Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Luenga estremeña - Güiquipeya

Luenga estremeña

Dendi Güiquipeya

Estremeñu
 (Estremeñu)
Algotras denominacionis: Castú
Palrau en: España
Territórius: Estremaura i sul de Salamanca
Palrantis:
  • Luenga matelna:
  • Algotrus:
200.000
  • -
Crasificación:
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Italica-Ociental-Ociental
      Galu-Ibérica
       Íberu-Romanci
        Ibérica-Ociental
         Astur-Lionés
          Estremeñu

Estatus oficial
Luenga oficial en:
Regulau pol:
Coigus de la luenga
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
SIL ext
Guipai tamién:
Luenga induropea

El estremeñu es la luenga el grupu asturlionés (nel sentiu filulóhicu el términu) palrá nel noroesti e la Comuniá Autunoma d'Estremaura i sul de la província e Salamanca, nolmalmenti crasificau endrentu las palras d'España pol olganizacionis entrinacionalis i nacionalis, inque nu es oficial enas comuniais en qu'entovia se palra.

Tamién es llamau castú, inque esti términu puei lleval a marru, pos asina se llama tantu a las palras de tránsitu con el lionés, cumu a las palras castellanas el orienti d'Estremaura i puebrus de Sevilla i Córduba.

Se palra enas comarcas salmantinas d'El Rebollal, sul de Ciá Rodrigu i Behal. Ena província e Caçris, se palra enas comarcas de Sierra e Gata, las Hurdis, Guihu e Santa Bárbara, Valli el Alagón, Riberus el Tahu-Alagón, Riberus el Tahu-Almonti, i puebracionis el Valli el Herti cumu Piolnal, Rebollal u El Tornu, Valli el Ambrós, Monfragüi, Berçocana i Mairoñera.

Las estaísticas que se tiinin al tentu el númeru e palrantis son antiguas i nu mu fiabris. Posibrienti seyan angunus milis los mayoris qu'entovia conselvan rahus dialetalis que puein entificalsi con el estóricu dialeutu astulionés.

Continius

[eital] Crasificación

Induropeu > Itálicu > Grupu Romanci > Romanci > Luengas Romancis Ítalu-Ocientalis > Grupu Ítalu-Ociental - Sugrupu Ociental > Grupu Galu-Ibéricu > Grupu Iberu-Romanci > Grupu Iberu-Ociental > Sugrupu Astur-Lionés

[eital] Estensión heugráfica

Se palra con mayol u menol vitaliá enas comarcas salmantinas d'El Rebollar, sul de Ciá Rodrigu i de Behal, al igual qu'ena província e Caçris, enas comarcas de Sierra de Gata, Las Hurdis, Guihu de Santa Bárbara, Valli el Alagón, Riberus de Tahu-Alagón, Riberus de Tahu-Almonti i puebracionis del Valli el Herti cumu Piornal, Rebollal u El Tornu, Valli el Ambrós, Monfragüi i en Berçocana i Mairoñera, ena comarca Las Villuercas-Guadalupi.

[eital] Númiru e palrantis

Las estaísticas al tentu el númiru e palrantis son antiguas i nu mu fiabris. Posibrienti seyan unus milis los mayoris qu'entovia conservan rahus dialetalis que puein relacionalsi con el estóricu dialetu asturlionés. Sin embargu desistin angunas zonas, cumu pol sabulugal Garrovillas, ondi nu solu la henti mayol conserva bastantis rahus.

[eital] Variantis

  • Palra el Rebollal
  • Artuestremeñu ociental
  • Artuestremeñu hurdanu
  • Artuestremeñu serragatinu
  • Artuestremeñu oriental
  • Palra e Garrovillas i Serrailla
  • Chinatu (varianti e Malpartia e Prasencia, ya estinta)
  • Artuestremeñu meriyonal

El estremeñu normalmenti se crasifica en tres ramas: artuestremeñu, meyuestremeñu i bahuestremeñu.

El artuestremeñu está consierau cumu dialetu (u luenga), i es palrau ena zona norociental de Caçris i la surociental de Salamanca.

El meyuestremeñu i el bahuestremeñu son, al menus endi el sigru XVII, palras castellanas de tránsitu con el lionés (cumu las palras murcianas lo son con el catalán), i la su influencia chega mu levementi hata la Sierra d'Aracena, ondi se puein oyil diminutivus en -inu de horma sistemática, amás de lésicu estremeñu.

En Barrancus, puebración purtuguesa asiahá ena frontera con Estremaura i Andalucia que se repuebró ena Eá Meya con onubensis de palra lionesa (estremeña), se palra el Barranqueñu (Barranquenhu), una mestura entri el bahuestremeñu i el purtugués.

Tolas variantis estremeñas, tantu bahuestremeñas u meyuestremeñas, cumu artuestremeñas, tienin ciertus rasgus con el castellanu meriyonal, cumu l'aspiración de la "esi" en posición emplosiva. Nel artuestremeñu, estus rasgus meriyonalis se dan huntamenti al lau el restu e los rasgus propius i los asturlionesis (cumu se puei leyel embahu, nel apartau "caraterísticas"), aportandu a la presonaliá luengüística el artuestremeñu.

[eital] Estória

La Estremaura ociental hue arreconquistá pol Reinu Lión, siendu el astulionés el dialeutu estóricu latinu gastau polos repuebraoris, que esmiençarun cola repuebración la atual zona artustremeña alreol el sigru XII.

Al arrehuntalsi los reinus de Lión i Castilla nel 1230, el castellanu sustituyó a pocu a pocu al latín cumu luenga oficial las estitucionis, queandu asina al astulionés cumu señal de probécia i inoráncia daquellus que lo palraban. Solu en Astúrias era la henti cocienti e palral una luenga deferenti al castellanu, i enclusu allí, solu angunus autoris lo gastarun.

Hue, probabrienti, la prestihiosa Univelsiá e Salamanca la causa e la lihera castellanización desta província, queandu el domiñu astulionés deviiu en dos partis dendi bien plontu, el asturianu u astulionés al norti, i el estremeñu al sul el antígu reinu Lión. La espansión el español tamién se dió endi el sul, con el crecimientu económicu e la zona ociental de la Badahó.

El sigru XIX vió el primel ententu d'escrebil en estremeñu. El primel testimoñu desti ententu mos lo da el eruditu Vicente Barrantes ena obra Idilio de última hora (1875), ondi apaici angunas parabras qu'imitan la prenunciación el estremeñu.

Nu sedria hata la puesia rihionalista e José María Gabriel y Galán cuandu esmençaria a ponelsi pol escritu el estremeñu, anque sedria un estremeñu mu castellanizau.

Aluspués desu, los localismus huerun la nolma enus ententus de defendel el estremeñu, hata el puntu e que solu angunus tratan oi e revivil la luenga, mentris que la Hunta d'Estremaura i la e Castilla i Lión, i el restu d'estitucionis oficialis estatalis consieran que la mehol solución es defendel la estensión el castellanu nolmativu ena zona. Estu, uñiu a los ententus pol llamal al meyuestremeñu i al bahuestremeñu cumu 'luenga' –el castú, télminu encuñau pol pueta oriundu e Guareña Luis Chamizo– hazin entovia mas revesinu defendel la verdaera luenga estórica, i mas faci el rechaçu la Alministración a la normaliçación i deprendizahi el estremeñu. Anque los númerus palran de cientus de milis de palrantis (200.000 "palrantis ativus" sigún el ethnologue) posibrienti solu unus milis de mayoris entovia mantinin los rahus dialeutalis astulionesis i própius estremeñus (ecetu angunus comunis colas palras meriyonalis, que se conselvan i gozan de güena salú), muchas vezis en meyu e divelsus graus de castellanización.

Anque la mayol parti las estitucionis entrinacionalis i angunas españolas reconocin al estremeñu cumu luenga d'España (huntu con el astulionés i el aragonés), lo ciertu es que sin normalización i sin eshuerçus eucativus pol parti e la Alministración, la 'luenga' estremeña está condená a espenal i convertilsi en algotra varieá castua mas.

[eital] Gramática

[eital] Fonulohia

[eital] Vocalis

Nel estremeñu hugan dos tipus vocalis, las largas i las brevis. S'ebin consieral fonemas endependientis ya que son escapazis de marcal opusición fonulóhica entri dos parabras: amás /a'maːH/ (particípiu fem. pl. el verbu amal) frenti a amás /a'maH/ (alvérbiu).

Las vocalis largas en estremeñu procein, polo heneral, de contracionis entri vocalis del mesmu u destintu timbri alatrás de belsi prouciu la síncupa danguna consonanti, v. gr.: barbudu > barbuu > barbú, todo > too > , especie > especii > espéci. Nu estanti, ena morfulohia verbal, es mu frecuenti qu'el ditongu [je] volucioni a [iː] en pusición tónica: tieni > tiini > tini, prefieru > prefieu > prefiiu > prefiu.

ANTIRIORIS CENTRALIS VELARIS
larga/brevi larga/brevi larga/brevi
vocalis afechás (ménimu abrieru) /iː/-/i/ /uː/-/u/
vocalis meyas (meyu abrieru) /eː/-/e/ /oː/-/o/
vocalis abrias (máisimu abrieru) /aː/-/a/

[eital] Consonantis

El hazi fonemáticu el estremeñu vária liheraenti el astulionés, ya que nu conselva /ʃ/ pol convertilu en /h/. Amás el estremeñu cuenta colos fonemas meyevalis /ð/ i /z/, los cualis nel cuairi van entri paréntisis pol tenel angañu mas previvéncia cumu alufonus de /d/ i /s/ al respetivi que cumu fonemas endependientis.

labialis dentalis alviolaris palatalis velaris farínhias
oclusivas sordas /p/ /t/ /ʧ/ /k/
oclusivas sonoras /b/ /d/ /g/
fricativas sordas /f/ /θ/ /s/ /h/
(fricativas sonoras) (/ð/) (/z/)
nasalis /m/ /n/ /ɲ/
lateralis /l/ /ʎ/
vribantis simpris /r/
vribantis múrtipris /rr/

[eital] Fonética

[eital] Sonis vocálicus

Las vocalis el estremeñu son 10: /a/, /aː/, /e/, /eː/, /i/, /iː/, /o/, /oː/, /u/, /uː/. Ca unu destus 10 fonemas tinin múrtipris alufonus sigún el entolnu fonéticu en que s’alcuentrin. Asina una o podrá sel afechá brevi [o] cumu en loba, abria brevi [ɔ] cumu en mostu, afechá larga [oː] cumu en , abria larga [ɔː] cumu en mós u debi d’abrieru relativu [ɵ], cumu aconteci enos finalis los vocativus: Frasco!

Los ditongus en estremeñu son los mesmus qu’en asturianu muelnu, cuentandu tamién cola séri los monutímbricus [wu] i [ji]: antíguu [ãŋ'tiɣwu], sérii ['serji]. Nu estanti, los ditongus monutímbricus en estremeñu audechan monutongal: antígu, séri. Amás están los ditongus monutímbricus decendientis [uw] i [ij] en unas poquinas de parabras, produtu la conhugación, cumu puu i piin.

Nel andal los tritongus, el estremeñu muestra un hazi, hueraparti los conocius en castellanu otrus dos que namás comparti con el asturianu dangañu: [wew] i [wiw]: pueu, hueu, ruiu (cf. asturianu fueu,ruíu).

[eital] Sonis consonánticus

[eital] L'aspiración

Una las primeras caraiterísticas la fonética el estremeñu es la prehéncia de [h]. El estremeñu es una idioma rica en sonis laringalis, es izil, en aspirás. Esti hechu tini cuatru concausas prencipalis:

  • Poseyel la h proceenti de f latina esplotiva lo mesmizitu qu’el astulionés oriental (grafia h). V. gr.: hierru, haba, hunción.
  • Bel volucionau la x astulionesa, cuyu son es [ʃ], a [h] (grafia h). V. gr.: hielnu, henti, hamón.
  • Bel volucionau g/y/j, cuyu son es [ʒ], a [h] ena mayoria chascus(grafia h). V. gr.: muhel, paha. (cf. asturianu muyer, paya), peru nu pingayu, gayu.
  • Participal el debilitaeru consonánticu las consonantis emplotivas prehenti enas palras meriyonalis (grafia s). V. gr. estu, mas, estrución.

Estu á criau una situación ondi confluin dambas las dos aspiracionis, una esplotiva [h] i otra emplotiva [h]. A estu se suman otrus fenóminus de menol releváncia cumu la palatización de s- de ciertas parabras i posteriol aspiración (sachu > xachu > hachu) i l’aspiración de [z] entrivocálica (risistil > rizistil > rihistil).

Endrentu la fonética el estremeñu, es l’aspiración emplotiva la que henera mas chambus ena prenunciación. Los prencipalis que prouci l’aspiración son:

  • Fricativización de [b], [d] i [g] en [f], [θ] i [h] al respetivi: resbalal > refalal, asdomin > açomin, esgalamiu > ehalamiu.
  • Aspirantización de [p], [t] i [k] en [ph], [th] i [kh] al respetivi: raspal [rahp'phal], estilla [eht'thiʎa], esquerosu [ehkkhe'rozu].
  • Ipifricativización de [f], [θ] i [h] en [fh], [θh] i [hh] al respetivi, prevocandu heminacionis: amofera [amo'ffera], acientu [a'θθjentu], los higus [lo'hhiɣuh].
  • Abrieru la vocal preceenti: [a] > [ɑ], [e] > [ɛ], [i] > [ɪ], [o] > [ɔ], [u] > [ʊ].

[eital] Caraiterísticas morfulóhicas

[eital] Morfulohia nominal

  • Sustantivus, ahetivus i prenombris cuyu morfema prural es –us i nu –os, sigún aconteci en astulionés, v. gr.: carrus, viehus, muhotrus i nu *carros, * viehus u *muhotros. Esti rahu lo comparti con el asturianu oriental i el cántabru.
  • Destinción entri prenombris presonalis proclíticus i enclíticus sigún el su acentu i el abrieru vocálicu: mos lo da/precuraba nu dálmulus, te vas aculloti/vaiti aculloti.
  • Sustantivus con morfema prural ø (parosítonus acabihaus en nasal): el desamin-los desamin, el polin-los polin, l’imahin-las imahin, el hovin-los hovin (cf. gall-port. imagem/imagens, jovem-jovens).
  • Sustantivus i ahetivus qu’esprimentan pruralis regularis pol perda la consonanti final (parosítonus acabihaus en orihin pol consonanti): mobi-mobis, carci-carcis, gravami-gravamis, albi-albis, embeci-embecis, uti-utis (cf. port. móvil-móveis, util-úteis).
  • Duosus chascus númiru dual femininus aseñalaus pol prefihu es- i morfema -s el prural: las escachas, las estiheras, las estrébedis, las estenazas, las estraseras, las esparigüelas.
  • Usiu d’apreciativus (especialmenti –inu) en sustantivus, ahetivus, alvérbius, cohuncionis i herúndius: casina, chiquinu, plontinu, lehotis, cuantitu, apeninas, corrienditu. El empreu d’apreciativus redupricaus heneran ciertas inregulariais morfulóhicas: chiqueninu (de chicu), dergaininu (de dergau), mihirrinina (de miaha).
  • Escarpícias lessicalizás de holmas pronominalis aglutinás latinas megu i tegu. V. gr.: yo i tegu sedremus amigus pa sempri.
  • Deferéncia en sustantivus i ahetivus en –u, -i u -in entri un casu locutivu i otru esclamativu u vocativu cuya telminación es –o, -e i -en al respetivi: Antóniu corri pallá / Antonio, corri pallá!; La Carmin nu mos oyi/Carmen, óyimus! Esta particulariá la comparti con la fala de Xálima.
  • Conselvación d’antígus femininus meyevalis lionesis cumu la puenti, la canal, la nogala, hueraparti dotrus muchus qu’en estremeñu son femininus mentris que notras luengas son masculinus: la idioma, la ecema, la reuma, la pus.
  • Chambus, anque de poca entesiá, de femininus –a en –i: la ristri.
  • Dobretis masculinus cuyu morfema héniru puei sel –u u –i endistintaenti: pinchu/pinchi, çalacu/çalaqui, encetu/enceti, barbiscachu/barbiscachi, lapi/lapu (gorpi), untu/unti.
  • Desisténcia del númiru dual nunas pocas de parabras: las escachas, las espolainas, las esparrillas, las escabeçás, las esquehás.

[eital] Componieru i derivaeru
  • Criación de numirosus ahetivus etupéyicus bimembris: labiuburru, perritracu, eschangabaili, estroçamoças.
  • Empreu el sufihu –iñu, -iña pol enfruieru purtugués: fridiñu, recarquiña, prisiña, ahoguiña, piquiña, cuelpiñu, hurguiña.
  • Empreu el sufihu –au en sustantivus con idea de “acomolgau”: pratau = pratu con comuelgu, carruchau = carru con comuelgu, vasau = vasu con comuelgu.
  • Empreu frecuenti los sufihus –ihu i –uhu pa hormal sustantivus verbalis: carguhu, arregrihu, carcihu, partihu.
  • Telminación –algu, endigual qu’en astulionés, del lat. -atĭcum: portalgu, novialgu, condalgu.
  • Empreu el sufihu -iqui ena compusición d'ahetivus: boquiqui, chiriviqui, alfiliriqui.
  • Conselvación del prefihu astulionés tres-: tresantiel, trespasal, trespalé.
  • Empreu el sufihu -uñu con idea de "cierrau, escuru": peuñu, calamandruñu, marruñu.
  • Empreu el sufihu -era con idea de "alampandu": meaera = alampandu meal, bailaera = alampandu bailal.

[eital] Morfulohia verbal

  • Desinéncias presonalis verbalis nu abrin las vocalis, v. gr.: amamus i nu *amamos, ihisti i nu *ihiste, truhun i no *truhon, deprendi i nu *deprende. Esti es un rahu compartiu con el asturianu oriental i el cántabru.
  • Los enfenitivus los verbus acabihan en –l nu en *-r. V. gr.: palral, bebel, sintil. Pierdin la –l de que les siguin los prenombris enclíticus -lu, -la, -li, a la escontra el asturianu, que sempri pierdi la líquia anti prenombris: palralus, palrali peru palralvus i nu *palravus.
  • La segundera presona prural los emperativus son –ai, -ei i . V. gr.: cantai, comei, viní.
  • Ena conhugación, numirosus verbus cuentan con una horma nominal llamá atitivu. Esta horma nominal tini la su equivaléncia enos sustantivus d’ación verbal de muchas luengas. Estus atitivus se horman con la raís d’enfenitivu mas los sufihus –eru u –era sigún el verbu. V. gr.: bailaera, palraera, barruntaera, saliera, abrieru, gastaeru, escrebieru.
  • Ena primel conhugación, la primel presona el prural el prefetu d’endicativu tini una desinéncia –émuscantémus i nu *cantamus— i la segundera prural fruhi una desinéncia –aistiscantaistis i nu *cantastis—. Ena segundera i tercel conhugación, la desinéncia segundera presona prural nel prefeutu d’endicativu es –istiscomistis, vivistis—.
  • Ena conhugación, es frecuenti ditongacionis analóhicas de o i e átunas cumu aconteci en astulionés: hugamus, entriegaba, calientaba, almiental, ascuendin, apiertal.
  • Ena conhugación los verbus inregularis, muchus dellus posein un tema huturu destintu el de prehenti i prefeutu: goldré, tendré, saldré, quedré.
  • Los verbus inregularis con tema própiu pa los tiempus de prefeutu tinin una telminación –un pa la tercel presona prural el prefeutu endicativu: puun, quihun, tuvun, estuvun.

[eital] Componieru i derivaeru
  • Empreu el prefihu (d)es- pa compunel verbus: destirantal, esvreal, esmiahal, eschangal, desaflohal.
  • Empreu el prefihu a- pa compunel verbus: arrempuhal, acolmal, afusilal, alihal, arremollecel.
  • Empreu el prefihu en- pa compunel verbus: entrancal, entaponal, enlial, enretuertal.
  • Usiu la desinéncia frecuentativa pa heneral verbus nuevus: patineal, repunteal, reverdegueal, çarabateal, himploteal. En muchius chascus esa desinéncia s’opón a –al, destinguiendu entri hormas riterativas i hormas simpris: andal/andeal, cozinal/cozineal.
  • Empreu los enfihus -h-, -c- i -l- ena criación de nuevos verbus: destirahal, garruchahal, arruinacal, trastaleal.
  • Usiu los sufihus -era/-eru pa la criación de sustantivus verbalis d'ación (atitivus): palraera, arrancaera, gastaeru, abobeceeru, abrieru.

[eital] Caraiterísticas sintáticas

  • Caréncia d’atihus subordinantis entri dos sintamas nominalis ondi el segunderu enhunciona cumu comprementu apellanti. La vizina la casa la esquina los agüelus.
  • Caréncia d’atihus subordinantis en cercustancialis matéria. La mesa maera, los vasus cristal.
  • Costrución artículu + ahetivu posesivu tónicu + nombri. El tu cochezinu, la vuestra crasi, la muestra carrera. Esta costrución nu fegura refiria a nombris parentescu: tu helmanu nu *el tu helmanu, mi señora nu *la mi señora, vuestrus padris nu *los vuestrus padris.
  • En sintamas cuyu núcliu seya un nombre rifiriu al tiempu, gastaeru el apreciativu –inu p'aseñalal la prosimiá tiempu. Unas orinas dispués. Angunus mesezinus enantis.
  • Arrihuntaeru prepusicional. Vo a pol áugua. Éhalu pa pola nochi. Vaiti hatan cá el meicu.
  • Locucionis preposicionalis própias. Pol ves de, antis con, hormi a, aspéci de, a trocu de, a la halda de, antigual de, la huerça de, pol mé de.
  • Hormulación prepusición + núcliu + mesma prepusición + núcliu. En ves en cuandu, a dia a dia, a pocu a pocu, en unu en unu.
  • Empreu el henitivu prenominal femininu en locucionis alverbialis lugal. Alantri mia, al lau suya, encima vuestra.
  • Usiu el enfenitivu presonal en oracionis suboldinás entroucias pol prepusición. Lo igu pa tu portalti bien. Con vuhotrus hazelu, tenemus bastanti.
  • Usiu presonal el verbu abel con el sintiu de desistil. Ain tres sillas. Abian mas de dozientus amotus ena motorá.
  • Usiu los sintamas muhotrus i muhotrus, vuhotrus i vuhotrus, ellus i ellus con valol recíprucu. Palrabamus estremeñu entri muhotrus i muhotrus. Huegaban a la pelota ellus i ellus.
  • Usiu las hormas d’atitivu polas de enfenitivu. Con el escrebieru s’alhiliza la menti. Los atitivus los verbus transitivus fruhin cumu comprementu un sintama nominal apellau de tipu ahetival. El amparaeru los emigrantis va a hazel qu’el puebru creça demugráfica i curturalmenti palrandu.
  • Empreu el muificaol nuclial, sintamáticu i oracional la partícula d’endetelminación paí. Tini dos helmanas paí. Trai paí un pal de borsas.
  • La prepusición pa entrouci sempri endetelminación. Estaba pallí. Ahila pa pondi el meicu.
  • La prepusición a tini el sintiu de en colos verbus estal i andal. Estuvun a Madril unus dias. Luis anda al corral.
  • La prepusición contra tini amás el sintiu de hunta. Ponti contra la mesa pa él sacalti mehol el afotu.
  • El alvérbiu entavia/entovia chamba el su senificau sigún vaiga enantis u aluspués el verbu. Huendu enmeyataenti alantrinu el verbu tini valol negativu de entavia nu. Enas demás pusiciones mantini el su sintiu própiu. Entavia á chegau = Nu á chegau entavia. Tini entavia acarretu pa ratu.
  • El alvérbiu itó asiahau a la final d’oración tini el senificau de tamién. Tini congresu, peru hazi una ponéncia itó. Notras pusiciones s’emprea tamién.
  • Usiu de tamién nu pol vezi e tapocu alantri verbu. Tamién nu comió ná = Tapocu comió ná.
  • Empreu de á, ara i a(n)gora sigún la su pusición ena oración. Á al escomencípiu, anti pausa, con valol alversativu-escramativu: Á, que nu te güerva a vel mas. Ara alantri verbu i, cuasi sempri, al préncipiu d’oración: Ara mos hadrá que l’ayuemus. A(n)gora nel restu d’asiahamientus i al prencípiu d’oración con valol enfáticu.
  • Costrucionis estoi ciertu de i soi siguru de.

[eital] Léssicu

La mayol parti el léssicu que compón el estremeñu es d'orihin latinu. Las tres vias polas que el léssicu latinu á colau al estremeñu son pol mé el astulionés, el gallegu-purtugués i el castellanu. Con tó i con esu, abemus parabras dotras muchas luengas: íberu-vascu, certa, muzarabi, arabi, helmánicu, griegu, ec.


[eital] Léssicu d'orihin prerromanu

[eital] Léssicu certa

baleu < *balayum "escoba la era"; billorda < *bilion "billarda, huegu"; binça < *brinos "fibra de ciertus frutus"; sabaleta < *sabŏlos "pes espurechu a la sardina; sabihondu"; senara < *senara "parcela laborabri; cohecha". La raís tranc-, que senifica "palu guresu", tamién d'orihin certa, es quiziá la raís mas produtiva n'estremeñu: tranca, trancahilu, trancazu, trancu, tranquia, tranquillá, atranquihu, atrancal, entrancal, desentrancal, trincal.

[eital] Léssicu íberu-vascu

çárriu > txar "cachiperri"; charramanduscu > txar "eteruhéniu, disonanti"; çurra > zurra "palera"; mogu > moko "que le farta un miembru"; motril > motil "zagal, muchachu"; naba > naba "chanura entri montañas"; pistañosu > pizta "lagañosu"; talocha > talo "paleta d'arbañil"; zamarra > zamar "pellica".

[eital] Léssicu d'orihin latinu

Las parabras d'orihin latinu qu'abemus rescrecin del troncón astulionés, prencipalmenti, del oriental, polo que la su fonética (aspiracionis de f-, palatalizacionis deferentis, afechis vocálicus, ditongacionis endigual qu'en castellanu) es basicamenti oriental. Nuna tupa parabras resurta enteosu avrigual si procei del astulionés u del castellanu meyeval, pol bel conociu una fonética mu similar dambas a dos luengas enos sigrus correspondientis a la Reconquista i repobración.

Otra sérii parabras se puein izil que rescrecin de maea direta dendi el latín, pol conselval una fonética celcana a esta luenga u nu bel remaneciu nel astulionés u en castellanu. V. gr.: acachal > coactare "agarbal"; pialbu > *pedialbum "que tiin las patas de destintu colol"; agradienti > adgradientem "ingredienti"; ahinal > angĕre "ahuncal"; fangalsi > *fanicari "enfurruscalsi"; fróncia > *frondĭa "restu, rebotayu"; grás > crātēs "peldañu"; heu > heus "hai"; intervalli > intervallum "espáciu que meya entri dos tiempus"; lairu > latro "lairón"; repial > repĕdāre "dal güertas".

[eital] Pol mé el astulionés

abiheru > abigéu > abigĕum "lairón de ganau"; alampar > allampar > lampare "brillal, luzil; deseal"; angarial > angariar > angariare "cargal; dessihil"; antiel > antier > ante heri "el dia anterial a ayel"; apescal > apescar > apiscĕre "cohel; comprendel"; apopal > apopar > palpare "mimal"; apopu > popu > palpum "halagu, mimu"; bagu > baga > baccam "granu"; hinohu > hinoju > fenucŭlum "acinohu, pranta"; comuelgu > comuelgu > *cumucŭlum; córrigu > córrigu > corrŭgum "corrienti d'áugua"; cutu > cutu > cautum "télminu acotau"; dehuntu > deḥuntu > deffunctum "muertu"; duelgu > duelgu > dŏlum "penaeru, dolol".

[eital] Pol mé el castellanu

Las parabras antíguas proceentis del castellanu están mu celcanas al astulionés oriental i se trata de empréstamus d'epoca meyeval enantis el acolleramientu los reinus de Lión i Castilla i que endispués se convirtirian en despraçamientus léssicus. V. gr.: abollecel > bollir > bullire "hotrileal"; cossáriu > cosario > cursum "caçaol; pirata"; hablal > hablar > fabulare "palral".

Muchus télminus muelnus proceentis del castellanu suelin sel vurgarismus nessa luenga, tenicismus u modelnismus. A su ves el caudal léssicu ereau el castellanu proceei dotras luengas pininsularis cumu el aragonés, el vascu u el catalán i dotras luengas de las que alcibió empartanti enfruéncia, cumu el italianu i el francés. V. gr.: fonil > fonil > arag. fonil "embú"; cortehal > cortejar > it. corteggiare; malatu > malato > it. malato "enfelmu"; cornamusa > cornamusa > fr. cornamuse "estrumentu musical"; abentaha > aventaja > fr. avantage.

[eital] Pol mé el purtugués

revirigüerta > riviravolta > uoltam "piruleta"; agaivau > gaiva > cavĕam "cabisgachu, laguiñosu"; moiña > moinha > molĕre "cáusula el bagu cereal"; poipa > poipa > upupam "bobilla"; arrepiu > arrepio > horripilare "calafriu"; afechal > fechar > fecho > *pesclum > pessulum "cierral"; carriña > carrinha > carrum "tartana"; chamarín > chamariz > clamare "paharu espurechu al silgueru".

[eital] Otras proceéncias

[eital] Léssicu d'orihin helmánicu

botu > bauth- "que amarguhea i seca la boca"; fínfanu > pfeifen "mosquitu, violeru"; guaña > waith- "alchiperri pa segal"; sahurda > sau+hürde "cochiquera"; trincal > trink- "bebel"; estaca > *stakka "palu guresu".

[eital] Léssicu d'orihin arabi

gañán > gannám "moçu que sirvi nel campu"; guácara > wá‘ra "lugal fragosu"; haqui > *šáqq "aspécii peinau"; hurramachu > *muharríǧ "pressona vistia de carnaval"; maimón > máymum "gambusinu"; rabaçú > rúbb assús "palu astratu"; talbina > at-talbína "mesturahi pa los guarrus"; zagal > zaĝall "muchachu".

[eital] Muestra testual

Parti de L'últimu home en asturianu

Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».

Traución al estremeñu de El úrtimu ombri

Un estrumpiu hizu rehilal el hayeu. El mielru voló largu. L'ardilla esapaició nel ñiu. Ubu otru estumpiu, i alogu algotru. El ombri, altonci, mentris caiba colas manus abiertas, los ohus nel enfinitu i el su cuelpu cayendu pol tolos laus albonda sangri, gañitó una parabra, una parabra namás, que resonó i anguañu acontina resonandu nel bosqui i en toa Astúrias: «Libertá!».

Traución al castillanu de El último hombre

Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».

[eital] Bibliugrafia

  • Cummins, John G. (1974), El habla de Coria y sus cercanías, Londris, Tamesis Books.
  • Gonzálvez González, Pablo et al. (1995), Primera Gramática Ehtremeña, Carçailla: Ayuntamientu.
  • de Sande Bustamante, María de las Mercedes (1997), El habla de Acehúche, Méria: Asamblea d'Estremaura.
  • Iglesias Ovejero, Ángel (1982), El habla del Rebollar, Salamanca.
  • Montero Curiel, Pilar (1997), El habla de Madroñera, Caçris, Univelsiá d'Estremaura.
  • Ramos Ingelmo, Cándido (1973), Estudio lingüístico del habla de Piornal, Barcelona, Univelsiá de Barcelona (Facurtá de Filusofia i Letras).
  • Requejo Vicente, José María (1977), El habla de las Hurdes, Salamanca, Univelsiá.
  • Viudas Camarasa, Antonio (1976): «El dialecto extremeño» Boletín de l'Asociación Uropea de Profesoris d'Español VII, númiru 15, páhs.123-131.
  • Viudas Camarasa, Antonio (1979): «Estudios sobre el dialecto extremeño», Alminar, II, páhina 15, Diputación Provincial de Badahó. [Analiça la bibliugrafia desistenti al tentu las palras estremeñas (nu solu artuestremeñas) dendi finalis del sigru XIX en alantri].
  • Viudas Camarasa, Antonio (1980): «La estima social del dialecto extremeño», Aguas Vivas, Año I, páh.Coléhiu de Dotoris i Licenciaus de Caçris. [Siguiendu las torias de Ferguson, se analiça el prestíhiu que posein los estremeñus de la su própia palra, apricandu la NORMA A, castillana con menus rasgus típicus estremeñus i la NORMA B, cuandu palran en entornus mas familiaris las sus diversas modaliais luengüísticas localis, artuestremeñas u nu].
  • Viudas Camarasa, Antonio (1980): Diccionario extremeño, Servíciu de Pubricacionis de la Univelrsiá d'Estremaura, Caçris. [Arrecohi una coleción de dicionis u télminus própius d'Estremaura, nu esclusivus del artuestremeñu, endicandu ena mayoria los chascus el lugal concretu ondi s'arrecohierun. Arrecohi télminus de puebracionis ondi se palra el purtugués i A Fala, amás del artuestremeñu i el bahuestremeñu].

Angunas algotras obras de referéncia están disponibris ena seción de Dialetulohia de la Bibliuteca Virtual Estremeña (BVE) [1]. Es mestel rustrilsi de bardi pala consurta d'izias obras nesta direción: [2].

Velaquí angunas d'ellas:

  • Catalán, Diego (1954), El concepto lingüístico del dialecto chinato en una chinato-hablante, Revista de dialectología y tradiciones populares, tomo X, pp. 10-28. [3]
  • Marcos, Germán (1996), El habla de Villamiel, Caçris. [4]

[eital] Atihus


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -