Edward Drinker Cope
De Viquipèdia
Edward Drinker Cope (28 de juliol, 1840-12 d’abril, 1897) fou un paleontòleg i anatomista comparatiu estatunidenc.
Cope va nèixer a Filadèlfia. De ben petit s'interessà per la història natural, i l'any 1859 publicà un assaig sobre el Salamandridae a l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia. Per aquesta època estava afiliat al Club del Megateri a l'Institució Smithsoniana, a Washington, D.C.. Format parcialment a l'Universitat de Pensilvania, després de continuar els seus estudis a Europa fou escollit com a curador de la mencionada Acadèmia l'any 1865, posició que mantingué fins a l'any 1873. Entre 1864 i 1867 exercí de professor de ciències naturals al Colegi Haveford. L'any 1889 fou designat professor de geologia i paleontologia per la Universitat de Pensilvània.
L'any 1858 començà la competència amb Othniel C. Marsh per a trobar més fòssils de dinosaures en l'anomenada "Guerra dels Ossos", en la que els dos descobriren diverses espècies. Tot i sortir-ne derrotat, Cope es va fer cèlebre pel paper que va desenvolupar pel que fa al descobriment dels dinosaures més famosos, com el Triceratops, le Diplodocus i l'Stegosaurus i va estar al front de la majoria de troballes cèlebres, com les del Dimetrodon (que no és un dinosaure), el Camarasaurus, el Coelophysis i el Monoclonius. Entre 1871 i 1877, Cope explorà els estrats cretàcics a l'estat de Kansas i terciaris a Wyoming i Colorado. Morí a Filadèlfia l'any 1897.
