Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Balena - Viquipèdia

Balena

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Balenes
Registre fòssil: Eocè - Actualitat
Balena geperuda
Balena geperuda
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Mysticeti
Cope, 1891
Famílies

Balaenidae
Balaenopteridae
Eschrichtiidae
Neobalaenidae

Una balena és qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes).

Segons la definició anterior les balenes pertanyen als gènere Balaena (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa “balena blava” és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l’animal més gran que mai hagi existit. Amb la paraula balena també es designa correntment a tots els grans cetacis, aleshores inclou els odontocets (Odontoceti, cetacis amb dents) com el catxalot, l'orca o la beluga.

[edita] Biologia

La seva característica distintiva principal és la presència de “barbes” que són formacions còrnies gingivals fetes de queratina que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior i filtren l’aliment que està composat de plàncton i petits crustacis: copèpodes, pteròpodes i krill.

Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins una hora sota l’aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen vapor d'aigua acompanyat sovint de mucositats. La gestació dura uns 12 mesos i normalment pareixen un únic balenó, que alimenten amb una llet especialment nutritiva. La seva esperança de vida és d'uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides on s’aparellen i reprodueixen. Són cosmopolites i també es troben al Mediterrani.

[edita] Explotació comercial

La caça de la balena començà al segle XI en el golf de Biscaia per pescadors bascos i fins el segle XIX es limità a la "balena franca" ("right whale" en anglès) dita així per la facilitat amb què es capturava, ja que els seus moviments són lents i en tenir molt de greix surava un cop morta i podien ser arrossegades fàcilment. La millora tecnològica en les embarcacions i l’invent, el 1877, de l’arpó explosiu va portar a una caça excessiva que va portar moltes espècies de cetacis a la vora de l’extinció. El 1949 fou creada la "Comissió Balenera Internacional" que intentà limitar les captures i des de 1985 va establir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix Japó i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espècies que consideren que no estan en perill d’extinció. Dels productes que s’aprofiten de la balena, especialment l’oli, n’hi ha ara substituts sintètics.

Balaena mysticeti.
Balaena mysticeti.

Amb la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turisme d'avistament de cetacis especialment en llocs de concentració d’aquests animals com la Patagònia.


Aquest article sobre euteris és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com