Demografia de Catalunya
De Viquipèdia
| Demografia de Catalunya | |
|---|---|
 |
|
| Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya | |
| Població | 7.134.697 (2006) |
| Taxa de creixement | 2,1% (2005) |
| Taxa de natalitat | 11,57/1.0000 (2005) |
| Taxa de mortalitat | 8,89/1.000 (2005) |
| Taxa de mortalitat infantil | 2,74/1.000 (2005) |
| Esperança de vida | 80,75 anys (2004) |
| Gentilici | Català, catalana |
| Dades de l'Idescat | |
Amb una població estimada de 7 milions d'habitants (2006), la comunitat autònoma de Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, compta amb una població estimada de 1,6 milions (2006), i és la segona més poblada d'Espanya i la dècima de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants; la regió urbana de Barcelona, que inclou l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estiamda de 5,3 milions d'habitants.
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és l'òrgan especialitzat en la recerca estadística de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca és la gestió del sistema estadístic de Catalunya per mitjà de la planificació, la coordinació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística.[1] Una de les activitats de l'Institut d'Estadística de Catalunya és la producció d'estadístiques oficials sobre la demografia de Catalunya que inclouen la dinàmica de població, la seva estructura, els fluxos migratoris, la composició i estructura de les llars i les pràctiques lingüístiques.
Taula de continguts |
[edita] Dinàmica de població
.svg/180px-Densitat_població_comarques_catalanes-absolut_(2006).svg.png)
.svg/180px-Densitat_de_població_de_les_comarques_catalanes-relatiu_(2005).svg.png)
Durant la primera meitat del segle XX la població catalana va créixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una població de 1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona.[2] El mateix any, la població de Catalunya representava el 10,5 de la població de l'Estat espanyol.[2] L'estructura d'edat de la població catalana al començament del segle mostrava un gran cohort jove en què el 32,02% de la població tenia una edat igual o menor als 14 anys d'edat, mentre que la població adulta, és a dir, la població amb més de 65 anys, només representava el 4,32%, amb un índex de vellesa del 13%.[3] La immigració i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la població va créixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la població va créixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produït per la transició industrial basada en la mà d'obra a la tecnologia, així com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.[4]
El començament del segle XXI mostra un panorama molt diferent al panorama dels inicis del segle XX. Segons les dades estadístiques del 2005, la població estimada de Catalunya era de 6.995.206 habitants, dels quals, 5.226.354 (74%) vivien a la província de Barcelona;[2] és a dir, aquesta província mostra una concentració major de la població de l'actual comunitat autònoma. El mateix any, el cohort de població menor als 14 anys d'edat era només del 15,78%, mentre que el cohort de població major als 65% era de 17,89%, amb un índex de vellesa de 113%.[3] El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya va reportar una densitat de població de 216 habitants per quilòmetre quadrat per a la comunitat autònoma, i una edat mitjana de 40,38 anys.
Les comarques més poblades de Catalunya el 2005 eren el Barcelonès amb 2.215.581 habitants, seguit del Vallès Oriental amb 815.628 habitants, el Maresme amb 398.502, i el Vallès Oriental, totes tres dins de la regió urbana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagorça amb 4.004 habitants i el Pallars Sobirà amb 6.883, totes dues comarques pirinenques.[5]
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Principals xifres de població
[edita] Província de Barcelona
- Total de la província de Barcelona: 5.309.404
- Poblacions amb mes de 25.000 habitants:
|
|
|
| Municipis més poblats | |
|---|---|
 |
|
| Lleida | |
| Barcelona | 1.605.602 |
| Hospitalet | 248.150 |
| Badalona | 221.520 |
| Sabadell | 200.545 |
| Terrassa | 199.817 |
| Tarragona | 131.158 |
| Lleida | 125.677 |
| Santa Coloma de Gramenet | 119.056 |
| Mataró | 118.748 |
| Reus | 101.767 |
| Dades de l'Idescat | |
[edita] Província de Girona
- Total de la província de Girona: 687.331
- Poblacions amb mes de 25.000 habitants:
[edita] Província de Lleida
- Total de la província de Lleida: 407.496
- Poblacions amb mes de 25.000 habitants:
- Lleida - 125.677
[edita] Província de Tarragona
- Total de la província de Tarragona: 730.466
- Poblacions amb mes de 25.000 habitants:
- Tarragona - 131.158
- Reus - 101.767
- Tortosa - 34.266
- El Vendrell - 31.953
- Cambrils - 27.848
[edita] Migració
Pel seu desenvolupament econòmic i com a centre industrial i cultural d'Espanya, Catalunya té una tradició d'acolliment d'immigrants de la resta de l'Estat i d'altres països del món. El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya ha reportat que de la població de 6.995.206 habitants, 4.503.938 (64%) havien nascut a Catalunya.[6] Els percentatges per lloc de naixement dels residents nascuts fora de Catalunya amb respecte a la població total són: 19,5% de l'estranger, 16,2% d' Andalusia, el 6,8% del centre d'Espanya (Castella i Lleó, Castella - la Manxa o Madrid) el 3,3% del nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, Euskadi, Navarra o la Rioja), el 3,3% d'Extremadura, i el 2,7% d'Aragó.[6]
El mateix any, el 95,3% dels residents de Catalunya tenien la nacionalitat espanyola; dels estrangers, el 5,9% tenien un passaport d'un país de l'Amèrica del Sud (la majoria de l'Equador), el 4,9% de l'Àfrica (la gran majoria del Marroc) el 2,4% d'un altre estat de la Unió Europea (la majoria d'Itàlia) l'1,8% d'un altre estat d'Europa (la majoria de Romania, aleshores un estat que no pertanyia a la Unió Europea, seguit de Ucraïna), l'1,6% d'Àsia i Oceania (la majoria de la Xina) i només el 0,95% d'un país de l'Amèrica del Nord o l'Amèrica Central i el Carib (la majoria de la República Dominicana).[7]
El 2005, 26.630 persones van sortir de Catalunya cap a l'estranger, mentre que 162.936 persones hi van arribar, la gran majoria d'Europa i Amèrica.[8]
[edita] Llars i famílies
L'últim any del qual es reporten dades sobre l'estructura de les llars i famílies catalanes és el 2001. En aquell any, hi havia 2.315.856 llars a Catalunya. Per a qüestions demogràfiques, una llar es defineix com a "conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, compateixen algunes despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació".[9] Les llars es cataloguen per nucli familiar o l'absència d'aquest, i en què el nucli familiar és una concepció molt més restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets entre matrimonis, parelles i fills.[9]
De les 2.315.856 llars catalanes el 2001, el 24,9% eren llars sense nucli familiar, el 72,8% eren llars amb un nucli familiar, i el 2,3% a llars amb dos o més nuclis. De les llars amb un nucli familiar, i en relació amb el total de llars, el 22,4% eren nuclis d'una parella sense fills, el 41% eren nuclis d'una parella amb fills, el 7,6% eren mares soles amb fills, i l'1,8 eren pares sols amb fills.[10] Del total de llars amb un o més nuclis familiars, el 30,1% no tenen cap fill, el 33,6% en tenen un, el 28,6% en tenen dos, i la resta tres o més.[11]
De la població de 15 anys d'edat i més, el 2001 el 32,2% eren solters/es, el 55,5% eren casats/des, el 7,8% eren vidus/vídues, el 2,7% eren separades, i l'1,8% eren divorciats/des.[12] L'edat mitjana en contraure el primer matrimoni era de 30 anys per als homes i de 28,2 per a les dones.[12]
