Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Praséncia - Güiquipeya

Praséncia

Dendi Güiquipeya

40° 2′ 0″ N, 6° 6′ 0″ W

Praséncia

Bandera e Praséncia Escú d'armas de Praséncia
Paláciu Monicipal
Paláciu Monicipal
Nombri oficial {{{nombri_oficial}}}
Pais  España
Comuniá Autúnoma Estremaura
Província Caçris
Província Caçris
Comarca {{{Comarca}}}
Ciá {{{monicípiu}}}
Coigu postal 10600
Supifici 218 qm²
Artitú 430 m.
Longol 150 qm a Méria
Puebración 39.982 ab. (2007)
Hentilíciu Pracentinu
Rius Herti
Páhina web www.aytoplasencia.es

Praséncia es una ciá asiahá nel norti la província e Caçris, a orillas de riu Herti, ena Comuniá Autúnoma d'Estremaura, España.

Conocia cumu la Pelra el Valli,[1] cuenta con una puebración de 39.982 abitantis (INE 2007) i es el segunderu núcleu urbanu la província i el cuartu la rehión. Eherci e capital pal norti d'Estremaura i acohi servícius del Estau i e la Hunta, tantu pala puebración qu'alberga cumu pala zona norti la rehión.

Es un destinu turísticu e primel ordin endrentu la Comuniá Autúnoma, dau el caratel monumental i estóricu la ciá, asín cumu pola su cercania a los recursus turísticus de las comarcas cercanas.

Es tamién la sé la Diócesis del mesmu nombri.

Continius

[eital] Entornu heugráficu

[eital] Asiahamientu

Praséncia s'alcuentra a 83,4 qm al norti e Caçris, 150 qm al norti e Méria, 126,4 qm al sul de Salamanca, 245,2 qm al oesti e Madril, a unus 70 qm del arrayu con Purtugal i a una artitú e 352 metrus sobri el nivel del mari. Endrentu d'Estremaura quea asiahá al norti, nel úrtimu tramu el Valli el Herti i asentá sobri la falla Estremeñu-Alentehana, ena confluéncia e riu Herti con el regachu Ñeblas.

El cascu urbanu arraya al oesti colas sierras del Gordu i Berenguel, que pretenecin a la su vezi a los montis de Traslasierra, i al esti pola Sierra e Santa Bárbara, que horma parti la Sierra e Tormantus. Siendu la cimera el Gordu el puntu ondi el términu monicipal alcança mayol artitú, con una cota e 997 m d'artitú sobri el nivel del mari.

[eital] Estensión i Puebración

Calli e la Tea.
Calli e la Tea.

Cuenta con una puebración de 39.785 abitantis sigún los datus del Estitutu Nacional d'Estaística,[2] pal añu 2007, sin embargu sigún los datus del padrón monicipal nel ayuntamientu la ciá, Praséncia cuenta con una puebración de 42.190 abitantis,[3] siendu en cualisquiel chascu el segunderu núcleu urbanu mas puebrau la província e Caçris i el cuartu d'Estremaura.

El su términu monicipal tiini un grandol de 218 qm², siendu pol tantu unu los monicípius mas estensus de la Comuniá Autúnoma. A ella pretenecin tamién otras dos puebracionis catalogás nel pasau cumu bárrius de la ciá i uguañoti cumu entiais menoris: San Hil i Prauchanu.

[eital] Clima

La rehión heugráfica ena que s'alcuentra asiahá Praséncia presenta un clima continental suavi, con vranus cálurosus i ibielnus suavis. Enos mesis mas frius del añu rala vezi la temperatura baha los 0ºC i enos mesis mas cálius en cuentás ocasionis se superan los 40ºC. Rustri pol tantu unas temperaturas menus calurosas qu'el restu e ciais estremeñas. El clima nesta zona está mu enfruenciau pol micruclima el Valli el Herti i la cercana Sierra e Greus, que pol un lau suaviçan las temperaturas i evitan los valoris estremus que se dan en otrus puntus de la península i pol otru, dá la orografia lonhitudinal de la Sierra e Greus, hazin que se den mayoris precipitacionis que nel restu la meseta central.

Las llúvias son abundantis i s'asiahan nuna orquilla qu'oscila entri los 800 i los 1000 mm anualis, siendu escasas duranti la epoca estival, peru superioris a las que se rustrin en otras capitalis estremeñas.

