Flor

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Flor (desambiguació)».

Flor d'Anchusa azurea. La flor considerada típica és la flor de les angiospermes.

La flor (o.; del ll. flos, floris, íd.) és l'estructura reproductiva de les plantes amb flors (Divisió Magnoliophyta). Hi ha inserits els órgans de reproducció (estams, pistils) amb altres -el periant- de funció protectora (pètals i sèpals). A la flor es produeixen les llavors, que donaran lloc a la generació següent de la planta. Androceu, gineceu i periant es disposen a l'entorn de l'eix floral. L'extrem superior, sovint eixamplat, d'aquest eix, s'anomena tàlem i, més impròpiament, receptacle.

[edita] Morfologia

Parts de la flor

Taraxacum officinale, amb la seva inflorescència en capítol, o sigui, no és una flor sinó que cada un dels pètals (lígules) que veiem correspon a una flor diferent.

Una flor és un brot o branca de creixement limitat que porta al seu àpex un nombre variable de fulles modificades anomenades antofil·les. L'eix d'aquest brot és generalment molt curt, amb entrenusos molt propers, de manera que sembla que les antofil·les s'insereixen al mateix nivell. la flor que no presenta les peces homòlogues al mateix nivell de l'eix floral, sinó disposades en una línia helicoïdal s'anomena acíclica, i cíclica la que presenta les peces homòlogues als mateixos nivells de l'eix, essent cada nivell un verticil.

A la flor s'hi pot trobar dos tipus bàsics d'antofil·les:

• Estèrils, que formen el periant. Generalment el periant està format per dos tipus de peces:
  • Els sèpals, el conjunt dels quals forma el calze.
  • Els pètals, que formen la corol·la.

Quan entre les fulles estèrils no es pot diferenciar calze i corol·la, s'utilitza el terme perigoni (en comptes de periant) i a les seves peces se les anomena tèpals (per contraposició a sèpals i pètals). Hi ha flors sense peces estèrils, i llavors se'n diuen flors aclamídies.

• Fèrtils, que són els elements essencials de la flor ja que són les fulles portadores d'esporangis i on té lloc la funció reproductora de tota la planta. Poden ser de dos tipus:
  • Estams, el conjunt dels quals forma l'androceu.
  • Carpels, que formen el gineceu.

Les flors s'originen a partir de brots que es troben l'axil·la de les fulles (molt sovint transformades en bràctees). El més habitual és que les flors es presentin agrupades en conjunts més o menys aparents anomenats inflorescències tot i que també les podem trobar separades com a flors solitàries. De vegades és difícil distingir una inflorescència d'una flor. És el cas de la inflorescència del dent de lleó (Taraxacum officinale), que sembla una flor solitària quan, en realitat, es tracta d'una inflorescència en capítol.

[edita] Eix o tàlem floral

Totes aquestes peces es disposen sobre l'eix floral que de vegades s'insereix directament a la tija (flor sèssil) i d'altres ho fa mitjançant un pedicel o peduncle més o menys llarg (flor pedunculada). Sovint a la base del pedicel hi ha la fulleta transformada en una bràctea floral. La disposició de les peces pot ser:

• Acíclica: les peces es troben l'una a continuació de l'altre, amb entrenusos molt curts, i de manera helicoïdal. Aquest tipus de flor és una flor helicoïdal o acíclica, com la de la magnòlia.
• Cíclica, en verticil, de manera que totes les peces d'un mateix tipus surten d'un sol nus. En aquest cas hi ha una flor verticil·lada o cíclica, que poden tenir més d'un verticil de cada tipus de peces florals. L'esquema general, però, consta de quatre verticils, els dos primers corresponents a les peces del periant (calze i corol·la) i el tercer i quart a l'androceu i el gineceu, respectivament.

L'eix floral és allargat i més o menys cònic a les gimnospermes i les angiospermes primitives (com Magnolia), però en el decurs de l'evolució s'ha anat escurçant fins a esdevenir pla o còncau i, en aquest cas, s'anomena receptacle floral. Aquests receptacles còncaus solen soldar-se amb la base del gineceu.

[edita] Simetria

Si es deixa de banda les flors helicoïdals, la major part de les flors cícliques tenen les peces, especialment les del periant, disposades de manera simètrica. Segons la simetria, les flors es classifiquen en:

• Flors actinomorfes (també dites regulars o radiades), amb més de dos plans de simetria. Hi ha molts exemples a la nostra flora, com ara Borago officinalis, Hepatica nobilis, Caltha palustris (a la imatge),...
• Flors dissimètriques amb dos plans de simetria perpendiculars i no equivalents. Un exemple és Hypecoum imberbe [1], però no són gaire freqüents, tot i que la flor de les brassicàcies ho seria si prenem en consideració l'androceu a més del periant.
• Flors zigomorfes, amb un sol pla de simetria, com ara la flor de les lamiàcies i les fabàcies.
• Flors asimètriques, si no tenen cap pla de simetria com, per exemple, Canna indica (la canya d'Índies, utilitzada en jardineria).

