Cèl·lula

De Viquipèdia

Cèl·lula vegetal
a. Plasmodesmes
b. Membrana plasmàtica
c. Paret cel·lular
1- Cloroplast: d. Tilacoide; e. Estroma
f. Vacúol
g. Tonoplast
h. Mitocondri
i. Peroxisoma
j. Citoplasma
k. Vesícules membranoses
l. Reticle endoplasmàtic rugós
3- Nucli: m. Porus nuclear; n. Embolcall nuclear; o. Nuclèol
p. Ribosomes
q. Reticle endoplasmàtic llis
r. Vesícules de Golgi
s. Aparell de Golgi
t. Filaments de citoesquelet

Cèl·lula animal (text en anglès)

La cèl·lula és la unitat biològica mínima amb metabolisme propi (els virus, prions, etc. no tenen metabolisme propi, sinó que aprofiten el metabolisme de les cèl·lules que parasiten).

Les cèl·lules estan envoltades d'una membrana fosfolipídica, tenen material genètic (àcids nucleics) i poden tenir diversos orgànuls.

Als organismes se'ls defineix com a unicel·lulars o com a pluricel·lulars, depenent de si estan formats per una o vàries cèl·lules.

Es divideixen en dos tipus, depenent de si tenen o no un nucli cel·lular:

Cèl·lula procariota
Cèl·lula eucariota

[edita] Cèl·lula procariota

No tenen nucli (membrana nuclear). L'ADN es troba escampat pel citoplasma.
Són més petites que les eucariotes (en general entre 1 i 5 μm).
Són més simples
No formen teixits especialitzats.
Els únics orgànuls que tenen són els ribosomes (fabriquen proteïnes), i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi) les fan uns plecs de la membrana anomenats mesosomes.
Tenen un únic cromosoma anul·lar o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla.
Tenen paret bacteriana, composta per peptidoglicans, de naturalesa força diferent a les parets cel·lulars dels eucariotes.

La paret bacteriana dóna forma a aquestes cèl·lules:

Bacils: forma de bastó.
Cocs: forma esfèrica.
Espirils: forma de tirabuixó.
Vibrions: forma de coma.

[edita] Cèl·lula eucariota

La seva estructura és:

[edita] Membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica és l'estructura més externa de la cèl·lula. Transporta les substàncies que entren i surten de la cèl·lula. Les cèl·lules vegetals i els fongs tenen, a més, una paret cel·lular rígida que envolta la cèl·lula per fora de la membrana plasmàtica i que té les funcions de protecció i de sosteniment. En el cas dels vegetals està formada per cel·lulosa i en els fongs per quitina. En el cas de les cèl·lules animals no tenen mai paret cel·lular, però poden presentar matrius extracel·lulars, que també són membranes de secreció, com ara les que presenten les cèl·lules òssies a base de calci i proteïnes (en funció de si la matriu és permeable o no, serà necessari o no que les cèl·lules estiguin en contacte per poder-se passar substàncies entre elles).

[edita] Citoplasma

El citoplasma és l'espai entre la membrana i el nucli. Està format per un líquid gelatinós format per aigua i proteïnes denominat citosol. Submergits en el citosol estan els orgànuls cel·lulars, que són les estructures que té la cèl·lula per realitzar les funcions vitals. N’hi ha de diferents tipus:

Ribosomes: estructures petites, els podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós. No estan limitats per membrana. Funció: síntesi de proteïnes.
Reticle endoplasmàtic: Cavitats aplanades, tenen la mateixa estructura que la membrana cel·lular; es troben unides al nucli. Funció: intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, emmagatzemar i transportar certes substàncies d'un punt a un altre de la cèl·lula. Pot presentar dos aspectes:
- Reticle endoplasmàtic rugós: la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes.
- Reticle endoplasmàtic llis : és lliure de ribosomes.
Aparell de Golgi: Cavitats planes formades per membranes. Aquestes cavitats planes estan disposades unes sobre les altres. Al voltant hi ha vesícules que s'han desprès de l'aparell de Golgi. Funció: emmagatzemar i transportar substàncies cap a l'exterior de la cèl·lula.
Lisosomes: petites vesícules que contenen substàncies (enzims digestius) que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint
Vacúols: cavitats envoltades per una membrana. Contenen aigua i substàncies de reserva. Funció: emmagatzemar substàncies de reserva. A les animals els vacúols són petits i poc nombrosos. La cèl·lula vegetal jove té molts vacúols petits que augmenten de mida i es fusionen mentre aquella creix, fins a formar-se'n un de sol que ocupa un gran part del volum cel·lular.
Mitocondris: Tenen forma allargada i arrodonida. Estan envoltades per una doble membrana:
- - L'exterior és llisa
  - La interior té uns plecs anomenats crestes. On es fa la reacció de respiració.

Funció. Realitzen la respiració cel·lular

Cloroplasts: estructures de forma ovalada, exclusius de les cèl·lules vegetals. Té dues membranes: externa (llisa), i interna (làmines horitzontals on es forma la clorofil·la. Funció: dur a terme fotosíntesi.
Centrosoma: orgànul exclusiu de les cèl·lules animals. Està format per dos cilindres (centríols) disposats en paral·lel envoltats per microtúbuls disposats radialment que, en conjunt, formen l'àster. Funció: intervé en la divisió cel·lular repartint equitativament els cromosomes; del centrosoma deriven totes les estructures constituïdes per microtúbuls (cilis, flagels, fus acromàtic i citoesquelet).

[edita] Nucli

Conté els cromosomes, que porten la informació genètica. Els cromosomes són els orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l'herència biològica (ADN). El nombre de cromosomes és el mateix en tots els individus d'una espècie. Els homes i les dones tenim 23 parelles de cromosomes.

Funció:

Dirigeix i provoca tota l'activitat bioquímica que s'esdevé en el citoplasma i en els orgànuls cel·lulars.
Conté els factors hereditaris que determinen l'estructura i funcionament de cada cèl·lula i de la globalitat de l'ésser viu, i també marquen el complex procés de divisió cel·lular (mitosi).

[edita] Història

La idea de la cèl·lula està emparentada amb els àtoms de Demòcrit però no va ser descoberta fins el 1632, quan Anton van Leeuwenhoek va observar les de la seva pròpia boca amb un miscroscopi construït per ell mateix. El 1839 Theodor Schwann i Schleiden van afirmar que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i, posteriorment, que provenien d'altres per divisió. El 1953 va ser descobert l'ADN.