Mozilla Firefox

De Viquipèdia

  Mozilla Firefox

Mozilla Firefox mostrant la Viquipèdia el febrer del 2007
Desenvolupador	Fundació Mozilla
Última versió	2.0.0.14 (16 d'abril del 2008)
Última prèvia	3.0 RC2 (4 de juny del 2008)
Sistema operatiu	Multiplataforma
Idioma	Multilingüe (45 idiomes, entre ells el català)
Tipus	Navegador web
Llicència	MPL i trillicència MPL/GPL/LGPL
Pàgina web	www.mozilla-europe.org/ca

Firefox Article principal
Mozilla
Fundació • Corporació
Informació
Història • Popularitat Característiques • Crítiques
Comunitat / Personalització
Spread Firefox • Extensions
Projectes relacionats
Flock • IceWeasel Edició Portable • Netscape Swiftfox • Torpark
Orígens
Mozilla Application Suite • Netscape Communicator Netscape Communications Corporation El llibre de Mozilla
mostra • ;disc. • edita

El Mozilla Firefox [moˈzɪla ˈfaɪəfɒks] (oficialment abreujat com Fx o fx^[1] i popularment abreujat com FF^[2]) és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.

El Mozilla Firefox és un projecte paral·lel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

El projecte ha fet servir en el passat els noms Phoenix (traduït literalment Fènix) i Firebird, vegeu la pàgina al respecte.

Taula de continguts 1 Història 2 Futur 2.1 Versió 3.0 2.2 Versió 4.0 3 Característiques 3.1 Suport als estàndards 3.2 Seguretat 4 Llicència 4.1 Marca registrada i logotip 5 Campanyes del Firefox 6 Adopció del mercat 7 Derivats 7.1 Firefox Portable 7.2 IceWeasel 8 Crítiques 8.1 Característiques del navegador 8.2 Polítiques de Mozilla 9 Referències 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Història

Dave Hyatt i Blake Ross van començar una branca experimental al projecte Mozilla. Aquesta branca va esdevenir, el 9 de novembre del 2004, la primera versió del Firefox.

Aquest projecte era més lleuger que la Suite Mozilla i estava destinada més als usuaris i no tant als desenvolupadors. L'èxit del Firefox va ser tant que el 3 d'abril del 2003 va decidir dedicar la major part dels seus esforços amb el Firefox i el Thunderbird. El 12 d'abril del 2006 Mozilla va deixar de publicar versions de la Suite Mozilla (tot i que actualment els usuaris de la comunitat Mozilla la mantenen sota el nom de Sea Monkey).

Per diferents raons el nom del Firefox ha canviat molts cops. El primer nom que va rebre el projecte era Phoenix, que es va deixar d'emprar per motius legals, aquest nom havia durat des del setembre del 2002 fins el 14 d'abril del 2003. El nou nom va ser Firebird però també estava sent utilitzat, en aquest cas per una base de dades de codi lliure. A causa de la pressió Mozilla va canviar el nom del navegador fins a Mozilla Firefox, descartant altres opcions com Firebird Browser i Mozilla Firebird.

La identitat visual prové de la versió 0.8, l'any 2004, de la mà de Jon Hicks. Posteriorment se'n va fer una revisió, per sol·lcuionar alguns problemes a l'hora d'ampliar-lo. Aquell logotip és vigent en l'actualitat.

Mozilla va publicar una web on es recollien totes les extensions i temes provats amb l'alliberament de la versió 0.9, per evitar així possibles atacs a la seguretat. El 19 d'octubre del 2005 el Firefox 1.0 va arribar als 100 milions de descàrregues.

El 30 de novembre del 2005 es va alliberar la versió 1.5 del Firefox. El 31 de juliol del 2006 el Firefox 1 i el 2 van arribar als 200 milions de baixades.

La versió 2.0 es va publicar el 24 d'octubre del 2006. I en tan sols un dia va acumular 2 milions de descàrregues.

[edita] Futur

Aquest article conté informació d'una versió beta actualment en desenvolupament. El contingut tal volta canviï substancialment segons el programa vaja desenvolupant-se.

Segons la línia de desenvolupament del Firefox, la pròxima versió serà la 3.0. Aquest navegador es basarà en el motor de renderització Gecko 1.9. Les noves versions del Firefox utilitzaran la llibreria gràfica Cairo com a capa de renderització en comptes del motor de rendició natiu de la plataforma^[3].

[edita] Versió 3.0

El nom de desenvolupament del Mozilla Firefox 3 és Gran Paradiso^[4][5][6][7]. "Deu el nom al parc natural, Gran Paradiso, que té les muntanyes més altes dels Graian Alps, Itàlia. Es preveu la versió final per a finals del juny del 2008.

Les novetats més importants són la implementació de la característica "Biblioteca" (en anglès Places) que integra l'Historial i les Adreces d'interès en una mateixa finestra; un nou aspecte visual adaptat a cada sistema operatiu: Windows XP, Windows Vista, Linux i MacOS; protecció contra el programari maliciós; ús del motor Gecko 1.9 i millores generals en el rendiment, la velocitat de navegació i correcció d'errors.

[edita] Versió 4.0

El 31 d'octubre del 2006, Brendan Eich, el CTP de Mozilla, va escriure sobre els plans de Mozilla 2.0 la tecnologia en la qual segurament es basarà el Firefox 4.0. Els canvis seran millores a XPCOM APIs, canviar-se als estàndards C++, suport amb JavaScript 2 (conegut com el projecte Tamarin) i millors eines de seguretat.^[8][9].

[edita] Característiques

Les característiques incloses al Firefox són navegació per pestanyes, cerca incremental (a través de la barra de cerca), adreces d'interès dinàmiques, un assistent de descàrregues integrat i un sistema de cerca. Els usuaris poden personalitzar el Firefox descarregant-se extensions, temes i amb opcions avançades que no estan incloses al menú d'opcions, i són només accessibles des de la pàgina about:config^[10]. Els desenvolupadors del Firefox aspiraven a produir un navegador "només per navegar per la web"^[11] i proporcionar la "millor experiència de navegació web al màxim de gent possible"^[12].

[edita] Suport als estàndards

El Mozilla Firefox suporta molts estàndards de programari, com l'HTML, l'XML, l'XHTML, CSS, ECMAScript (JavaScript), DOM, MathML, DTD, XSLT, XPath, i imatges PNG amb transparència alpha.^[13]. Com a addició el Firefox suporta l'estàndard SVG, tanmateix, la tecnologia que incorpora actualment s'hauria de considerar una "presentació", i no una implementació completa^[14]. El Firefox també suporta les propostes estàndards creats per WHATWG com l'emmagatzematge fora de línia^[15][16] i l'element canvas.^[17] Encara que el Firefox 2 no passa el test de compliment d'estàndards Acid2, el Firefox 3, que està en desenvolupament, si que el passa.^[18]

[edita] Seguretat

El Firefox utilitza SSL/TLS per a protegir les comunicacions amb els servidors web utilitzant una forta criptologia quan utilitzen el protocol HTTPS^[19].

[edita] Llicència

Firefox es un programari gratuït i de codi lliure, i té una trillicència sota la Mozilla Public License (MPL), GNU General Public License (GPL), i la GNU Lesser General Public License (LGPL). Aquestes llicències permeten a qualsevol veure, modificar i/o redistribuir el codi fonts. Hi ha versions alliberades que fan ús d'aquest codi com el Netscape, el Flock i el Songbird.

Diversos elements no estan sota la trillicència, i tenen un ús restringit per la EULA, incloent la marca registrada "Firefox" i el logotip, i el Talkback propietari per reportar errors. Degut a això i a l'acord clickwrap inclòs a la versió per a Windows, la Free Software Foundation (FSF) considera aquestes parts propietàries^[20].

Anteriorment, el Firefox estava llicenciat sota la llicència de MPL^[21] que la FSF critica per ser dèbil en el copyleft, i tan sols permet de manera limitada feines derivades propietàries. Addicionalment, el codi sota MPL no pot ser enllaçat des de codi sota la llicència GPL o LGPL^[22][23]. Per sol·lucionar aquests problemes Mozilla va canviar la llicència del Firefox i el va posar sota la trillicència MPL, GPL, i LGPL. Des del canvi de llicència, els desenvolupadors són lliures de triar sota quina llicència volen rebre el codi, per ajustar-se al seu ús: la GPL o la LGPL s'enllacen i deriven quan es tria alguna d'aquestes dues, o la MPL (que inclou crear obres derivades propietàries).^[21]

[edita] Marca registrada i logotip

El nom "Mozilla Firefox" és una marca registrada; el logotip oficial del Firefox només es pot emprar sota certs termes i condicions. Qualsevol pot redistribuir els binaris oficials sense modificar-los i utilitzar el nom del Firefox en qualsevol distribució, però s'apliquen restriccions en distribucions que necessiten modificar el codi^[24].

Per a permetre distribucions amb el codi sense utilitzar la marca oficial, el codi del Firefox conté un "canvi de marca". Aquest canvi permet compilar el codi sense el nom i logotip oficials, per exemple per a produir-ne derivats indestorbats per les restriccions de la marca registrada Firefox. En les compilacions sense la marca "Firefox" es canvien el nom i el logotip. El logotip passa a ser una globus de la Terra sense la guineu, i els noms són "Deer Park" per a versions derivades de l'1.5 i "Bon Echo" per a derivades de la 2.0.