Flor actinomorfa (Caltha palustris)

Flor zigomorfa (Lotus corniculatus)

Flor asimètrica (Canna indica)

[edita] Repartició de sexes

La major part de les flors són hermafrodites, és a dir, tenen gineceu i androceu alhora. Això no obstant, també són freqüents les flors unisexuals, que només tenen gineceu (flors femenines) o només androceu (flors masculines). Entre les gimnospermes les flors solen ser unisexuals; en canvi, les flors de les angiospermes són, habitualment, hermafrodites, exceptuant alguns grups en els quals la pol·linització és anemòfila.

Segons la distribució de flors a la planta hi ha:

• Plantes monoiques, amb flors hermafrodites o els dos tipus de flors unisexuals al mateix peu. Exemple: Quercus ilex (alzina), Pinus (pins),...
• Plantes dioiques, amb flors unisexuals a peus separats. Exemple: Salix (salzes).
• Plantes polígames, amb flors hermafrodites i unisexuals al mateix peu. Exemple: Fraxinus (freixe) o Ceratonia siliqua (garrofer).

Plantes monoiques

Plantes dioiques

Plantes polígames

[edita] Representació floral

Simbologia utilitzada a les fórmules florals.

Exemple: * K4 C4 A4+2 G(2)
Diplotaxis erucoides, flor amb:
- Simetria central (actinomorfa)
- Calze amb quatre sèpals lliures
- Corol·la amb quatre pètals lliures
- Sis estams tetradínams
- Gineceu bicarpel·lar súper amb dos carpels soldats

Per representar les característiques fonamentals d'una flor es pot utilitzar:

• La fórmula floral, un conjunt de símbols, lletres i números que expliquen la simetria de la flor, el nombre de peces per verticil, la soldadura de les peces, la posició de l'ovari,... Per a més informació consultar [2]

• El diagrama floral, una projecció de la flor on les peces més externes corresponen als verticils inferiors. S'hi representen el nombre de peces de cada mena, la soldadura i la posició relativa.

Diagrama i fórmula floral de Convolvulus

Convolvulus arvensis.

[edita] Evolució de la flor

Les primeres llavors fòssils (produïdes dins flors) provenen del Devonià, període en el qual les plantes dominants eren els pteridòfits. Els espermatòfits o plantes amb flors provenen d'un grup de pteridòfits que va desaparèixer cap a finals del Devonià.

Les flors es van originar per segregació de les fulles fèrtils, portadores d'esporangis, que es van anar agrupant helicoïdalment a l'extrem de branques curtes. Progressivament aquestes branques i els entrenusos es van anar escurçant i van aparèixer altres modificacions, com ara un periant que embolcallava les fulles fèrtils. La taula següent recull les característiques florals considerades "primitives" envers les considerades "avançades".

[edita] Les flors comestibles

Les flors no són una part important de la nostra dieta, ho són més els fruits, les llavors o les fulles. Això no obstant sí que en consumim les flors o parts de les flors d'algunes plantes. La carxofa, per exemple, és la inflorescència de Cynara scolymus; la coliflor i el bròquil són també inflorescències de Brassica oleracea; les tàperes són poncelles florals de Capparis spinosa i el safrà els estigmes de Crocus sativus. També es mengen a algunes contrades les flors masculines de carbassó (Cucurbita pepo).

D'altres flors es prenen en infusió, com ara la camamilla (Matricaria chamomilla) o la til·la (Tilia platyphyllos).

Més rarament en fem melmelades o caramels, com els de violeta (Viola alba).

[edita] Dites i frases fetes

• Una flor no fa estiu, ni dues primavera
• Una flor no fa maig, ni una gota fa raig
• Bellesa i flors de maig, en un dia me'n vaig
• El primer que cull la flor, se n'emporta l'olor
• A un bon altar no hi calen floreres
• Cor sense amors, jardí sense flors
• Temps de floretes, temps d'amoretes
• La flor al pit, busca marit
• No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors
• Perfums d'espígol i flor de saüc tornen la salut

• Flor de gener no omple el paner
• Pel gener treu flor l'ametller
• Gener florit, abellar ric
• Les gelades de gener fan florir l'ametller
• Gener gelat, fa el maig florit i gemat
• Ni dona desvergonyida, ni planta per març florida
• Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor
• Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i hermós
• La flor més gentil la clavellina d'abril
• Pel gener flors, pel maig dolors
• Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor
• El mes de les flors, el mes dels plors
• Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color
• Abril finit, el cep florit
• Quan l'octubre està florit mor la mosca i el mosquit

• Tirar flors a la tomba (d'algú): Retre homenatge a la seva memòria.
• Néixer amb la flor al cul: Tenir molta sort.

[edita] Referències bibliogràfiques

• FONT I QUER, Pius. Iniciació a la Botànica. 2a edició a cura d'Oriol de Bolòs. Barcelona: Editorial Fontalba, 1979. 262 p. ISBN: 84-85530-08-X.
• HEYWOOD, Vernon H. Las plantas con flores. Barcelona: Editorial Reverté, 1985. 332 p. ISBN: 84-29119205.
• Història Natural dels Països Catalans. Volum 6: Plantes superiors. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p. ISBN: 84-7739-015-0.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Botànica agrícola i forestal Web de botànica elaborada per la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de Catalunya.