Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Itália - Güiquipeya

Itália

Dendi Güiquipeya

República Italiana
Bandera d'Itália Escudu d'Itália
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Libertà, Uguaglianza, Umanità (italianu; «Libertá, iguardá, umanidá»)
Asihamientu d'Itália
Lengua oficial Italianu
Capital Roma
Presidenti Giorgio Napolitano
Primel Menistru Romano Prodi
Longol
 - Total
 - % augua
Posición 69ª
301.270 km²
2,04%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 22º
59.093.092
195 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 8ª
1.790.895 millonis e US$
30.732 US$
Moeda Euru (€, EUR)2
Zona orária
 en veranu
CET (UTC+1)3
CEST (UTC+2)3
Innu Canto degli Italiani
Domeñu Internet .it
Código telefónico +39
Miembru e: UE, ONU, OTAN, OCDE, OSCE

La República Italiana o namás que Itália, es un pais d'Uropa 'el sul, que forma parti dela Unión Uropea (UE).

El su territóriu es prencipalmenti una peninsula alargá i dos grandis ilas en el mar Mediterráneu: Sicília y Cerdeña. Por el norti está arrodeá polos Alpes. Linda con Fráncia, Suiça, Áustria i Eslovénia. Los estaus independientis e San Marinu i Cidá 'el Vaticano son enclavaus por dentru 'el su territóriu.

Continius

[eital] Heografia

Dolomitas
Dolomitas

El relievi apresenta cuatru grandis unidadis rehionalis: al Norti, un sectol continental dominau por los Alpes; a los sus pies, la llanura 'el Po; al Sul un sectol peninsular articulau por los Apeninus; i finalmenti las tierras insulares.

El sistema alpinu estiendi por territóriu italianu la cuasi totalidá de la su vertienti meridional. Neste gran conhuntu montañosu destacan las formacionis calcáreas delos Dolomitas. Argunus pasos e montaña facilitan la comunicación colas rehionis vecinas.

Al Sul delos Alpes, entri éstos i los Apeninos, s'extiendi la llanura 'el Po que realmenti es una fosa tectónica rellená por los depósitus sedimentárius aportaus por los rriuss que desciendin delos Apeninus i, especialmenti, delos Alpes, i qu'avenan la llanura que s'abri al mar Adriáticu por el litoral NE d'Italia. Las restantis llanuras italianas, manqui numerosas, son d'escasa estensión, i localizan-se preferentementi nel litoral tirrénicu, formás por importantis rius comu el Arno o el Tíber, o por llanuras costeras. La cadena delos Apeninos constituyi l'espinaçu dela península italiana, i nella distinguin-se tres sectoris: los Apeninos septentrionalis, los Apeninos centralis, tamién denominaus Abruzos, que constituyin el techu dela cadena (Gran Sasso, 2.914 m), i apresentan hormacionis cársticas; por últimu, los Apeninos meridionalis, que tienen el su punto culminanti nel monti Pollino (2.271 m). A dambas vertientis dela cadena s'extiendin hormaciones e colinas, denominás Subapeninos o Antiapeninos, destacandu las del rebordi Oesti, ondi s'elevan argunus volcanis (Vesubio, monte Amiata, Campos Flégreos).

Nel extremo Sul dela península Itálica, l'ila e Sicilia es considerá una prolongación delos Apeninos , destacandu el monti Etna, que con los sus 3.345 m e alt. es el volcán activu más altu d'Uropa. La isla de Cerdeña es asimesmu montañosa, nostanti cabi destacal la fosa tectónica e Campidano, entri Oristano i Cagliari.

[eital] Clima

Lagu Garda nel veranu
Lagu Garda nel veranu

La climatologia italiana, tieni carácter mediterraneo, peru apresenta notablis variacionis rehionalis. En primel lugal, por efetu dela su considerabli estensión en latitud enontramus meyas anualis en Milán e 23 °C en huliu i 1,5 °C en heneru, portantu qu'en Palermu, dichas medias son de 26,2 i 11 °C. Tamién, debiu a las condicionis orográficas: los Alpes, qu'actúan de barrera poranti los vientus 'el Norti, rehistran las mayoris precipitacionis (3.000 a 3.800 mm anualis); los Apeninos, por el su lau, establecin una clara distinción entri sus dos veltientis: la tirrénica, que quea espuesta a las corrientis úmeas 'el Oesti, i la vertienti adriática, a sotaventu e dichas influencias (menus e 500 mm anualis en Apulia).

[eital] Organiçación admenistrativa

Italia s'encuentra dividia en 20 rehiones admenistrativas, dividias en provincias i éstas a la su vezi en municipius o comunas. Destas, 5 (Valle de Aosta, Friuli-Venecia Julia, Sicilia, Cerdeña y Trentino-Alto Adigio) tienin un estatus especial en razón dela su natureza heográfica, cultural o social. Las demás se sometin a un estatutu común d'administración.

[eital] Economia

Anfitiatru Flaviu, en Roma
Anfitiatru Flaviu, en Roma

Itália es, por descontau, unu delos paisis mas industrializaus 'el mundu, enclusu siendu qu'el sul es mas pobri qu'el norti i non ai un gran desarrollu dela actividá.

L'actividá industrial a siu el motol 'el desarrollu italianu, i ogañu es el ehi dela su economia. Por contra, las actividadis agrícolas an esperimentau una considerabli tesera, tantu ena ocupación e la puebración activa (7,3 %), comu ena su participación nel PIB (3,7 %). La producción agrícola non surti la demanda alimentária dela puebración, i es especialmenti escasa ena rama ganaera: bovinu, porcinu. L'agricultura se halla más extendia, con cultivus e cerealis (trigu, arró -primera productora uropea-, maí), leguminosas, plantas industrialis (remolacha açucarera), chucherias (pimentuss, berenhenas, tomatis i cebolas) i floris.

[eital] Idioma

EL italianu es una luenga romanci. Desisti un gran númeru e dialetus italu-romanus. Se chasca mas que ná en Itália, ondi es la lengua nacional, peru tamién en dos cantonis del sul de Suiça ondi es de la mesma manera reconociu cumu luenga oficial.

[eital] Cultura

Image:Sanzio 01.jpg
L'escuela d'Atenas, e Rafael Sanzio
La basilica  e San Marcus
La basilica e San Marcus


Italia es conocida por el su arti, cultura i numerosísimus monumentus, entri tos ellus la torri e Pisa i el Coliseu romanu; asín comu por la su gastronomia (pratus italianus famosus son la pitsa i la pasta), su vinu, su horma e vida, su pintura, su diseñu, cini, tiatru, literatura yi música, en particulal l'ópera.

El periodu 'el Renacimientu uropeu escomenzó en Italia duranti los sigrus XIV i XV.


[eital] El Cini

L'estória 'el cini italiano escomenzó namás algunus meses después de que los hermanus, Auguste i Louis Lumière hubieran descubieltu el meyu, cuando el papa Leon XIII hue filmau por dangunus segundus mientris bendecía la cámara fotográfica.

 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaidjan | Bélhica | Bielorússia | Bósnia i Hercegovina | Bulgária | Ciá el Vaticanu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estónia | Finlándia | Fráncia | Heórhia | Grécia | Ungria | Irlanda | Islándia | Itália | Kazakhstan | Kosovo | Letónia | Linstenstain | Lituánia | Lusemburgu | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Bahus | Poloña | Purtugal | Réinu Uñiu | Macedónia | Repúbrica Checa | Rumania | Rúsia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Chipri
En otras palras


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -