Animalia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Animal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Dins lo sens orari : Loligo vulgaris, Chrysaora quinquecirrha, Aphthona flava, Eunereis longissima, e Panthera tigris representant la diversitat animala |
|||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animalia | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Sosrègne Parazoa
Sosrègne Eumetazoa
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
.svg/20px-AlphaHelixSection_(blue).svg.png){kind=small}
Un animal es un èsser viu que comunament se destria per lo fach d'èstre dotat de sensibilitat e de movement volontari (per oposicion a la planta o als campairòls). Mai formalament, un animal (e lo règne animalia) es un èsser organic eucariòta pluricellular e eteròtrof estretament aparentat amb los campairòls e las plantas, qu'apertenon al règne denomenat animalia. L'unica manièra de los classificar amb seguretat dins aqueste grop es de far l'analisi genetica perque es un grop amb de características fòrça variadas.
Encara que siá pas cap una caracteristica qu'agrope totes los animals, es lo sol tipe d'èsser viu qu'aja desvolopat lo movement e lo desplaçament corporal.
Dins lo lengatge corrent, s'utiliza animal per se referir a totes los animals, exceptat los umans ; mas cal pas doblidar que d'un punt de vista scientific, l'èsser uman es una espècia del règne animalia. La causa es que s'assumís, que l'òme es l'unic animal racional, o dotat de rason.
Somari |
[Modificar] Caractèrs diferencials
- Nivèl cellular: eucariòtas
- Nutricion: Ingestion
- Metabolisme de l'oxigèn : Necessari
- Reproduccion e desenvolopament: Sexual, amb gametas e zigòts (haplo-diploide)
- Tipe de vida: Pluricellulars, amb teissuts e normalament mobils
- Estructura e foncions: Teissuts cellulars fòrça diferenciats. Sens paret cellulara. Qualques uns, amb quitina. Fagocitòsi, en inferiors. Ingestion amb fagocitòsi ulteriora, en superiors.
[Modificar] vejatz tanben
- Dreits animals
- Zoologia
