Beluga
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Delphinapterus leucas Pallas, 1776 |
||||||||||||||
 Distribució mundial de la beluga
|
||||||||||||||
La balena beluga (Delphinapterus leucas), també coneguda com a beluga blanca, és un cetaci que habita en zones àrtiques i subàrtiques. Aquest mamífer marí és conegut simplement com beluga, el seu nom deriva del rus "bielukha", que significa blanc.
La beluga fou descrita per primer cop per Peter Simon Pallas el 1776. Fòssils trobats a la península de la Baixa Califòrnia indiquen que durant el Miocè Denebola brachycephala un avantpassat primigeni d'aquesta espècie hi habità; cosa que indica que aquesta família alguna vegada va viure en aigües menys fredes.
Taula de continguts |
[edita] Anatomia
Posseeixen aletes pectorals petites, curtes i amb forma de paleta, igualment que els dofins pertanyents a la mateixa família, el seu cap conté un òrgan esfèric denominat meló, ple d'una substància lipídica, que l'empra per detectar les seves preses per mitjà de l'ecolocalització: emissió d'esclafits que reboten en els objectes i li tornen en forma d'eco.
El musell amb forma de bec, és curt i amb els llavis molt mòbils. La seva boca pot arribar a allotjar fins a quaranta dents: de vuit a onze dents a cada costat de la mandíbula inferior i mandíbula superior.
El seu coll és flexible gràcies a les vèrtebres cervicals tot permetent un gran ventall de moviments.
L'aleta caudal és gran i té una osca central que separa ambdós lòbuls.
Aquesta balena medeix al voltant de cinc metres i pot arribar malgrat 1 a 1,5 tones, generalment els mascles són més robustos que les femelles. Generalment les femelles comencen a reproduir-se als set anys i crien un cop cada tres anys. Els mascles arriben a la maduresa sexual als vuit.
[edita] Alimentació
S'alimenta principalment de crustacis i peixos. «Poden desallotjar preses del fons gràcies a la seva capacitat de succió i d'emetre forts dolls d'aigua. Són consumidors oportunistes. S'alimenten d'una gran varietat de peixos (bacallà, salmó...), mol·luscs, altres invertebrats inferiors i plàncton. Localitzen les preses pel sistema d'ecolocalització i en menor mesura amb la vista». [1]
[edita] Hàbitat
Passen gran part del temps a la superfície o en aigües someres. Són animals molt sociables que utilitzen el so per estar en contacte amb els seus congèneres, produint sorolls molt variats, com ara xerrics, refilets i espetecs, cosa que motiva que se l'anomeni com a "canaris de la mar" a l'Àrtic.
La beluga podem trobar-la a les regions àrtiques encara que podem arribar a trobar-les fins les costes de l'estat de Nova Jersei, als Estats Units, o indrets com ara el riu Rin a Europa.
Les belugues formen part de la dieta del poble Inuit.
[edita] Situació actual de l'espècie
«El Golf de Sant Llorenç és un petit ecosistema, on es troba la única població meridional de belugues, i està en perill. Dels 5000 individus que hi vivien a començament del s.XX només en resten uns 650. Aquesta minva és resultat, primerament de la caça, i actualment a causa de la contaminació, que els provoca càncer en un percentatge desconegut en qualsevol altre animal salvatge: un 27%» [2]
[edita] Referències
- ↑ SIMON, Cristina (2006): "Quan les belugues perden el somriure", pp. 47-51, Revista El Temps, núm.1.137 del 4 d'abril del 2006.
- ↑ SIMON, Cristina (2006): "Quan les belugues perden el somriure", pp. 47-51, Revista El Temps, núm.1.137 del 4 d'abril del 2006.
 |
Aquest article sobre euteris és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