Excepte certes excepcions fetes per "edicions de la comunitat", distribuir versions modificades del Firefox sota el nom "Firefox" requereix una aprovació explícita de Mozilla pels canvis fets al codi, i requereix l'ús de tota la marca oficial. Per exemple, no es permet utilitzar el nom "Firefox" sense el logotip oficial. El projecte Debian va ser un dels afectats d'això perquè utilitzaven el nom "Mozilla Firefox" però no el logotip oficial a la seva distribució (per a restriccions en el seu ús, la Debian Free Software Guidelines no permet utilitzar el logotip). Tot i que Debian deia que havien arribat a un previ acord que ho hauria permès, el 2006 un representant de la Fundació Mozilla va dir que això era innacceptable, i va demanar complir amb les directrius de la marca registrada o deixar d'utilitzar el nom "Firefox" a la seva distribució^[25]. Finalment, Debian va canviar-ne el nom per anomenar la seva versió del Firefox IceWeasel.

[edita] Campanyes del Firefox

La ràpida adopció del Firefox (100 milions de descàrregues el primer any^[26]) va ser accelerada en part per una sèrie de campanyes agressives de màrqueting des del 2004. Per exemple, Blake Ross i Asa Dotzler van organitzar una sèrie d'esdeveniments anomenats marketing week^[27].

El dia 12 de setembre del 2004^[28], un portal de màrqueting anomenat Spread Firefox, va debutar juntament amb la primera alliberació del FIrefox, creant un espai centralitzat de discussió de varies tècniques de màrqueting. El portal va elevar el botó Get Firefox (Obtingueu el Firefox), donant als usuaris punts de referència com un incentiu. La pàgina es va situar en el top 250 de referències. Temps després, l'equip SFX van iniciar esdeveniments organitzats de màrqueting a la pàgina Spread Firefox^[29].

El 15 de juliol del 2006 (l'aniversari de la Fundació Mozilla) va començar la campanya "World Firefox Day" (Dia Mundial del Firefox) ^[30] i va durar fins el 15 de setembre del 2006. Els participants registraven el seu nom i el d'un amic a la pàgina web per aconseguir que apareguessin a la "Firefox Friends Wall" (Paret del amics del Firefox), una paret digital que es mostrarà a la seu de la Fundació Mozilla.

El gener del 2008 una campanya anomenada Fight Against Boredom va rebre moltes queixes^[31]. Aquesta campanya mostrava frases comparatives entre els usuaris del Firefox i de l'Internet Explorer basant-se en una enquesta de Nielsen Online. No obstant les frases comparatives no es van poder repassar ja que per error es va obrir abans d'hora la pàgina de la campanya. Entre aquesta frases n'hi havia una vintena que feien referència a malalties i resultaven ofensives. Això va provocar que Paul Kim, coordinador del màrqueting de Mozilla s'hagués de disculpar^[32]

[edita] Adopció del mercat

Ús del Firefox per versió NetApplications.com, maig del 2008[33]
Firefox 0.1	0,01 %
Firefox 1.0	0,22 %
Firefox 1.5	0,39 %
Firefox 2	17,17 %
Firefox 3 (beta)	0,62 %
Totes les versions[34]	18,41 %

Els usuaris d'Internet han adoptat el Firefox ràpidament, superar l'Internet Explorer és un desafiament, aquest és el navegador més utilitzat i ve preinstal·lat amb totes les còpies de Windows. El Firefox ha anat guanyant terreny al navegador de Microsoft i segons OneStat, una empresa alemanya d'anàlisi d'Internet, el juliol del 2006 el Firefox tenia un 12.93% del share mundial, i era el segon navegador més utilitzat^[35]. El desembre del 2006, segons la firma d'Estats Units NetApplications, el mercat global del Firefox era d'un 14%^[36].

Les descàrregues s'han anat incrementant des que el novembre del 2004 es va publicar el Firefox 1.0. El 12 de febrer del 2007 el Firefox va assolir 300 milions de descàrregues^[37]. El vicepresident de Mozilla, Christopher Beard estima que el Firefox era utilitzat per 70 o 80 milions d'usuaris l'octubre del 2006^[38]. El 9 de setembre del 2007, la xifra de descàrregues ja arribava als 400 milions.

