, fruites, llegums i hortalisses són aliments d'origen vegetal. El sucre i l'oli, elements bàsics de la cuina, són productes d'origen vegetal.

La fusta d'arbres i arbusts s'usa per construir cases, mobles i estris diversos.

Les flors tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures.

Les plantes remeieres, per altra banda, són els medicaments més usats arreu del món i gran part de la medicina i la farmàcia empren principis vegetals.

[edita] Plantes prehistòriques

[edita] Pàgines que s'hi relacionen


Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Planta
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com