Oservatóriu e Praséncia[4]
1971-2000 Ene Heb Mar Abr May Hún Húl Ago Se Otu Nov Dic Añu
Temperatura máisima meya (°C) 10 12 16 19 23 30 34 34 29 20 14 10 21
Temperatura ménima meya (°C) 3 4 6 8 10 15 18 18 16 11 8 4 10
Precipitación (mm) 135 126 119 68 62 40 8 11 60 100 112 109 950

Sigún el sistema e crasificación climática e Papadakis, la mayol parti el términu monicipal de Praséncia s'encrui endrentu los climas mediterráneu sutropical i mediterráneu continental templau. Enas sierras que bordean Praséncia el clima correspondi colas crasificacionis de mediterránuo templau i mediterráneu frescu.

[eital] Etimulohia

El nombri la ciá provieni el lema dau pol rei Alfonso VIII nel escú otorgau a la mesma, estu es: "Ut placeat Deo et hominibus", es izil: Pa que agrai a Dios i a los ombris. Praséncia senifica, pol tantu, Ciá d'Embaigu u Pracel.[5]

Nu ostanti, la hundación de Praséncia se hizu sobri un asentamientu anteriol albondu mas antigu, qu'era conociu con el nombri d'Ambracia u Ambrós.[6]Desisti algotra enterpretación del Ut placeat Deo et hominibus: Pal pracel de Dios i e los ombris.

[eital] Demografia

Praséncia cuenta a 1 d'Eneru e 2007 con una puebración de 42.170 abitantis (sigún el Ayuntamientu e Praséncia[3]).

Igual qu'aconteci con otras ciais españolas, la puebración urbana e Praséncia tiendi a umental pogresivamenti añu tras añu, si bien ésti umentu es moderau, tal i cumu aconteci con el restu e ciais estremeñas i el enteriol peninsulal.

Puebración de Praséncia nel periu (1797 – 2006)
1797 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2007
4.950 6.026 6.844 6.206 7.090 8.044 8.351 8.208 9.459 10.002 12.418 16.255 18.203 21.297 27.174 32.178 36.826 37.690 39.982

[eital] Puebración foriata

Nacionaliais foriatas con mas de 50 resientis en Praséncia
Asiahamientu Nacionaliá Puebración
Template:MAR 318
Template:BOL 182
Template:RUM 153
Template:COL 114
Template:CHN 99
Template:ECU 87
Template:PUR 61

Al igual qu'el restu d'España, Praséncia nu es ahena al fenómenu la enmigración, inque cumu aconteci con otras partis d'Estremaura, la cifra e nacius en otru pais i resientis en España entovia esté largu e las alcançás pol otras zonas de la península.

La puebración foriata nel añu 2007 suma en Praséncia 1.527 presonas, representandu pol tantu el 3,64% de la puebración de la ciá, de los que 328 son marroquís; 182, bolivianus; 153, rumanus; 114, colombianus; 99, chinus; 87 ecuatorianus i 61 purtuguesis. Ai pol tantu una gran diversiá en cuantu a la proceéncia los foriatus que vivin en la Ciá el Herti i es una las localiais con mayol cantiá e foriatus d'Estremaura, inque sin alcançal las cifras de otrus puntus de la rehión talis cumu Talayuela, Almendralehu u Badahó. Nu ostanti, la cifra e foriatus nel padrón monicipal se ve encrementá anualmenti entri 100 i 300 nuevus resientis de nacionaliá nu española. Tamién ai que tenel en cuenta que los datus barahaus son los de los resientis censaus, siendu mu probabli que la cantiá rial de foriatus seya superiol a las cifras almientás.[7]

[eital] Estória

Ondi está asiahá la ciá, s'án alcuentrau restus dun castru celta. Hue duranti el Empériu Romanu campamentu melital de las lehionis romanas, i alcaçal árabi hata que hue reconquistá pol Alfonso VIII i rehundá cumu Ciá Libri en 1186. Nesi mesmu añu s'enceto la costrución de la su muralla defensiva.

Nel añu 1196, ebiu a la Batalla d'Alarcus, hue conquistá polos almohadis, al mandu d'Abén Jucef, inque aluspués dun añu, gorveria e nuevu a manus del rei castillanu, quien ordenó acabihal el su amurallamientu (finalizau en 1201).

Dendi 1188 Praséncia es sé episcopal con hurisdición sobri Béhal, Medellín i Truhillu. Pol deseu el su obispu, Don Juan de Carvajal, huerun criaus los Estuyus d'Umaniais, siendu los primerus estuyus heneralis de rangu universitáriu que tuvu Estremaura, en 1446.

Nel Hueru e Praséncia se manifiestan de horma espresa los dos pueris qu'ebin gobelnal ena ciá i el su concehu: pol una parti el Correhiol, cumu representanti el Monarca i los rehioris; i pol otra, el Cabildu catedralíciu, a la cabeça la Diócesis pracentina.

Praséncia hue ciá e rialengu hata 1442, cuandu se dió a Pedro de Zúñiga, pol concesión del rei Juan II de Castilla con el entítulu e Condau. En 1488, grácias a la presión del concehu, i de la nobleça que hormaba el gobielnu monicipal (contrárius al Duqui Álvaro de Zúñiga), la ciá pasó a manus de los Reis Católicus.

Entri 1529 i 1531 residió en Praséncia el compositol Cristóbal de Morales, que hue allí maestru e capilla.

La ciá á participau en angunus hechus emportantis ena estoria d'España a lo largu los sigrus, cumu la Batalla de las Navas de Tolosa, la rebelión de los "Comunerus de Castilla" i las campañas de Flandis i Itália.

[eital] Praséncia, cuna d'Estremaura

Santuáriu la Vilhin del Puertu.
Santuáriu la Vilhin del Puertu.

La Ciá e Praséncia tuvu votu en Cortis i, cumu preba d'ellu, costa qu'envió dos precuraoris a las Cortis celebrás en Madril en 1391, peru en 1442 el rei Juan II dió la ciá a don Pedro de Zúñiga, con el entítulu e Condau.[8] Esa decisión hue pocu aluspués revocá pol consideralsi escesiva i contrária a la voluntá el rei. Peru el revocaeru nu se llevó a cabu, i acontinarun goçandu el señoriu e la ciá el Duqui Don Álvaro, ihu el Condi Don Pedro, i el Duqui Don Álvaro, el su ñetu.

En 1488, enhormá Isabel la Católica e la enconveniéncia d'esi condau i el revocaeru ordenau, acordó restituil la ciá al señoriu rial, peru al bel siu desprendia Praséncia e la corona, perdió el su votu en Cortis, ya qu'era el condi quien alministraba hustícia, los oficialis de la ciá i el arcaidi la su fortaleça; i nu biendu concehu libri, nu se puia nombral precuraoris palas Cortis. Praséncia recobró la su libertá, peru nu el votu, i acontinó palrandu pol ella en Cortis la ciá e Salamanca.[9]

En 1502 sulhin las primeras 18 províncias de Castilla, en hunción de las ciais que tinian votu en Cortis, nu abiendu denguna e las que uguaoti horman la Comuniá, puestu que pretenecian ena su mayol parti a la província e Salamanca. Nel añu 1653 Praséncia ecii mercal pol 80.000 ducaus el votu en Cortis que anteriolmenti abia tiniu, i preponi una aliança a las ciais de Badahó, Méria i Truhillu i las villas de Caçris i Alcántara pa mercal coletivamenti iziu votu i conhormal d'esti mó la província d'Estremaura. Nesta província s'entegran los partius de Truhillu, la província e Lión de la Ordin de Santiagu, asín cumu Cória i Granailla colas sus tierras.[9]

Se puei izil pol tantu qu'es en Praséncia ondi naci la Estremaura atual.[9]

[eital] Economia

Sé de Caja de Extremadura.
Sé de Caja de Extremadura.

Al sel Praséncia la capital de fatu el norti la rehión, la economia la ciá se basa prencipalmenti nel comérciu i nel setol servícius, prehentandu éstus un 63% l'ativiá económica. Tamién es mestel destacal el setol la costrución, i la endústria, contandu la ciá con tres polígonus endustrialis i unu mas en proyeutu.

Praséncia es amás una las dos sés que tiini Caja de Extremadura, al bel siu la Caja de Ahorros de Plasencia una e las dos entiais bancárias hormaoras de la ogañu Caja de Extremadura.