[edita] Derivats

[edita] Firefox Portable

Firefox Portable (abans, Portable Firefox) és una versió portàtil reempaquetada del Firefox dissenyada per a funcions en un dipositiu de memòria USB, iPod, disc dur estern o qualsevol altre dispositiu potàtil. Es va formar a partir d'un fil a mozillaZine, el juny del 2004. John T. Haller va llançar la primera versió empaquetada i després va continuar el desenvolupament. Inclou un llançador especialitzat que ajusta les extensions i temes per què funcionin al passar d'un ordinador a l'altre. També utilitza compressió per a reduir l'espai requerit.

Des de la seva versió 1.2.1.1, Firefox Portable Launcher soporta un funcionament en CD-R i altres dispotius de només lectura. Diferents aplicacions ja utilitzen Firefox Portable Live per a oferir un navegador i contingut basat en HTML des del CD.

[edita] IceWeasel

IceWeasel és una bifurcació del Firefox creada pel projecte Debian per una disputa que va mantenir amb la Fundació Mozilla. Aquesta última deia que Debian no podia distribuir un paquet anomenat Firefox sense incloure el logotip oficial i, a més, els demanava l'enviament de tots els pedaços que apliquessin al Firefox. Debian s'hi va negar i per aquesta raó van canviar-li el nom.

[edita] Crítiques

El Mozilla Firefox és per a molts el millor navegador d'Internet actual, tot i això moltes de les seves característiques han sigut tema de queixes. També moltes polítiques de la Fundació Mozilla, i l'estreta relació amb Google.

[edita] Característiques del navegador

Molts usuaris es queixen del temps de càrrega del navegador. Sobretot en les versions antigues, el Firefox tardava més que un altre navegador en engegar-se, gran part d'aquest problema es deu perquè a l'engegar el sistema operatiu Windows es carreguen algunes de les característiques de l'Internet Explorer, així el navegador de Microsoft no és tant lent a l'hora d'engegar.

L'ús de memòria també ha estat tema de controvèrsia, es diu que el Firefox té força fuites de memòria, i moltes de les seves extensions també. Cada extensió que s'instal·la al Firefox el fa més pesant.

Altres temes subjectes a crítiques han estat que moltes pàgines web no es visualitzen correctament amb el Firefox perquè no segueixen els estàndards web i que el Firefox no incorpori el Windows Installer.

[edita] Polítiques de Mozilla

També s'ha criticat durament Mozilla per la seva relació amb Google. El 95% dels ingressos de Mozilla el 2006 provenien de les seves relacions amb motors de cerca, sobretot de Google. Tot i això, Mozilla es defensa dient que aquests diners no sń per posar el cercador a la caixa de cerca del Firefox sinó per mantenir-hi la posició, és a dir, no són per aparèixer-hi sinó per no desaparèixer-hi.^[39]

A més a més, molts no troben bé que el filtre contra la pesca electrònica del Firefox vagi connectat a una llista de Google.

Tot i que els alts directius de Microsoft no consideren el Firefox com una amenaça els equips de desenvolupament dels dos navegadors més emprats avui dia (Internet Explorer i Mozilla Firefox) tenen bona relació.^[40]

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Mozilla Firefox: Mozilla llança la versió 2.0.0.2 del Firefox

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Mozilla Firefox: Mozilla Firefox assoleix 300 milions de descàrregues

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Mozilla Firefox: Barcelona celebrarà l'arribada del Firefox 2.0 dissabte

• Història del Mozilla Firefox
• Adopció del mercat del Mozilla Firefox
• Característiques del Mozilla Firefox
• Crítiques al Mozilla Firefox
• Mozilla
• Fundació Mozilla
• Mozilla Thunderbird
• IceWeasel
• Zotero
• Panda vermell

[edita] Enllaços externs

• Lloc oficial en català
• Lloc oficial en anglès (anglès)
• Pàgina de Mozilla Firefox a Softcatalà
• Lloc web de desenvolupament del projecte (anglès)
• Mozilla.cat Projecte de traducció del programari de Mozilla al català
• FirefoxCAT Bloc en català sobre el Firefox
• Maqueja't el firefox Guia rapida per a personalitzar el firefox en pocs minuts.

	Projectes de Mozilla
Navegadors	Camino • Firefox • Minimo • SeaMonkey
Components	Composer • NSPR • NSS • Rhino • SpiderMonkey • Tamarin • Venkman • Extension
Infraestructura	Gecko • Necko • XBL • XPCOM • XPConnect • XPInstall • XUL • XULRunner
Altres projectes	Bugzilla • ChatZilla • Lightning • Penelope • Prism • Sunbird • Thunderbird
Projectes obsolets	Mozilla Suite • Calendar Project

Principals navegadors d'Internet

Dillo | Konqueror | Internet Explorer | Mozilla | Mozilla Firefox | Netscape | Opera | Plucker | Safari