Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Estremaura - Güiquipeya

Estremaura

Dendi Güiquipeya

Comuniá Autúnoma d'Estremaura
Bandera d'Estremaura Escú d'Estremaura
Asiahamientu
Datus estaísticus
Capital Méria
Luenga oficial Castillanu
Otras luengas Estremeñu, A Fala i Purtugués
Superfici
 - total
 - % d'España
Puestu núm. 5
41.634 Qm²
8,2%
Puebración
 - Total (2005)
 - % de España
 - Densiá
Puestu núm 17
1.083.879
2,6  %
26,3 ab./qm²
Hentilíciu Estremeñu, estremeña
Estatutu d'autunomia 26 de Hebreru de 1983
ISO 3166-2 EX
Arrepresentación
palramentária
 - Congresu
 - Senau
 
 
10 escañus
10 escañus
Presienti Guillermo Fernández Vara (PSOE)
Hunta d'Estremaura

Estremaura es una Comuniá Autúnoma asiahá nel oesti d'España, entri los 37º 57' N i los 40º 29' N de latitú i entri los 4º 39' O i los 7º 33' O de lonhitú. Estremaura arraya al norti con Castilla i Lión (províncias de Salamanca i Ávila; al sul, con Andalucia (províncias de Güerva, Sevilla i Córduba); al esti con Castilla-La Mancha (províncias de Toleu i Ciá Rial); al oesti, con Purtugal.

Se devii en dos províncias: Caçris (al norti) i Badahó (al sul), siendu la su capital Méria.

Continius

[eital] Puebración i superfici

La puebración d'Estremaura es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006), huenti, asinque arrepresenta el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.).

La su densiá e puebración es mu baha (25,81 ab/qm²) comparándula cola española (84,42 ab/qm²).

Monicípius más puebraus[1]
Asiahamientu Monicípiu Puebración
Badahó 143.748
Caçris 90.218
Méria 53.915
Praséncia 39.785
Don Benitu 34.051
Almendralehu 31.424
Villanueva e la Serena 24.932
Navalmoral de la Mata 17.099
Zafra 15.706
10ª Montihu 15.648

La província mas puebrá es Badahó, con 673.474 abitantis, con una densiá e puebración de 30,94 ab/qm² i, la su superfici, 21.766 qm², es la província mas estensa d'España. En Caçris vivin 412.899 abitantis nuna superfici de 19.868 qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badahó. La superfici d'Estremaura es de 41.633 qm². Los núcleus urbanus mas emportantis pola su puebración son Badahó (143.748 ab, censu INE 2006), Caçris (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i Méria(53.915, censu INE 2006).

La puebración estremeña, conhormi al censu e 1591 e las províncias la Corona e Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel cual abia 326.358 abitantis.

Dendi esta epoca, se prouhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la decaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960[2]), dendi la cual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis más prósperas d'España.

[eital] Clima

El clima d'Estremaura es el tipu mediterráneu, ecetu nel norti, ondi está continentaliçáu, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Alánticu hazi qu'el clima seya más suavi.

En heneral, se carateriça polos sus vranus calurosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suaviçaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa.

[eital] Temperaturas

Las temperaturas meyas anualis varian entri 16 i 17 ºC d'añu en añu. Nel norti d'Estremaura, las temperaturas meyas (13 ºC) son más bahas que nel sul (18 ºC), los valoris van umentandu pogresivaenti a miia que s'avança pal sul hata chegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desmenuin pol mé l'artitú.

Duranti el vranu, la temperatura meya el mes de Húliu es mayol de 26 ºC, chegandu a unas máisimas diulnas pasan los 40 ºC. Es, pues, un vranu calurosu las cuyas temperaturas son mayoris de las qu'eberia tenel, se suponi, pola su prosimiá al Alánticu. La latitú la rehión atelmina qu'el grau d'asolanáncia seya artu. Estu, casau cola enfluencia el anticiclón de las Açoris i cola reucia artitú meya la rehión (200-400 m), prevoca la elevá temperatura meya d'Estremaura.

Los ibielnus son suavis. Las temperaturas ibielnalis mas bahas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra e Guadalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meya e 7,5 ºC.

[eital] Precipitacionis

Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altitú: Vegas Bahas de Guadiana.

Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus.

[eital] Orihin el nombri

Al tentu el orihin el nombri "Estremaura", desistin varias ipótisis:

  • El nombri d'Estremaura deriva el latín Extrema Dorii (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia al su asiahamientu al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu asiahau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis);
  • Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaura se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Purtugal i Castilla colos reinus de Badahó, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaura, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius asiahaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul de las tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaura d'ogañu, esta queó el su nombri asina.

Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu.

[eital] Gobielnu i Alministración

Conseheria e Presiéncia la Hunta d'Estremaura
Conseheria e Presiéncia la Hunta d'Estremaura
  • El PSOE gobielna Estremaura dendi que entró en vigol el Estatutu d'Autunomia en 1983, biendu ganau tolas lecionis autunómicas dendi antoci, hata las úrtimas de 2007.
  • El presienti la Hunta d'Estremaura dendi 1982 hue Huan Carlus Rodríguez Ibarra, en huendu sustituiu pol Guillermo Fernández Vara enas úrtimas lecionis de 2007.
  • El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaura, hormau pol 65 diputaus, 35 lihius pol Badahó i 30 pol Caçris.

[eital] Presientis d'Estremaura

  • 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García (UCD) (Presienti la Hunta pre-autunómica)
  • 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández (UCD) (Presienti la Hunta pre-autunómica)
  • 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE)
  • 2007-  : Guillermo Fernández Vara (PSOE)

[eital] Economia

  • Estremaura es una las rehionis menus esarrollás d'España.
  • La escasa endustrialización i la esplotación agruganaera la hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alentehu, un meyu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria.
  • Estremaura es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu.

[eital] Estória

[eital] Preestória

[eital] Paleulíticu inferiol

Las prebas de preséncia umana mas antíguas el atual territóriu d'Estremaura datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaura datan del periu Paleulíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoriutariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus. La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus...

Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha). Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu.

Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu.

[eital] Paleolíticu meyu

S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael de la piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal.

Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol.

Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus.

[eital] Paleulíticu superiol

Duranti esta era apaici el Homo sapiens sapiens (el ombri atual) sobri la fás de la Tierra. Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i de las Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi.

Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus de la silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas.

Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación.

[eital] Neulíticu

Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaura, el Neulíticu conllevó angunus chambus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas.

Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de Neulíticu Tardiu que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de la agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de la agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta cueva e Praséncia.

Dendi el Neulíticu Meyu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en chambu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca.

El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de la agricurtura i la ganaeria.

[eital] Calcolítico

Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu de la tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu de la comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis.

[eital] Estremaura preromana

Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, asiahaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti de la e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul de la atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Asiahaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas.

[eital] Estremaura romana

La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión de la província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la Lusitánia cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d'Estremaúra, i Purtugalcentral. Se hizun una tupa vereas de comunicación (carçás), grandis urbis, destacandu Méria, hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción de la luenga el empériu, basi de tolas huturas luengas romancis peninsularis.

Teatru Romanu, Méria
Teatru Romanu, Méria

La capital de la província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa puenti d'Alcántara. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris. Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis de la Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu. Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus. La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa.

[eital] Sigrus XV, XVI i XVII

Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a América. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: Hernán Cortés, conquistaol de Méhicu, Francisco Pizarro, quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i Pedro de Valdívia, conquistaol de Chili que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina Inés de Suárez.

[eital] Sigru XX

La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu Pais Vascu, Madril u Cataluña, i nalgotrus paisis, cumu Fráncia, Alemaña u Olanda.

[eital] Estória recienti

  • 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de febreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una Comuniá Autúnoma.
  • 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala Asamblea d'Estremaura con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus.
  • 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la Hunta d'Estremaura Juan Carlos Rodriguez Ibarra, siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu.
  • 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en Guadalupi. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional.
  • 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá Patrimoñu la Umaniá pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa.
  • 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala Asamblea d'Estremaura: vitoria el PSOE con 39 escañus.
  • 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva de la costrución de la Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus de la ientiá rehional.
  • 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala Asamblea d'Estremaura, el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura.
  • 17 d'Abril de 2002. LinEx, la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia de la Hunta d'Estremaura, es prehentá púbricaenti en Méria. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu de la notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui Extremadura Measures: Linux
  • 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Asamblea d'Estremaura, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus.
  • 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis de la telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis.
  • 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu.

[eital] Curtura

Monastériu de Guadalupi
Monastériu de Guadalupi

[eital] Palras

N´Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castellanu, nu ostanti nel su territoriu se palran otras:

  • Purtugués, con varias variantis prencipalis: el purtugués oliventinu, ena comarca d´Olivença, el purtugués de Herrera d´Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d´angunas alquerias de Valencia d´Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti d´estas localiais el purtugués s´alcuentra seriamenti amenazau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin la enseñanza el purtugés cumu "luenga estranhera", incluyendu localiais traicionalmenti lusófunas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien el idioma.
  • A Fala de Xálima u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d´Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la Hunta d'Estremaura. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima).
  • Luenga Estremeña (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués el castellanu cuenta con mayol númeru e palrantis i está en seriu peligru d´estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol completu e normalización u la mas ménima cobertura e la su enseñanza, ni privá ni púbrica.

[eital] Monicípius

  • Lista e monicípius d'Estremaura
  • Comarcas d'Estremaura

[eital] Estremeñus ilustris

Francisco de Zurbarán
Francisco de Zurbarán
José de Espronceda
José de Espronceda
Francisco Pizarro
Francisco Pizarro
Inés de Suárez
Inés de Suárez

[eital] Artis escénicas, cini i telivisión

  • Casimiro Ortas (n. Broças, 1 de Mayu de 1880 - † Barcelona, 10 de Marçu de 1947), atol.
  • Andrés Mejuto (n. Olivença, 30 d'Eneru de 1909 - † Madril, 21 de Hebreru de 1991), atol.
  • Pedro Porcel (n. Haraís de la Vera, 1910 - † Vitória, 14 de Setiembri de 1969), atol.
  • Luis Alcoriza (n. Badahó, 5 de Setiembri de 1918 - † Cuernavaca, 3 de Diciembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini.
  • Luis Cuenca (n. Navalmoral de la Mata, 1921 - † Madril, 21 d'Eneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996.
  • Florinda Chico (n. Don Benitu, 24 de Húniu de 1926), atrís.
  • Julián Mateos (n. Robreillu de Truhillu, 15 d'Eneru de 1938 - † Madril, 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973.
  • Valentín Paredes (n. Manchita, 13 de Noviembri de 1955), atol.
  • Isabel Gemio (n. Albuquerqui, 5 d'Eneru de 1961), presentaora de telivisión.
  • Javivi (n. Helvás, 20 de Húniu de 1961), atol.
  • Pepa Bueno (n. Badahó, 1964), periodista.
  • Maruchi León (n. Caçris, 1965), atrís.
  • Raquel Sánchez Silva (n. Praséncia, 1973), periodista i presentaora de telivisión.
  • Luis Rallo (n. Estremaura, añus 1970), atol.
  • Mariano Mariano
  • Alberto Amarilla (n. Caçris, 20 d'Otubri de 1980), atol.

[eital] Artis visualis i diseñu

  • Luis de Morales (n. Badahó, 1509 - † 1586), pintol.
  • Francisco Becerra (n. Truhillu, 1545 – † Lima, 1605), arquitetu.
  • Francisco de Zurbarán (n. Huenti de Cantus, 7 de Noviembri de 1598 – † Madril, 27 d'Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru.
  • Joaquín Churriguera (n. Praséncia, 1674 - † Salamanca, 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera.
  • José de Hermosilla (n. Llerena - † Madril, 1776), arquitetu.
  • Eugenio Hermoso (n. Frehenal de la Sierra, 26 de Hebreru de 1883 – † Madril, 2 de Hebreru de 1963), pintol.
  • Juan de Ávalos (n. Méria, 21 d'Otubri de 1911 - † Madril, 6 de Húliu de 2006), escurtol.
  • Eduardo Naranjo (n. Monestériu, 1944), pintol.
  • Fermín Solís (n. Mairoñera, 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de cómics.

[eital] Centíficus

  • Ventura de los Reyes Prósper (n. Castuera, 31 de Mayu de 1863 - † Madril, 27 de Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu.
  • Eladio Viñuela (n. Ibahelnandu, 1937 - † 1999), centíficu.