Está previstu que nesta localiá s'asiahi la sé el Centru Nacional d'Agricurtura Ecolóhica]],[10] ependienti el Estitutu Nacional d'Envestigación i Tenulohia Agrária el Ministériu d'Eucáncia (INIA), cuyas obras encetarán duranti el añu 2007.

[eital] Ciá e servícius

Praséncia es ciá e servícius de la comarca el Valli el Herti, La Vera, Valli el Ambrós, Las Hurdis i parti las Vegas del Alagón, es izil, las Sierras del Norti d'Estremaura, atuandu cumu prencipal centru sociueconómicu e las mesmas i basandu gran parti la su economia nel prestaeru e servícius a tol norti estremeñu. Es, de fatu, la capital del norti la rehión.

Comprendi un ária comercial que supera en mas de tres vezis la puebración de la ciá,[11] estu es, unas 130.000 presonas de horma direta i mas de 200.000 de horma endireta, contandu cola parti mas ociental de la província cacriña i el sul de Salamanca, pa quien Praséncia resurta tamién un lugal atrativu pal comércio. Iziu comérciu s'esarrolla e horma predominanti, inque no esclusiva, enas callis intramurus que llevan a la Praça Mayol, prencipalmenti enas de El Rey, Talavera, Trujillo, Rúa Zapatería, Los Quesos, Pedro Isidro, Vidrieras i Calle del Sol, siendu ésta úrtima huntu cola calli Menacho en Badahó, la zona comercial d'Estremaura que tiini los précius mas artus pol metru cuairau.[12] Otras zonas comercialis d'emportáncia son: Avenida de la Vera, Sor Valentina Mirón i Alfonso VIII.

En zonas mu prósimas, u enclusu ena su hurisdición, se proucin i/u elaboran proutus con denominación d'orihin: Ternera d'Estremaura, Carni d'Ávila (proucieru i elaboraeru), Pimentón de la Vera, Hamón Hesa d'Estremaura (proucieru), Hamón de Güerva (proucieru) i la denominación d'orihin "Zerezas del Herti". Angunus d'estus proutus se trashorman pal su embalahi i consumu enas zonas endustrialis pracentinas.

[eital] Turismu

Al estal asiahá nuna helmosa zona natural i con un enteresanti patrimoñu estóricu-artísticu, de hechu es la ciá estremeña con mas patrimoñu, Praséncia enceta a destacal cumu destinu turísticu. Entovia quea largu e las cifras de vesitas que tiinin otras ciais estremeñas cumu Méria, Truhillu u Caçris, peru nu ostanti, pocu a pocu la ciá va creciendu nel númiru e turistas que s'ospedan ena ciá. Las vesitas turísticas se centran enos mesis primaveralis i otoñalis, i son especialmenti entensas duranti la Semana Santa, puestu que nella sueli coincidil el güen tiempu cola festiviá el Zerezu en frol, declará Fiesta d'Enterés Turísticu, i cola Semana Santa pracentina. Tamién es especialmenti entensa l'ativiá turística duranti la celebración del Martis Mayol, ena primel semana d'Agostu.

Posei una güena infraestrutura otelera, con otelis de tolas categorias, dendi alberguis huvenilis i ostalis, hata otelis de cuatru estrellas, destacandu pola su categoria i helmosura el Parador Nacional, el otel Ciudad del Jerte i el otel Alfonso VIII, tós ellus asiahaus nel centru la ciá.

A pocus quilómetrus de Praséncia s'alcuentran várius enclavis termalis i balneárius, cumu son los balneárius del Valli el Herti, los Bañus de Montimayol i las Termas de Monfortinho.

[eital] Pulítica i gobielnu

Uguañoti, l'arcaldesa e Praséncia es Elia María Blanco. El Ayuntamientu e Praséncia está hormau pol 21 concehalis. La corporación monicipal resurtanti tras las elecionis monicipalis de 2007 es la siguienti:

  • Partido Socialista Obrero Español (PSOE) : 10 concehalis
  • Partido Popular (PP): 10 concehalis
  • Unión del Pueblo Extremeño (UPEX): 1 concehal

[eital] Consehu las Grandis Ciais

Praséncia es unu los sieti miembrus que horman el Consehu las Grandis Ciais d'Estremaura, cuyu fin es el de mehoral i ahilizal las relacionis entri los grandis monicípius de la rehión i el gobielnu e la mesma.

[eital] Infraestruturas

[eital] Carreteras

Dau el asiahamientu heugráficu la ciá, a meyu caminu entri las dos capitalis ibéricas, Madril i Lisboa, i práticamenti ena metá la mas emportanti via e comunicación que vertebra el oesti español cumu es la Via la Prata, Praséncia s'á convertiu nun emportanti ñú e comunicacionis i várias son las autuvias i carreteras qu'uñin Praséncia con el restu d'España i Uropa, teniendu angunas el su orihin ena ciá i siendu tamién angunas de las que mas tráficu soportan de la Comuniá, cumu son l'Autuvia A-66 al su pasu pol Praséncia, la Ex-A1 i la carretera entri Praséncia i Malpartia e Praséncia.[13]

CLAVI DENOMINACIÓN CATEGORIA
Norti
 A-66  Autuvia la Prata AUTUVIA NACIONAL
 N-630  Ruta la Prata CARRETERA NACIONAL
 N-110  De Praséncia a Sória CARRETERA NACIONAL
Esti
 EX-203  de Praséncia al arrayu la província d'Ávila, pol Haraís de la Vera CARRETERA LA HUNTA D'ESTREMAURA
 CC-36  de Praséncia a Malpartia e Praséncia CARRETERA LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CAÇRIS
 EX-208  de Praséncia a Çorita CARRETERA LA HUNTA D'ESTREMAURA
 EX-A1  Autuvia e Navalmoral de la Mata a Purtugal AUTUVIA AUTUNÓMICA
Sul
 A-66  Autuvia la Prata AUTUVIA NACIONAL
 N-630  Ruta la Prata CARRETERA NACIONAL
 EX-304  Cercunvalación Sul de Praséncia CARRETERA LA HUNTA D'ESTREMAURA
Oesti
 EX-A1  Autuvia e Navalmoral de la Mata a Purtugal AUTUVIA AUTUNÓMICA
 EX-108  de Navalmoral de la Mata a Monfortinho (Purtugal), pol Cória CARRETERA LA HUNTA D'ESTREMAURA
 EX-370  de Praséncia a Poçuelu e Çarçón CARRETERA LA HUNTA D'ESTREMAURA
 N-630  Ruta la Prata CARRETERA NACIONAL

[eital] Puentis

Puenti Nueva, vista endi la Isla.
Puenti Nueva, vista endi la Isla.

Pa bandeal el cauci e riu Herti nel su pasu pol Praséncia, la ciá cuenta colas siguientis puentis:

  • Puenti e Truhillu: es el mas antigu i tamién el que bandea una mayol artura endi la su pratahorma hata el cauci el riu. Á tiniu emportantis rehormas a lo largu la su via útil.
  • Puenti Nueva: es una puenti típicamenti meyeval, con una holnaha la Vilhin de la Guia nel su puntu mas artu i era la entrá prencipal a Praséncia endi las comarcas de La Vera i el Valli el Herti.
  • Puenti e San Láçaru: unta la ermita el mesmu nombri i nel antigu caminu a la ciá e Cória. Es tamién una típica puenti meyeval, de singulal helmosura.
  • Puenti d'Adolfo Suárez: de recienti criación, es el de mayol longol i unu los que mas tráficu soporta, especialmenti enas oras punta.
  • Puenti e San Miguel u el Heneral Gutiérrez Mellado: el mas nuevu e tós i uñi el centru la ciá con el bárriu e San Miguel.
  • Puenti e Hierru: ena via e ferrucarril entri Praséncia i Astorga.

[eital] Trasportis

[eital] Autubús Urbanu

El servíciu e trasporti púbricu que presta el Ayuntamientu e Praséncia encetó a furrulal enos añus 70 el sigru pasau. Uguañoti (2007) Praséncia cuenta con tres línias d'autobús urbanu y una frota compretamenti renová d'autubusis ecolóhicus, con comodiais pal trasporti e viaherus cumu son las ramblas d'acesu pa minusválius.

Autubús urbanu la línia 2.
Autubús urbanu la línia 2.
 Línia
Recorriu
 Parás
L1
Polígonu endustrial - Grabiel i Galán
 19
L2
Ospital Vilhin del Puertu - Colónia Guadalupi
 21
L3
Cerculal
 22

Las tres línias tiinin puntus en común:

  • L1 i L2 tiinin 9 parás comunis.
  • L1 i L3 tiinin 5 parás comunis.
  • L2 i L3 tiinin 5 parás comunis.

La estación d'autubusis s'alcuentra asiahá ena calli Tornavacas, uñiendu regulalmenti Praséncia con otras ciais d'España, asín cumu con localiais cercanas.

[eital] Ferrucarril

Estación de tren de Praséncia.
Estación de tren de Praséncia.

Praséncia cuenta con una estación de trenis endrentu el su cascu urbanu i otra mu cercana, asiahá a unus 10 qm: la estación de Monfragüi, enantis conocia cumu estación de Palaçuelu-Empalmi, endrentu el términu monicipal de Malpartia e Praséncia.

Las vias férreas la uñin con Madril pasandu pol Talavera de la Reina i con Sevilla pasandu pol Méria. Hata meyaus los añus 80 estuvu en servíciu la línia que la uñia con Salamanca, qu'ogañu está en desusu, inque s'está pranteandu la su reapertura, pol sel el tramu Praséncia-Salamanca el únicu que remaneci afechau endi Hihón hata Sevilla.

Está en procesu el proyeutu la línia d'arta velociá qu'uñirá Madril con Lisboa i que, contará con una estación ena ciá, probabrienti nel parahi conociu cumu Huentidueñas.[14]

[eital] Saniá

Praséncia es la sé d'una las 8 Árias de Salús enas qu'el Servíciu Estremeñu e Salús devii Estremaura, i comprendi a l mesmu tiempu 14 Zonas de Salús, prestandu atención sanitária a una puebración de 115.000 abitantis. El ospital de referéncia d'esta Ária e Salús es el Ospital Vilhin del Puertu, el cual encetó a furrulal nel añu 1978 i que tamién es el centru e referéncia palos ospitalis de Cória, Navalmoral de la Mata i las sus respetivas Árias de Salús.[15] Endrentu la ciá ai tres Centrus de Salús i está en proyeutu un cuartu asiahau ena zona norti la ciá.

En Praséncia hunciona tamién otru ospital: el Ospital Psiquiátricu, unu e los dos únicus centrus d'ésti tipu que desistin en Estremaura. Amás ai cuatru ambulatórius del Servíciu Estremeñu e Salús, un ospital privau i angunas clínicas tamién privás.

[eital] Cobertura asistencial

Pa dal cobertura a las neseziais especialis d'angunus grupus la puebración, tantu pracentina cumu el norti la rehión estremeña, la ciá cuenta con:

  • Resiéncia i centru e dia pa maletus d'Alzheimer, con una capaciá e 90 camas i centru e terápia ocupacional. Es el centru e referéncia provincial pa esta malotia.[16]
  • Hogal de Nazaret, ena Sierra e Santa Bárbara i unta la carretera e cercunvalación sul de la ciá. Es un hogal de mayoris que cuenta con 90 praças, asín cumu un centru d'acohia e transeúntis i albondus servícius asistencialis.[17]
  • Asilu las Helmanitas de los Probis, con 80 praças.
  • Resiéncia mesturá San Franciscu, pretenecienti a la Hunta d'Estremaura i que disponi e 110 praças.
  • Centru d'Emudiálisis.

[eital] Eucáncia

La eucáncia en Praséncia dependi a la su vezi e la Conseheria d'Eucáncia la Hunta d'Estremaura, que asumi las competéncias d'eucáncia a nivel rehional. Praséncia contaba en 2007 con:

  • 18 Centrus d'Eucáncia Infantil i Primária.
  • 5 Estitutus d'Ensiñança Secundária.
  • Un Semináriu Menol i otru Mayol.
  • Un Centru d'Eucáncia Especial.
  • Escuela Hogal.
  • Conservatóriu.
  • Escuela Monicipal de Música.
  • Univelsiá Populal.
  • Escuela Oficial d'Idiomas, ondi se dan crasis de: Ingrés, Francés, Alemán, Purtugués, Italiana i ingrés a distáncia.
  • Centru e Profesoris i recursus.
  • Escuela Superiol de Cozina Ciá e Praséncia, siendu una e las de mas prestihiosas d'España i a la que van estuyantis de diversas nacionaliais.
  • La Universiá d'Estremaura tiini aquí unu los sus campus, nel que se dan 4 entitulacionis: Enfermeria, Impresarialis, Enhenieria Ténica Forestal i Podulohia.
  • Tamién la UNED mantieni unu los sus centrus, nel que se impartin 29 carreras.
  • Amás nel Semináriu Mayol se dan crasis de Teulohia huntu con el Estitutu e Céncias Relihiosas Santa Maria de Guadalupi, ascritu a la Univelsiá Pontifícia e Salamanca.

[eital] Hustícia

Praséncia es la sé el partiu hudicial del mesmu nombri, siendu el partiu hudicial d'Estremaura con una mayol cantiá e monicípius al su cargu, concretamenti 59. Es tamién el segunderu partiu judicial mas puebrau la província e Caçris i el que mayol densiá d'abitantis pol quilómetru cuairau tiini. La puebración de la ciá e Praséncia arrepresenta el 35,5% de la puebración total del partiu hudicial.[18]

Disponi dun jusgau e lo penal, cuatru jusgaus de primel estáncia i un jusgau e lo social.

[eital] Conhuntu Monumental

Monumentus de Praséncia
Monumentus de Praséncia

El cascu antigu e Praséncia correspondi a una estrutura radial, alreol la Praça Mayol i al Paláciu Monicipal, eificau nel sigru XVI con estilu e transición del góticu a la Renacéncia, con una dobri arcá renacentista ena su fachá i nel su costau un escú de Carlos V. Nunu los lateralis del Ayuntamientu s'asiaha la Carci Antigua, que hue costruia nel sigru XVII i presenta una fachá e silleria ondi fegura un escú del rei Felipe IV.

Las callis llevan el nombri las puertas prencipalis de la ciá a la que llevan, siendu frecuenti al mesmu tiempu qu'estas tomin el nombri de la ciá a la que se orientan: calli i puerta e Truhillu, de Cória, de Talavera. Algotras vezis, el nombri está relacionau con ahentes físicus: calli i Puerta el Sol, calli Las Peñas, calli Arenillas. Angunas s'asócian a ativiais gremialis: calle Çapateria, de las Lecheras, Caldererus, de los Quesus, de Podaoris. Tamién quean espresaus los antigus bárrius de las minorias relihiosas, cumu es el chascu de l'alhama hudia: calli de Xelitón (ogañu de Vidrieras) u de la moreria i calli las Morenas.

[eital] Cidais gelmanas

La cidá e Praséncia participa ena iniciativa e gelmanamientu e cidais promovia, entri otras institucionis, pola Uñón Uropea.

País Rehión / Estau Cidá
Italia Emilia-Romagna Plasencia
España Castilla-La Mancha Talavera de la Reina[19]
España Castilla-La Mancha Escalona
Chile Región Metropolitana de Santiago Santiago de Chile[20]
España Canarias San Miguel de Abona
Fráncia Languedoc-Rosellón Nimes
Purtugal Beira Baixa Castelo Branco
España Castilla-La Mancha Cuenca[21]
  • L'acuerdu e gelmanamientu con Talavera de la Reina se suscribió el 27 e Noviembri e 1248.
  • L'acuerdo de gelmanamientu con Escalona está en vigol dendi1248 [22].
  • El gelmanamientu con Nimes estuvu vigenti asta 1978.

[eital] Referéncias

Template:Reflist

[eital] Bibliugrafia

  • Fortaleza del Rey Morales, Miguel, Caracterización agroclimática de la provincia de Cáceres Ministériu d'Agricurtura, Pesca i Alimentación, Madril 1986 I.S.B.N. 84-7479-441-2
  • Vicente Calle, Rafael. Cabezas Fernández, José. Escudero García, José Carlos. Estudio Termométrico de la Provincia de Cáceres Univelsiá d'Estremaura I.S.B.N. 84-7723-162-1
  • SORIA, Enrique (2008): "Farsa de Ávila: los nobles contra el rey de Castilla", en Historia National Geographic, Nº 49. ISSN 1696-7755D, páhs. 20-23

[eital] Atihus


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -