Demòcrit

De Viquipèdia

Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος), (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof pre-socràtic grec, mestre de Nausífanes, que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Apol·lodor d'Artemita diu que va néixer vers el 460 aC però Tràsil de Rodes el fa nascut uns deu anys després. El mateix Democrit en una carta s'anomenà 40 anys més jove que Anaxàgores. Era fill d'Hegesistrat o de Damasió o d'Atenocrit (tots aquestos nom es donen al pare segons els autors) que era un home molt ric que va rebre a casa seva a Xerxes I de Pèrsia quan va passar per Abdera.

Taula de continguts 1 El viatger 2 Els àtoms i el buit 3 L'existència d'altres móns 4 L'ànima i les sensacions 5 L'ètica 6 Mort de Demòcrit 7 Enllaços externs

[edita] El viatger

Mort el pare va rebre una gran fortuna i es va dedicar a viatjar per satisfer la seva set de coneixements. Va estar per tot Àsia, per l'Índia i Etiòpia; va escriure sobre Babilònia i Meroe i va visitar segurament Egipte on Diodor de Sicília diu que va viure per uns 5 anys. Ell mateix deia que cap contemporani havia visitat tants països i fet tants viatges, i esmenta als matemàtics egipcis (ἀρπεδόναπ-ται).

Va tornar a Grècia ple de coneixements però encara es va dedicar a visitar Grècia. En els seus estudis filosòfics Leucip, el fundador de la teoria atomicista, va tenir sobre ell força influencia. A Anaxàgores l'alaba en diversos passatges.

[edita] Els àtoms i el buit

Demòcrit pensava que si una cosa existeix llavors ha de ser eterna perquè, tal com deia Parmènides, «res ve de res». No obstant, també era perfectament conscient que les coses que formen el món al nostre voltant estan en constant canvi i transformació. Com resoldre aquesta paradoxa?

Per explicar el canvi que veiem al nostre voltant a partir d'una cosa immutable, Demòcrit va postular que existien uns elements bàsics que va anomenar «àtoms» (que significa indivisible). Aquests atomos són eterns però es poden combinar de diverses formes per representar el canvi. Demòcrit argumentava que els àtoms tenien només unes poques propietats: mida, forma i massa. La resta de propietats que nosaltres percebem com, per exemple, el color i el gust, no són mes que complexes interaccions entre els àtoms del nostre cos i els àtoms de la cosa que estem examinant. A més, pensava que les propietats reals dels àtoms determinaven les propietats aparents de la matèria que formaven. Per exemple, una cosa agre és feta d'àtoms punxeguts mentre que una cosa dolça és feta de àtoms rodons. O també, algunes coses són sòlides perquè els seus àtoms tenen ganxos que els uneixen fortament entre sí, d'altres són pastoses perquè estan fetes de àtoms petits que llisquen quan es toquen. En paraules de Demòcrit:

«Per convenció dolç, per convenció amarg, per convenció calent, per convenció fred, per convenció color: però, en realitat, àtoms i buit.»

Segons Aristòtil, la teoria de l'atomisme de Demòcrit va ser una reacció a les teories de Parmènides que negaven l'existència del moviment, el canvi i el buit. Parmènides pensava que el buit equivalia a «res». A més, també pensava que el moviment era impossible ja que perquè una cosa es mogui s'ha de moure en el buit i, si el buit no existeix, res no s'hi pot moure.

Demòcrit no estava gens d'acord amb Parmènides i va ser el primer pensador de la història en defensar l'existència del buit. A més de defensar també l'existència del moviment gràcies a la seva teoria de l'atomisme explicada abans.

[edita] L'existència d'altres móns

Demòcrit també va ser el primer que es va adonar que el que nosaltres veiem com la Via Làctia és la llum de moltíssimes estrelles distants. Això el va portar a proposar que l'Univers conté molts móns, alguns d'ells habitats:

«En alguns móns no hi ha Sol ni Lluna, en altres són més grans que en el nostre, i en altres més nombrosos. En alguns llocs hi ha més móns, en altres menys (...); en alguns llocs estan naixent, en altres morint. Hi ha alguns móns on no hi ha criatures vives ni plantes ni aigua»

La major part dels seus escrits no ens han arribat, destruïts durant l'Edat Mitjana. Però coneixem algunes de les seves obres a través de les cites d'altres autors. Sabem que va escriure sobre física i matemàtiques: Dels Nombres, De la Geometria, De les Tangents, Dels Mapes i Dels Irracionals.

Demòcrit és anomenat «el filòsof que riu» amb motiu del seu caràcter alegre i per contra d'Heràclit: «el filòsof que plora».

[edita] L'ànima i les sensacions

Per Demòcrit, l'home és un món en miniatura i per tant la seva ànima s'assembla a aquests àtoms que comformen l'Univers. Així doncs, l'ànima, com a principi de moviment, es fa present en aquesta «frontera del fet de viure». Una frontera mòbil que expressa el ritme de l'existència. Amb aquesta imatge, Demòcrit recupera el sentit primitiu de l'ànima com a alè, com a vida que s'identifica, en cada exhalació, amb el cosmos. En aquesta frontera es produeixen les sensacions.

[edita] L'ètica

La major part dels seus escrits que s'han conservat parlen del comportament humà. A més, la bellesa, la justícia, l'amistat i la política són temes que sorgeixen, entre altres, en aquesta recerca d'una ètica de la raó de la solidaritat. Algunes de les seves frases més conegudes són:

• Preferiria descobrir una sola causa que esdevenir rei de Pèrsia.
• La pàtria d'una ànima bona és el món sencer.
• L'amor és just i serè quan aspira a la bellesa.
• Per qui no té amics, viure no val la pena.
• Ningú no estima qui no estima ningú.
• És preferible la pobresa en una democràcia que el benestar dels poderosos, així com és preferible la llibertat que l'esclavatge.

[edita] Mort de Demòcrit

Tota la seva vida va viure amb humilitat., tot i la seva riquesa, i fou molt estimat dels seus conciutadans que el van honorar amb estàtues de bronze i el van representar en monedes. Va morir molt vell (alguns diuen que tenia 109 anys) vers el 357 aC º

El seu coneixement que incloïa ciències, matemàtiques, mecànica, gramàtica, musica i filosofia es va traduir en nombrosos llibres dels que dona una llista Diògenes Laerci.

Cap de les seves obres s'ha conservat i n'hi havia de ètica, filosofia, ciències naturals, matemàtiques, astronomia, musica, poesia, ritme, sobre Homer, lingüística, gramàtica, medicina, agricultura, pintura, mitologia, historia i mecànica (Vitruvi li atribueix alguns invents). Sembla que també tenia coneixements de perspectiva però els dos llibres de tàctica que li son atribuïts per Fabricus (Τακτικὸν καὶ Ὁπλομαχικόν) corresponen en realitat a Damòcrit

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demòcrit

• Vegeu també: Damòcrit de Sició