Maltès
De Viquipèdia
|
'Malti' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Malta, Canadà, Austràlia, Estats Units |
| Regió: | Mediterrània |
| Parlants: | 330.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengua afroasiàtica Llengua semítica Central Sud-Central Maltès |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Malta i Unió Europea |
| Regulat per: | cap institució |
|
|
|
| ISO 639-1 | mt |
| ISO 639-2 | mlt |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | mlt |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El maltès és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea. Deriva de l'àrab i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'italià (especialment del sicilià) i de l'anglès. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'alfabet llatí.
És oficial a Malta des del 1936, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 330.000 parlants de maltès avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a Austràlia i Canadà que encara empren aquesta llengua.
[edita] Gramàtica
Tot i estar influenciada per les llengües romàniques, la gramàtica maltesa continua sent principalment semítica. Els adjectius van darrere el nom, no hi ha adverbis nadius formats separadament, i l'ordre de les paraules és força flexible. Igual que en àrab i en hebreu, tant el nom com l'adjectiu que el complementa (quan tenen un orígen semític) prenen l'article definit (per exemple L-Art l-Imqaddsa, literalment "La Terra la Santa = Terra Santa", compareu amb l'àrab Alardh-ulmuqaddasa). Aquesta regla no afecta els noms i adjectius d'origen romànic.
Els noms tenen forma plural i també dual (un tret rar entre les llengües europees modernes, només compartit per l'islandès, l'eslovè i el sòrab). Els verbs conserven el patró semític triliteral, en el qual la conjugació es fa amb prefixos, infixos i sufixos (per exemple ktibna, àrab katabna, hebreu katavnu, "vam escriure"). Hi ha dos temps verbals: present i pretèrit.
Un tret inusual del sistema verbal maltès és que incorpora verbs d'origen romànic i hi afegeix els prefixos i sufixos aràbics per conjugar-los (per exemple iddec˙idejna < (i)ddec˙ieda ("decidir") + -ejna (marca de "vàrem"). L'àrab rarament ho fa això, tret d'alguns dialectes com el tunisià.
La gramàtica maltesa generalment mostra dos comportaments: segons el model semític i segons el model romànic, i fa l'efecte que hi coexisteixen dues gramàtiques.
El model romànic és en general més simple. Les paraules d'origen romànic se solen pluralitzar de dues maneres: afegint-hi -i o -jiet (p.ex. lingwa > lingwi "llengües"; arti > artijiet "arts"). Els plurals semítics, per contra, són molt més complicats; si són regulars es marquen amb -iet/-ijiet (compareu amb l'àrab -at o l'hebreu -ot) o amb -in (compareu amb l'àrab -iin o l'hebreu -im). En el cas dels irregulars, entren a la categoria de pluralis fractus, a la qual una paraula és pluralitzada per canvis vocàlics interns: ktieb > kobta "llibres", rag˙el > irg˙iel "homes". Això està molt refinat a l'àrab i també ho mostra l'hebreu (sefer > sfarim "llibres").
[edita] Vocabulari
El vocabulari maltès és una barreja d'arrels àrabs i paraules de l'italià sicilià (més que del toscà). En aquest aspecte s'assembla a l'anglès en els seus orígens (barreja de germànic i romànic) i al persa (barreja d'indoiranià i àrab).
Normalment les paraules que expessen idees i conceptes bàsics són d'origen àrab, mentre que les paraules més "adquirides" que tenen a veure amb idees i objectes nous, govern, llei, educació, art, literatura, i aprenentatge en general, deriven del sicilià. Així, paraules com rag˙el "home", mara "dona", tifel "nen", dar "casa", xemx "sol", vénen de l'àrab (compareu amb rajul, almar'ah, tifl, dar, xams), mentre que paraules com ara skola "escola", gvern "govern", repubblika "república", re "rei", natura "natura", pulizija "policia", c˙entru "centre", teatru "teatre", differenza "diferència", deriven del sicilià. S'estima que un 50 per cent del lèxic és semític, mentre que la resta és romànic.
Les paraules romàniques normalment reflecteixen la pronunciació siciliana, no la toscana. Així, la o final esdevé u (per exemple teatru, i no teatro com en toscà). De la mateixa manera, la e final esdevé i (com a arti "art", fidi "fe", lokali "local"; compareu-ho amb el toscà arte, fede, locale).
Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com ara strajk (de "strike"), daljali (de "dial"); o no transliterats, com ara union, leave i bonus.