[eital] Eportistas

  • Ruy López de Segura (n. Çafra, Badahó, 1540- m. Madril 1580), quiciás el primel gran ahedrecista conociu.
  • Adelardo Rodríguez (n. Badahó, 26 de Setiembri de 1939), furbolista.
  • Francisco Delgado Melo (n. Praséncia, 13 de Noviembri de 1943), es-furbolista.
  • Ciriaco Cano (Praséncia, 4 d'Agostu de 1948), es-furbolista.
  • Manolo Flores (n. Méria, 23 de Húliu de 1951), es-hugaol i entrenaol de baloncestu.
  • Rafael Gordillo (n. Almendralehu, 24 de Hebreru de 1957), fubolista retirau.
  • Ernesto Valverde (n. Viandal de la Vera, 9 de Hebreru de 1964), es-hugaol i entrenaol de furbol.
  • Manuel Sánchez Delgado (n. Caçris, 17 d'Eneru de 1965), es-furbolista.
  • Francisco Higuera Fernández "Paquete" (n. Escurial, 30 d'Eneru de 1965), es-hugaol de furbol.
  • Enrique Fernández Ruiz (n. Caçris, 15 de Marçu de 1967), hugaol de baloncestu retirau.
  • Antonio Mata Oliveira (n. Olivença, 28 d'Agostu de 1968), es-furbolista.
  • César Sánchez Domínguez (n. Caçris, 2 de Setiembri de 1971), furbolista.
  • Juancho Pérez (n. Badahó, 3 d'Eneru de 1974), hugaol de balonmanu.
  • Víctor Manuel Fernández Gutiérrez (n. Méria, 17 d'Abril de 1974), furbolista del Real Valladolid.
  • Fernando Morientes (n. Cillerus, 1976), furbolista.
  • Enrique Fernando Ortiz Moruno (n. Çafra, 2 de Húliu de 1977), furbolista.
  • José Antonio Pecharromán (n. Caçris, 16 de Húniu de 1978), ciclista.
  • Ramón Pereira Gómez (n. Badahó, 2 de Setiembri de 1978), furbolista.
  • Julián Sánchez Pimienta (n. Çafra, 26 de Hebreru de 1980), ciclista.
  • Edu Moya (n. Monestériu, 3 d'Eneru de 1981), furbolista.
  • José Manuel Calderón (n. Villanueva de la Serena, 28 de Setiembri de 1981), hugaol de baloncestu.
  • Casto Espinosa Barriga (n. Badahó, 18 de Húniu de 1982), furbolista.
  • David Generelo Miranda (n. Badahó, 11 d'Agostu de 1982), furbolista.
  • Iván Cuéllar (n. Méria, 27 de Mayu de 1984), porteru del Atlético de Madrid.
  • Dani Guillén (n. Praséncia, 1 d'Otubri de 1984), furbolista.

[eital] Literatura i umanismu

  • Gregorio López de Tovar (n. Guadalupi, 1496 - † 1560), umanista i abogau.
  • Francisco Sánchez de las Brozas (n. Broças, 1522 - † Valladolís, 1600), umanista i gramáticu.
  • Benito Arias Montano (n. Frehenal de la Sierra, 1527 - † Sevilla, 1598), escrebiol umanista.
  • Vicente Antonio García de la Huerta (n. Çafra, 9 de Marçu de 1734 - † Madril, 12 de Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu.
  • José de Espronceda (n. Almendralehu, 25 de Marçu de 1808 – † Madril, 23 de Mayu de 1842), pueta románticu.
  • Carolina Coronado (n. Almendralehu, 21 d'Agostu de 1821 - † Lisboa, 15 d'Eneru de 1911), escrebiora romántica.
  • Vicente Barrantes (n. Badahó, 1829 - † Pozuelo de Alarcón, 17 d'Otubri de 1898), escrebiol.
  • Felipe Trigo (n. Villanueva de la Serena, 13 de Hebreru de 1864 - † Madril, 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista.
  • José López Prudencio (n. Badahó, 1870 - † 1949), escrebiol.
  • Mario Roso de Luna (n. Logrosán, 1872 - † Madril, 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu.
  • Luis Chamizo Trigueros (n. Guareña, 7 de Noviembri de 1894 – † Madril, 24 de Diciembri de 1945), escrebiol.
  • José Antonio Gabriel y Galán (n. Praséncia, 1940 - † Praséncia, 1993), escrebiol i periodista, nietu de José María Gabriel y Galán.
  • Daniel Arenas (n. Açuaga, 1945), escrebiol.
  • Pureza Canelo (n. Moraleha, 1946), puetisa.
  • Luis Landero (n. Albuquerqui, 1948), escrebiol.
  • Dulce Chacón (n. Çafra, 3 de Húniu de 1954 - † Madril, 3 de Diciembri de 2003), escrebiora.
  • Jesús Sánchez Adalid (n. Don Benitu, 1962), escrebiol.
  • Jorge Camacho Cordón (n. Çafra, 18 de Noviembri de 1966), pueta.
  • Bartolomé José Gallardo y Blanco (*Campanáriu, 13 d'Agostu de 1776 - † Alcoy, Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol.