A partir del 2005, i com a la resta de l'Estat espanyol, el matrimoni es defineix com la unió de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe d'acord amb el que prescriu la llei i en què es crea un vincle de vida comú del que es deriven conseqüències jurídiques a nivell personal i econòmic.[13]
[edita] Llengua
La llengua pròpia de Catalunya és el català. Tanmateix, també s'hi parlen el castellà i l'occità, així com d'altres llengües que han portat els immigrants de l'Estat espanyol i de l'estranger. Durant la major part del segle XX, l'única llengua de caràcter oficial a Catalunya era el castellà; les taxes d'alfabetització de l'època, per tant, corresponen al percentatge d'homes i dones que saben llegir i escriure el castellà i no pas el català. El 1979 les institucions de govern de Catalunya van començar un projecte de normalització lingüística, amb la intenció de protegir, estendre i promoure l'ús del català,[14] des d'aleshores, llengua co-oficial amb el castellà a Catalunya. En l'actualitat, el català és la llengua d'ensenyament escolar, encara que amb dues hores d'ensenyament del castellà. Com a llengües oficials, ambdues poden ser utilitzades pels ciutadans sense cap tipus de discriminació en qualsevol tipus d'activitat pública o privada.[15] A la Val d'Aran, l'occità (en la seva variant dialectal gascona coneguda com a aranès), també ha rebut l'estatus d'oficialitat i protecció, i des del 2006 és co-oficial amb el català i castellà en tot el territori de la comunitat malgrat el seu petit nombre de parlants.
Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el català com a llengua pròpia, el 44,32% la considera el castellà i el 0,04% l'occità; tot i que més del 52% de la població té el castellà com a llengua materna. El 3,18% de la població resident de la comunitat té una altra llengua no oficial com a llengua materna.[16]
Segons les dades del 2001,[17] el 94,5% de la població de Catalunya coneix el català, encara que només el 50% la considera la seva llengua de parla habitual. La taula següent mostra el coneixement i ús del català i de l'occità a Catalunya i el percentatge amb respecte a la població total:
| Català | Occità | |||
|---|---|---|---|---|
| Coneixement | Persones | Percentatge | Persones | Percentatge |
| L'entén | 5.872.202 | 94,5% | 6.712 | 1,07% |
| La sap parlar | 4.630.640 | 74,5% | 4.700 | 0,76% |
| La sap llegir | 4.621.404 | 74,4% | 4.413 | 0,71% |
| La sap escriure | 3.093.223 | 49,8% | 2.016 | 0,33% |
A la Vall d'Aran i amb respecte a la seva població, el percentatge de persones que entén l'aranès és de 88,88%; el 62,24% el parla, el 58,44% el sap llegir i el 26,69 el sap escriure.
Segons les estadístiques reportades per l'Idescat del 2003, el 21,73% dels catalans parlen l'anglès fluidament, el 15,25% el francès, l'1,88% l'alemany i l'1,67% el gallec,[18] i aquestes són les quatre llengües no oficials amb el nombre més gran de parlants.
[edita] Referències
- ↑ Presentació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)>
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 90
- ↑ 3,0 3,1 Pérez Díaz, Juan, Envejecimiento Demográfico, Centre d'Estudis Demogràfics
- ↑ Catalunya, geografia humana, la segona meitat del segle XX, GREC
- ↑ Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 91
- ↑ 6,0 6,1 Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 104-105
- ↑ Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 106
- ↑ Emigració exterior segons continent de destinació Idescat
- ↑ 9,0 9,1 Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 88-89
- ↑ Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 123
- ↑ Llars segons tipus i nombre de fills 2001, Idescat
- ↑ 12,0 12,1 Capítol 2, Població, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 133
- ↑ Ley 13/2005
- ↑ Multilingualism in Spain: Sociolinguistic and Psycholinguistic Aspects of Linguistic Minority Groups
- ↑ Política lingüística de Cataluña
- ↑ Usos lingüístics. Primera llengua, pròpia i habitual IDESCAT
- ↑ Quants coneixem el català?
- ↑ Coneixement d'altres llengües: parlar fluidament, Idescat