[eital] Música

  • Manuel Vicente García (n. Çafra, 17 de Marçu de 1805 - † Londris, 1 de Húliu]] de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu.
  • Pepe el Molinero (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu.
  • Porrina de Badajoz (n. Badahó, 1924 - † Madril, 1977), cantaol flamencu.
  • Pablo Guerrero (n. Esparragosa de Laris, 18 d'Otubri de 1946), cantautol.
  • Luis Pastor (n. Berçocana, 9 de Húniu de 1952), cantautol.
  • Roberto Iniesta (n. Praséncia, 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'Extremoduro.
  • Los Chunguitos, grupu de rumba.
  • Bebe (n. Valéncia, 9 de Mayu de 1978), cantanti.
  • Soraya Arnelas (Valéncia d'Alcántara, 13 de Setiembri de 1982), cantanti.
  • Azúcar Moreno, duo musical.
  • Bucéfalo, grupu de rock.
  • Extremoduro, grupu de rock.
  • Tam Tam Go, grupu musical holmau en 1988.
  • Sínkope, banda de rock de La Serena.

[eital] Pulíticus

  • Gregorio López de Tovar (n. Guadalupi, 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau.
  • Juan Meléndez Valdés (n. Ribera el Fresnu, 11 de Marçu de 1754 - † Montpellier, 24 de Mayu de 1817), pulíticu.
  • Manuel Godoy (n. Badahó, 12 de Mayu de 1767 - † París, 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de Carlos IV.
  • Bravo Murillo (n. Frehenal de la Sierra, 24 de Húniu de 1803 - † Madril, 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]].
  • Juan Donoso Cortés (n. Valli de la Serena, 6 de Mayu de 1809 - † París, 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu.
  • Saturnino Martín Cerezo (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler.
  • Rafael Sánchez Mazas (n. Cória, 18 de Hebreru de 1894 - † Madril, 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española".
  • Alberto Oliart (n. Méria, 1928), es-ministru.
  • Juan Carlos Rodríguez Ibarra (n. Méria, 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la Hunta d'Estremaura.
  • Cándido Méndez (n. Badahó, 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la UGT.
  • María Antonia Trujillo (n. Peraleda el Çaucehu, 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda.
  • Celestino Corbacho (n. Valverdi de Leganés, 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración.

[eital] Esproraoris i conquistaoris

  • Vasco Núñez de Balboa (n. Herés de los Caballerus, 1475, - † Acla, 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el Océanu Pacíficu.
  • Francisco Pizarro (n. Truhillu, 16 de Marçu de 1476 - † Lima, 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca.
  • Pedro de Alvarado (n. Badahó, 1485 - † Guadalajara, [[4 de Húliu de 1541), conquistaol.
  • Hernán Cortés (n. Medellín, 1485 – † Castilleja de la Cuesta, 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca.
  • Pedro de Valdivia (n. Villanueva de la Serena, 1497 - † Tucapel, 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de Chili.
  • Hernando de Soto (n. Barcarrota, 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol.
  • Inés de Suárez (n. Praséncia, 1507 - † Chili, 1580), esproraora i conquistaora.
  • Juan Rodríguez Suárez, (n. Méria, 1510), esproraol.
  • Francisco de Orellana (n. Truhillu, 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil.
  • Ñuflo de Chaves (n. Santa Crús de la Sierra, 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol.

[eital] Relihiosus

  • Jerónimo de Loayza (n. Truhillu, 1498 - † Lima, 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu.
  • Pedro de Alcántara (n. Alcántara, 1499 - † Arenas de San Pedro, 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu.
  • Ruy López de Segura (n. Çafra, 1540 - † Madril, 1580), clérigu i ahedrecista.
  • Beata María de Jesús (sigru XVII) terciária franciscana, natural de Guihu de Cória.
  • José Pedro Panto (n. Valverdi el Fresnu, 1778 - † San Diego, 1812), misioneru franciscanu.

[eital] Referencias

  1. huenti: INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diciembri
  2. Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volúminis provincialis.

[eital] Atihus

[eital] Meyus de comunicación


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -